Opinió

Jornada contra la desaparició forçada i pel retorn de Sandra Viviana

Ahir a Cali es va commemorar un any de la desaparició de Sandra Viviana Cuellar Gallego, una jove calenya de la qual es va perdre la pista el 17 de febrer de 2011 quan anava a donar classes a la Universitat Nacional de Palmira. La Sandra Viviana tenía 26 anys, era enginyera i activista defensora de l’aigua, el territori i el medi ambient. Però millor digem que la Sandra Viviana té 27 anys, es enginyera i activista defensora de l’aigua, el territori i el medi ambient. Perquès és molt difícil parlar en passat d’algú de qui no en tenim rastre. Per això, els pares i les mares de desapareguts que van parlar a l’acte d’ahir parlen dels seus fills i filles en present, perquè encara els esperen. Es molt difícil per als amics i familiars dels 250.000 desapareguts (57.200 reconeguts per Nacions Unides) que hi ha hagut a Colòmbia en els darrers 20 anys assumir que no els veuran aparèixer en qualsevol moment, que els abraçaran amb totes les seves forces i que tot haurà estat un malson.  De la mateixa manera que es molt difícil parlar en passat de l’època de la violència a Colòmbia, encara que els informatius i els polítics gosin fer-ho, es molt difícil parlar en passat del paramilitarisme i de les violacions de Drets Humans a Colòmbia perquè en el primer any del Govern de Santos, en aquesta suposada democràcia, la més antiga de llatinoamérica diuen, es van assassinar més de 36 defensors i defensores de Drets Humans, 18 dirigents agraris i 28 sindicalistes. Sense comptar els desapareguts, com la Sandra Viviana, perquè a ells i a elles encara esperem veure’ls aparèixer amb el seu millor somriure i adonar-nos que tot ha estat un malson.

Entrada publicada a General el dissabte, 18/02/2012 a les 21:21.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.