Entrades amb l'etiqueta ‘ELECCIONS 2010’

Montilla dimissió

dimarts , 30/11/2010

PER JOSEP JUNYENT

Deu ser que avui en dia no estem gaire acostumats a veure un polític dimitir per això m’ha xocat una mica veure que en José Montilla hagi renunciat al seu escó al Parlament fins i tot abans de començar la legislatura. Més encara quan hem vist episodis ben galdosos com ara de corrupcions, comissions del 3%, crisi de govern, etc i no ha passat gran cosa entre els polítics de casa nostra.

montilla-per-terra-foto.jpg

Garantia de ...?

És ben cert que amb el PSC més de caire PSOE i menys catalanista de tota la Història, cal recordar que fins i tot es va fer campanya contra la independència de Catalunya i contra el concert econòmic, l’expresident Montilla ha portat al PSC als pitjors resultats electorals de tota la Història al nostre país. Tot i això i malgrat que l’expresident hagi entonat el mea culpa i apel-li a l’ètica i a no voler aferrar-se a la poltrona, cosa que no passa pas cada dia, trobo que aquesta dimissió és un petit frau electoral, una farsa als ciutadans socialistes que abans d’ahir diumenge 28 el van votar.

M’explico, molts dels ciutadans el van votar sabent que el PSC perdria segur les eleccions ja que totes les enquestes així ho pronosticaren (enquestes que per cert cal parlar-ne a fons, sobretot amb els errors comesos, intencionats o no, sobre Solidaritat Catalana per la independència)  i si el van votar es perquè treballi per ells al Parlament, ja sigui al govern o a la oposició. Sembla com si, tal i com ens tenen acostumats molts dels partits polítics, miri més pel seu partit polític que no pas pel país. Al cap i a la fi, més de mig milió de ciutadans l’hi van fer confiança i a la primera de canvi se’n va.

Aquí a Irlanda això encara és molt més evident, ja que en votar, votes a les persones en concret enumerant-les per ordre segons la teva preferència i a més a més pots votar a diferents partits a la vegada. Per tant l’hi estàs fent confiança a la persona en concret amb el teu vot. Tot i això, afegeixo que aquí a Irlanda la norma general també és no dimitir mai. Passi el que passi, ja pots haver embarcat el país en la pitjor crisi de la Història que aquí tampoc no dimiteix ningú.

Tornant a Catalunya, l’expresident deu estar pensant, per què coi anar al Parlament i tenir mal de caps durant 4 anys si té dret a un pagament vitalici d’un bon pessic de desenes de milers d’euros, quantitat fins i tot superior al sou del president dels nostres veïns espanyols. Aquest podria ser un dels canvis que CIU podria introduir en el famós canvi que ens espera, dimitir quan toqui i reduir despeses en ex-presidents.

Irlanda en el punt de mira europeu

diumenge, 28/11/2010

PER NOEMÍ CASAS

Doncs ha resultat una coincidència, però precisament engeguem aquest blog des d’Irlanda  en el moment en que estem més en el punt de mira europeu. Ja s’ha anunciat que el deute irlandès no té remei, i que la UE ha d’anar al rescat. Es parla de com el país se’n va en orris, i de com la taxa d’atur és històrica.

Amb tot això que surt als mitjans, família i amics no es deixen de sorprendre: i que feu encara a Irlanda? No passeu gana? Com s’està vivint? I jo la veritat és que no se què contestar. Com a “estrangera” treballant i vivint aquí des de fa uns quants anys les coses es viuen diferents. Sembla que la feina de moment va aguantant i encara no estem segurs de que la tornada a Catalunya serà millor. Però si que veiem com el país no és el que era. El tigre celta i el gran salt que el país ha fet en les últimes dues dècades ha mostrat les seves gran mancances i debilitats: Un govern que ha mal gestionat i ha tret d’on podia pel seu profit propi. Un sistema de seguretat social pèssim. Uns bancs en caiguda que han arrossegat a la resta d’empreses. La marxa en “estampida” de moltes de les multinacionals. Molts són els factors que han contribuït a que el país estigui on està, i cal una bona reforma per impulsar l’economia i la confiança dels irlandesos.

I mentrestant els catalans a Irlanda vivim pendent de què passarà, però també mirant de reüll a casa nostra especialment avui. Del resultat de les eleccions depèn un canvi important per Catalunya, i potser el que ens faci decidir tornar, o continuar contribuint i lluitant pel país verd, on la Guinness mai és amarga.