Arxiu de la categoria ‘Economia’

El país del elefants

dimarts , 21/12/2010

Imagineu-vos un país del tamany de l’estat espanyol, amb una població similar a la de França, amb pluges abundants, amb dos rius enormes que irriguen tot el país i són, de fet, les grans autopistes, selves tropicals amb tot tipus d’animals, més de 3.000 km de costa i centenars de petites illes amb les platges més belles del món. Imagineu-vos també que si traces una circumferència de dos mil quilòmetres tens accés a uns mercats amb gairebé 3.000.000.000 de persones al bell mig de la zona econòmica més dinàmica del món, amb companyies relativament sòlides, un sistema financer saludable, amb una gran capital, un creixement econòmic proper al 8% aquest 2010, un clima empresarial envejable (lloc 19è a nivell mundial)… Però que tot i aquestes bones (i certes) dades, continuï essent un dels grans desconeguts pel mercat català i posat en dubte constantment pel capital internacional. Potser alguns ho heu endevinat, i sí, es tracta de Tailàndia. En aquesta petita entrada m’agradaria fer un repàs d’aquest fantàstic país i, si s’escau, animar a algun emprenedor a canviar el pa amb tomata per un deliciós Pad Thai!

L’economia de Tailàndia ha sorprès a la majoria d’analistes (jo mateix) pel bon resultat que ha aconseguit en aquest 2010. Si el 2009 Tailàndia es va veure sorpresa per la crisi i va ser dels pitjors realitzadors de la zona (-2,3%), sobretot per la caiguda del comerç exterior (les exportacions representen prop del 60% del PIB), el 2010 el país creixerà entre un 7,5-7,9%. La xifra ha sorprès sobretot perquè entre els mesos de març i maig la crisis política que viu el país va tornar de forma violenta a la palestra. De fet, el país es troba immers en una lluita política (no exempta de violència) des que l’exèrcit, amb el suport de les elits de Bangkok, va protagonitzar un cop d’estat contra el president Thaksin el 2006. A partir de llavors s’han anat reproduint enfrontaments entre els partidaris del nou govern colpista i els “red shirts”. Aquest és un moviment heterogeni on destaquen els partidaris del defenestrat president Thaksin, un dels homes més rics de Tailàndia i segurament del món, moltes vegades acusat de populista i amb el suport de la població rural del nord i el nord est , gràcies a les ajudes que va establir durant el seu mandat. Les protestes més sonades han estat el tancament de l’aeroport internacional de Bangkok el desembre de 2008 o l’encara més espectacular ocupació literal (amb barricades i tot) del centre comercial i financer de la ciutat.

Tanmateix, el que més enterboleix el clima polític és la incerta salut del rei Bhumibol Adulyadej (Rama IX) que entra i surt dels hospitals amb certa freqüència, l’última vegada el setembre de 2009 (fins el dia d’avui). El rei, apart de ser el mandatari més longeu a nivell mundial, també és el pal de paller del sistema polític tailandès (controla part de les empreses més importants del país i l’exèrcit l’hi és fidel) i molts analistes es pregunten que passarà en un futur pròxim quan el mandatari mori. A més, l’any vinent està previst que es celebrin eleccions i en un clima difícil i amb l’arbitre reial fora de joc, la incertesa augmenta. Segons els propis tailandesos, l’opció més probable és que guanyin un dels dos sectors, per poc marge, i que a poc a poc es reinstauri un sistema democràtic.

Continuant amb el tema econòmic, el protagonisme per Tailàndia en aquest 2010 (apart de la notable recuperació econòmica) ha estat la massiva entrada de capital al país, majoritàriament de caràcter especulatiu, gràcies als sòlids fonaments del país, un dèficit public relativament petit (45%) i el caràcter obert de l’economia. Les massives entrades de capital han provocat que la divisa del país (Baht) s’apreciés més d’un 10% contra el dòlar aquest any (el major registre a l’Àsia) i que augmentessin les preocupacions respecte a la formació de bombolles especulatives en el mercat bursàtil (ha augmentat prop d’un 40%) i l’immobiliari. Per fer front a aquesta situació, el país ha establit una taxa del 15% per aquells estrangers que vulguin comprar bons del govern.

Els reptes del país pels pròxims anys es mantenir el bon desenvolupament econòmic, tot intentant alleugerir les tensions polítiques. Tot i això, i en línia amb les propostes de l’FMI, el país hauria d’augmentar la despesa pública, aprofundir en el mercat financer i, especialment, millorar les infraestructures i el capital humà.

La Xina s’escalfa

diumenge, 12/12/2010

A finals de setmana la Xina va decidir pujar el coeficient de caixa (Reserve Requirement Ratio, RRR) per sisena vegada aquest any, fins al 18.5% pels grans bancs i al 16.5% per la resta.  Això significa que els bancs comercials hauran de guardar una quantitat més gran de reserves al banc central i d’aquesta manera, segons les autoritats econòmiques, es podrà drenar liquiditat del sistema financer, per tal de contenir les pressions inflacionàries i prevenir un sobreescalfament de l’economia. I per què han fet això?

Pot ser que la major part de la gent que viu a Europa pensi que aquest tema és irrellevant, però el recent moviment de Xina amaga un dels principals factors que està liderant els mercats asiàtics  en les últimes setmanes. Com és àmpliament conegut, Xina ha sabut “torejar” la crisis financera mundial molt millor que la resta de països. Apart de no caure en recessió, Xina ha sortit reforçada amb unes taxes de creixement de la major part de variables macroeconòmiques superiors o iguals a les que gaudia abans de la crisi. Es podrien enumerar molts factors per tal d’explicar aquest èxit, però només en citarem alguns per tal d’acotar la qüestió d’aquesta entrada, el sobreescalfament de la (ja) segona economia mundial. Doncs resulta que davant la davallada de la demanda externa, les autoritats xineses van decidir potenciar la demanda interna bàsicament a través de subsidis als consumidors, estimular una ja potentíssima inversió (pública i privada) i llançar un dels plans d’estímul més ambiciosos del planeta (equivalent al 15% del PIB). Tot això acompanyat d’un creixement del crèdit espectacular per part dels bancs (a petició de les autoritats), per tal de finançar tots aquells projectes i mesures que s’havien endegat (un altre dia podríem parlar de la qualitat d’aquests crèdits que es van facilitar de forma massiva, sense un control del tot rigorós, que segurament passarà factura en alguns bancs, però personalment crec que de forma no gaire aguda). El resultat de tot això, com ja s’ha comentat, va ser un manteniment del creixement del PIB, però amb un risc molt evident: la possibilitat de fer augmentar la inflació fins a límits no saludables i facilitar la creació de bombolles en determinats actius (en particular l’immobiliari).

Precisament dissabte, la Xina va anunciar que la inflació de novembre s’havia situat per damunt del 5% interanual, trencant per segon més consecutiu el límit màxim de tolerància del 4% (la part més alta del rang que de forma implícita assumeixen els participants del mercat com el que guia a les autoritats xineses) i amb unes perspectives no gaire positives (el preus del aliments continuen disparats). Per la seva part, els preus de les vivendes s’ha desaccelerat (comparat amb la xifra del mes passat) fins al 7,7% interanual el novembre, però han augmentat un 0,3% a nivell intermensual. A més a més, altres indicadors econòmics de novembre (exportacions, PMI…) mostren com l’economia xinesa està llançada. Les autoritats del país han actuat per tal de frenar l’activitat econòmica promulgant diverses mesures, com per exemple augmentar el RRR, endurir les condicions per adquirir noves vivendes (per tal de refredar el sector), restringir el crèdit per part dels bancs (degut a que els nous crèdits en yuans batran tots els rècords aquest any i faran miques les previsions del govern) i augmentar els tipus d’interès. Totes aquestes mesures estan encaminades a que la Xina aconsegueixi un “aterratge suau” de la seva economia, ja que si pel contrari l’economia es continua escalfant, les autoritats no tindran cap més remei que ser molt més agressius en les seves polítiques i això pot arrastrar a molts països de la zona que han crescut a l’estela del nou gegant asiàtic.

Davant aquesta situació, els mercats asiàtics es mostren intranquils i estan especulant que les autoritats xines augmentaran els tipus d’interès en les pròximes setmanes, a més de tornar a elevar el RRR. Apart, també s’esperen noves mesures de caràcter limitat en determinats sectors. El que no es preveu és que el RMB augmenti el pas de la seva apreciació contra l’USD, una mesura àmpliament demanada pels Estats Units i en menor mesura la UE que podria alleujar la inflació. Tanmateix, després de l’enorme superàvit comercial de novembre (superior als 20.000 milions de USD), la postura xinesa en contra de l’apreciació serà més difícil de mantenir. De totes maneres, la lògica xinesa ens diu que les autoritats voldran resoldre els problemes interns (inflació i sobreescalfament) amb mesures de caràcter intern, i els problemes de caràcter extern amb mesures de caràcter extern.

Seguirem atents als següents moviments.