Entrades amb l'etiqueta ‘ESTAT D’ALARMA’

La vaga dels controladors i el famós estat d’alarma vist des de l’estranger

diumenge, 5/12/2010

PER NOEMÍ CASAS

Ahir vaig sortir a fer unes pintes amb un amic alemany i un irlandès i gairebé dels primers temes que van treure va ser: Com potser que hi hagi estat d’alarma a l’estat espanyol amb els militars i tot? Què ha passat amb els controladors? Tant malament estan com per deixar mitja Europa sense vols?

Vaig tractar d’explicar-los pel que havia anant llegint als diaris, però ni a mi mateixa m’acabava de quadrar tota la història ja que sembla ben esperpèntica. D’una banda, el primer que es va copsar des de l’estranger van ser les fortes mesures del govern: què exagerat enviar als militars no? És que una vaga de controladors amenaça la seguretat nacional? (es preguntaven els meus amics).  Per l’altra banda, i aquesta ja me’n vaig adonar quan llegia als diaris la notícia, en aquest assumpte també ha ressaltat la poca parcialitat dels mitjans en general, i el fet que només teníem una versió de la història. Perquè? Que està passant? El govern no censura oi? (em preguntaven ells) I d’aquí la conversa al pub va passar a parlar de la dictadura, i d’altres coses, com la qüestió de Catalunya, que potser podem abordar en un altre post.

Dissabte, un amic postejava en el seu facebook: M’haig d’assabentar pels mitjans internacionals del que està passant amb el tema dels controladors:

A l’Irish times: Spanish air travel thrown into disarray
Al The Guardian: Spanish prime minister uses military law to get airports moving again

Entre d’altres mitjans, que destacaven el fet de la declació d’estat d’alarma, l’intervenció militar etc.

I, és que, tal i com ho veig des de fora, intentant llegir vàries fonts i sense haver escoltat les bajanades i el anecdotisme que segur que s’ha emprat a la televisió, m’atreviria a destacar a dues coses:

1. La més greu: La intervenció i l’actuació del govern espanyol. Com un amic em deia, això no passarà  quan Catalunya sigui independent (o esperem que així sia).

La irresponsabilitat del govern per afrontar la situació desde el començament. Per cosir-los a decrets, forçar la llei fins on ni es pot. Per treure la norma just quan més empipats estan els controladors (amb un llarg pont de feinada) i no preveure les reaccions. I finalment i, la més greu de totes, per declarar l’estat d’alarma per primer cop en la democràcia, per voler demostrar, que per xulos, ells.

2. La manca d’informació, la parcialitat i la censura d’aquest problema. A quants controladors hem sentit? Quants mitjans han tractat d’avaluar el problema imparcialment? Perquè se’ns han assenyalat als culpables de seguida, anomenant-los com a segrestadors? Ara no em posaré a defensar els controladors tampoc, perquè amb la seva actuació (que possiblement no van pensar bé) van perjudicar moltes persones. Però em queixo de que realment hi hagut una desinformació bestial, i que si aquests senyors es queixen serà per alguna cosa. Pel que he llegit, sembla que no hi ha prous controladors aeris i en comptes de contractar més el  govern està tractant de forçar els que hi ha fent-los fer moltes més hores extres que la llei hauria de permetre.

Sobre aquest segon punt, recomanaria llegir alguns articles/blogs que intenten donar una visió molt més àmplia del conflicte:

Blog Sinergia sin control: Controladores, luces y sombras.
Blog Blogionistas: No controles.

I per a quí l’interesi veure el que opinen els controladors:

El blog d’una controladora: Controladores aéreos y otras hierbas

Bé, deixo el debat obert. M’agradaria deixar clar que no soc cap experta en el tema, i que nomes vull aportar un granet de sorra de com s’ha vist el conflicte a l’estranger: Irlanda, on tampoc és que ens puguem lluir de tenir un govern just i eficaç.