El país del elefants

Imagineu-vos un país del tamany de l’estat espanyol, amb una població similar a la de França, amb pluges abundants, amb dos rius enormes que irriguen tot el país i són, de fet, les grans autopistes, selves tropicals amb tot tipus d’animals, més de 3.000 km de costa i centenars de petites illes amb les platges més belles del món. Imagineu-vos també que si traces una circumferència de dos mil quilòmetres tens accés a uns mercats amb gairebé 3.000.000.000 de persones al bell mig de la zona econòmica més dinàmica del món, amb companyies relativament sòlides, un sistema financer saludable, amb una gran capital, un creixement econòmic proper al 8% aquest 2010, un clima empresarial envejable (lloc 19è a nivell mundial)… Però que tot i aquestes bones (i certes) dades, continuï essent un dels grans desconeguts pel mercat català i posat en dubte constantment pel capital internacional. Potser alguns ho heu endevinat, i sí, es tracta de Tailàndia. En aquesta petita entrada m’agradaria fer un repàs d’aquest fantàstic país i, si s’escau, animar a algun emprenedor a canviar el pa amb tomata per un deliciós Pad Thai!

L’economia de Tailàndia ha sorprès a la majoria d’analistes (jo mateix) pel bon resultat que ha aconseguit en aquest 2010. Si el 2009 Tailàndia es va veure sorpresa per la crisi i va ser dels pitjors realitzadors de la zona (-2,3%), sobretot per la caiguda del comerç exterior (les exportacions representen prop del 60% del PIB), el 2010 el país creixerà entre un 7,5-7,9%. La xifra ha sorprès sobretot perquè entre els mesos de març i maig la crisis política que viu el país va tornar de forma violenta a la palestra. De fet, el país es troba immers en una lluita política (no exempta de violència) des que l’exèrcit, amb el suport de les elits de Bangkok, va protagonitzar un cop d’estat contra el president Thaksin el 2006. A partir de llavors s’han anat reproduint enfrontaments entre els partidaris del nou govern colpista i els “red shirts”. Aquest és un moviment heterogeni on destaquen els partidaris del defenestrat president Thaksin, un dels homes més rics de Tailàndia i segurament del món, moltes vegades acusat de populista i amb el suport de la població rural del nord i el nord est , gràcies a les ajudes que va establir durant el seu mandat. Les protestes més sonades han estat el tancament de l’aeroport internacional de Bangkok el desembre de 2008 o l’encara més espectacular ocupació literal (amb barricades i tot) del centre comercial i financer de la ciutat.

Tanmateix, el que més enterboleix el clima polític és la incerta salut del rei Bhumibol Adulyadej (Rama IX) que entra i surt dels hospitals amb certa freqüència, l’última vegada el setembre de 2009 (fins el dia d’avui). El rei, apart de ser el mandatari més longeu a nivell mundial, també és el pal de paller del sistema polític tailandès (controla part de les empreses més importants del país i l’exèrcit l’hi és fidel) i molts analistes es pregunten que passarà en un futur pròxim quan el mandatari mori. A més, l’any vinent està previst que es celebrin eleccions i en un clima difícil i amb l’arbitre reial fora de joc, la incertesa augmenta. Segons els propis tailandesos, l’opció més probable és que guanyin un dels dos sectors, per poc marge, i que a poc a poc es reinstauri un sistema democràtic.

Continuant amb el tema econòmic, el protagonisme per Tailàndia en aquest 2010 (apart de la notable recuperació econòmica) ha estat la massiva entrada de capital al país, majoritàriament de caràcter especulatiu, gràcies als sòlids fonaments del país, un dèficit public relativament petit (45%) i el caràcter obert de l’economia. Les massives entrades de capital han provocat que la divisa del país (Baht) s’apreciés més d’un 10% contra el dòlar aquest any (el major registre a l’Àsia) i que augmentessin les preocupacions respecte a la formació de bombolles especulatives en el mercat bursàtil (ha augmentat prop d’un 40%) i l’immobiliari. Per fer front a aquesta situació, el país ha establit una taxa del 15% per aquells estrangers que vulguin comprar bons del govern.

Els reptes del país pels pròxims anys es mantenir el bon desenvolupament econòmic, tot intentant alleugerir les tensions polítiques. Tot i això, i en línia amb les propostes de l’FMI, el país hauria d’augmentar la despesa pública, aprofundir en el mercat financer i, especialment, millorar les infraestructures i el capital humà.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús