La Xina s’escalfa

A finals de setmana la Xina va decidir pujar el coeficient de caixa (Reserve Requirement Ratio, RRR) per sisena vegada aquest any, fins al 18.5% pels grans bancs i al 16.5% per la resta.  Això significa que els bancs comercials hauran de guardar una quantitat més gran de reserves al banc central i d’aquesta manera, segons les autoritats econòmiques, es podrà drenar liquiditat del sistema financer, per tal de contenir les pressions inflacionàries i prevenir un sobreescalfament de l’economia. I per què han fet això?

Pot ser que la major part de la gent que viu a Europa pensi que aquest tema és irrellevant, però el recent moviment de Xina amaga un dels principals factors que està liderant els mercats asiàtics  en les últimes setmanes. Com és àmpliament conegut, Xina ha sabut “torejar” la crisis financera mundial molt millor que la resta de països. Apart de no caure en recessió, Xina ha sortit reforçada amb unes taxes de creixement de la major part de variables macroeconòmiques superiors o iguals a les que gaudia abans de la crisi. Es podrien enumerar molts factors per tal d’explicar aquest èxit, però només en citarem alguns per tal d’acotar la qüestió d’aquesta entrada, el sobreescalfament de la (ja) segona economia mundial. Doncs resulta que davant la davallada de la demanda externa, les autoritats xineses van decidir potenciar la demanda interna bàsicament a través de subsidis als consumidors, estimular una ja potentíssima inversió (pública i privada) i llançar un dels plans d’estímul més ambiciosos del planeta (equivalent al 15% del PIB). Tot això acompanyat d’un creixement del crèdit espectacular per part dels bancs (a petició de les autoritats), per tal de finançar tots aquells projectes i mesures que s’havien endegat (un altre dia podríem parlar de la qualitat d’aquests crèdits que es van facilitar de forma massiva, sense un control del tot rigorós, que segurament passarà factura en alguns bancs, però personalment crec que de forma no gaire aguda). El resultat de tot això, com ja s’ha comentat, va ser un manteniment del creixement del PIB, però amb un risc molt evident: la possibilitat de fer augmentar la inflació fins a límits no saludables i facilitar la creació de bombolles en determinats actius (en particular l’immobiliari).

Precisament dissabte, la Xina va anunciar que la inflació de novembre s’havia situat per damunt del 5% interanual, trencant per segon més consecutiu el límit màxim de tolerància del 4% (la part més alta del rang que de forma implícita assumeixen els participants del mercat com el que guia a les autoritats xineses) i amb unes perspectives no gaire positives (el preus del aliments continuen disparats). Per la seva part, els preus de les vivendes s’ha desaccelerat (comparat amb la xifra del mes passat) fins al 7,7% interanual el novembre, però han augmentat un 0,3% a nivell intermensual. A més a més, altres indicadors econòmics de novembre (exportacions, PMI…) mostren com l’economia xinesa està llançada. Les autoritats del país han actuat per tal de frenar l’activitat econòmica promulgant diverses mesures, com per exemple augmentar el RRR, endurir les condicions per adquirir noves vivendes (per tal de refredar el sector), restringir el crèdit per part dels bancs (degut a que els nous crèdits en yuans batran tots els rècords aquest any i faran miques les previsions del govern) i augmentar els tipus d’interès. Totes aquestes mesures estan encaminades a que la Xina aconsegueixi un “aterratge suau” de la seva economia, ja que si pel contrari l’economia es continua escalfant, les autoritats no tindran cap més remei que ser molt més agressius en les seves polítiques i això pot arrastrar a molts països de la zona que han crescut a l’estela del nou gegant asiàtic.

Davant aquesta situació, els mercats asiàtics es mostren intranquils i estan especulant que les autoritats xines augmentaran els tipus d’interès en les pròximes setmanes, a més de tornar a elevar el RRR. Apart, també s’esperen noves mesures de caràcter limitat en determinats sectors. El que no es preveu és que el RMB augmenti el pas de la seva apreciació contra l’USD, una mesura àmpliament demanada pels Estats Units i en menor mesura la UE que podria alleujar la inflació. Tanmateix, després de l’enorme superàvit comercial de novembre (superior als 20.000 milions de USD), la postura xinesa en contra de l’apreciació serà més difícil de mantenir. De totes maneres, la lògica xinesa ens diu que les autoritats voldran resoldre els problemes interns (inflació i sobreescalfament) amb mesures de caràcter intern, i els problemes de caràcter extern amb mesures de caràcter extern.

Seguirem atents als següents moviments.

6 comentaris

  • Dani Tomas

    13/12/2010 0:43

    Bon article crack! records!!

  • Lluís Cortés

    13/12/2010 9:43

    Bé, una mica de llum, gràcies!

  • Jesús Sayols

    13/12/2010 19:37

    No entenc això de “la lògica xinesa ens diu que les autoritats… És bastant evident, no?, des del punt de vista de la lògica. Hi ha un punt clau en aquesta “lògica”, que qualsevol política externa respon a causes internes i cal llegir-la en clau interna.

  • Ricard Torné

    13/12/2010 20:26

    Jesús,

    Bona apreciació. El que em refereixo amb aquesta frase està molt relacionat amb tot l’últim paràgraf.

    És obvi que qualsevol mesura interna/externa tindrà un efecte extern/intern, fins i tot en una economia com la xinesa que té un ferri control de capitals que impedeix una “lliure” interrelació (financera) entre les dues esferes. Tanmateix, en aquest cas, podem distingir les mesures per intervenir en l’economia (per part de les autoritats) d’una manera molt simplista com de caràcter intern i extern.

    Desafiant la “lògica”, moltes economies utilitzen mesures de caràcter extern per afrontar desafiaments de caràcter intern. El més clar seria el control de canvis, ja que en un entorn d’inflació (sovint parcialment importada des de l’exterior via, per exemple, aliments o petroli) si es permet una certa apreciació de la teva moneda, els preus dels béns i serveis comprats a l’exterior disminueix. Evidentment això només permetrà, potser, alleujar el problema i a més pot tenir repercussions no desitjades, com per exemple, en les exportacions.
    Espero haver-te respost.

  • Guillem Picart

    14/12/2010 4:47

    Tal com diuen: bon article crack. A veure si et podem continuar llegint per molt de temps. Salut i felicitats!!

  • Ramon Renedo Yanguas

    15/12/2010 2:56

    Gràcies per l’anàlisi. Ens acostumen a parlar de Xina com un país, quan haurien de parlar de Xina com un autèntic sector del planeta. Una sexta part de la població mundial. Parlar del seu consum interna és parlar de quelcom més important del que representa, per exemple, el consum intern d’un pais com França…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús