Arxiu de la categoria ‘General’

Camí del Punjab

divendres, 28/10/2011

(Sobre unes notes escrites en un tren camí del Punjab a l’octubre del 2006)

 

El sol apreta la pell encara. Hem deixat enrera Delhi, una ciutat que només es pot descriure amb superlatius. No hi ha res que es pugui assemblar a la meva normalitat de Barcelona, Delhi. Superpoblada, hiper-pobre, mega-rica, immensa, sorollosa, calenta, viva…

A Delhi és el lloc a on he après el significat autèntic i real de la paraula gent. Aquí gent vol dir persones diferents, sempre, a tot arreu, a tota hora, als costats i, segurament, amunt i avall. Gent. Gentada. Massa. Gernació. Una societat que s’enfronta al repte de convertir-se en el país més poblat del planeta sense un control de la natalitat real. Xina fa més de trenta anys que va imposar un control efectiu dels naixements gràcies al fet de tenir un estat gairebé omnipresent. A l’Índia “l’estat” és més una paraula que una realitat quotidiana, per tant la desacceleració del creixement de la població, juntament amb els esperats guanys en productivitat que se’n derivin, serà un dels seus reptes a afrontar en els propers anys.

Una altre cosa distintiva per un català acabat d’arribar és l’àmbit vial. Pot semblar clar que trànsit, multitud i clàxon van units, però aquí la sensació és que el soroll del clàxon ha acabat configurant un nou llenguatge, el qual és ben entès per tothom. Els carrils de circulació no són res (ja no parlem de senyalització), el que compta és l’espai. Tanmateix el trànsit flueix i va avançant per allà on no troba resistència i té el pas més fàcil, creant una espècie d’harmonia còsmica en el caos.
IMG_0127.JPG

El que m’ha semblat preciós son els vestits de les dones. N’he distingit de dos tipus. El primer, es un vestit llis i llarg, sense gaires plecs. El segon (exquisit) és un conjunt que permet veure les espatlles i la panxa de la dona i que va entrelligat d’una forma que sembla que el vestit l’abraci. Això si, el gran impacte és la varietat de colors de les teles. Uns colors vius, liles, grocs, blaus, turquesa, vermells, taronges, verds… Una explosió dels sentits.

Ja és tard. El tren continua tirant i jo intento escriure amb la llum del frontal. Passa aire. Cap finestra té vidres i les portes estan obertes. Estiro les cames al buit i noto el pessigolleig de les herbes.

IMG_0375.JPG

La Xina s’escalfa

diumenge, 12/12/2010

A finals de setmana la Xina va decidir pujar el coeficient de caixa (Reserve Requirement Ratio, RRR) per sisena vegada aquest any, fins al 18.5% pels grans bancs i al 16.5% per la resta.  Això significa que els bancs comercials hauran de guardar una quantitat més gran de reserves al banc central i d’aquesta manera, segons les autoritats econòmiques, es podrà drenar liquiditat del sistema financer, per tal de contenir les pressions inflacionàries i prevenir un sobreescalfament de l’economia. I per què han fet això?

Pot ser que la major part de la gent que viu a Europa pensi que aquest tema és irrellevant, però el recent moviment de Xina amaga un dels principals factors que està liderant els mercats asiàtics  en les últimes setmanes. Com és àmpliament conegut, Xina ha sabut “torejar” la crisis financera mundial molt millor que la resta de països. Apart de no caure en recessió, Xina ha sortit reforçada amb unes taxes de creixement de la major part de variables macroeconòmiques superiors o iguals a les que gaudia abans de la crisi. Es podrien enumerar molts factors per tal d’explicar aquest èxit, però només en citarem alguns per tal d’acotar la qüestió d’aquesta entrada, el sobreescalfament de la (ja) segona economia mundial. Doncs resulta que davant la davallada de la demanda externa, les autoritats xineses van decidir potenciar la demanda interna bàsicament a través de subsidis als consumidors, estimular una ja potentíssima inversió (pública i privada) i llançar un dels plans d’estímul més ambiciosos del planeta (equivalent al 15% del PIB). Tot això acompanyat d’un creixement del crèdit espectacular per part dels bancs (a petició de les autoritats), per tal de finançar tots aquells projectes i mesures que s’havien endegat (un altre dia podríem parlar de la qualitat d’aquests crèdits que es van facilitar de forma massiva, sense un control del tot rigorós, que segurament passarà factura en alguns bancs, però personalment crec que de forma no gaire aguda). El resultat de tot això, com ja s’ha comentat, va ser un manteniment del creixement del PIB, però amb un risc molt evident: la possibilitat de fer augmentar la inflació fins a límits no saludables i facilitar la creació de bombolles en determinats actius (en particular l’immobiliari).

Precisament dissabte, la Xina va anunciar que la inflació de novembre s’havia situat per damunt del 5% interanual, trencant per segon més consecutiu el límit màxim de tolerància del 4% (la part més alta del rang que de forma implícita assumeixen els participants del mercat com el que guia a les autoritats xineses) i amb unes perspectives no gaire positives (el preus del aliments continuen disparats). Per la seva part, els preus de les vivendes s’ha desaccelerat (comparat amb la xifra del mes passat) fins al 7,7% interanual el novembre, però han augmentat un 0,3% a nivell intermensual. A més a més, altres indicadors econòmics de novembre (exportacions, PMI…) mostren com l’economia xinesa està llançada. Les autoritats del país han actuat per tal de frenar l’activitat econòmica promulgant diverses mesures, com per exemple augmentar el RRR, endurir les condicions per adquirir noves vivendes (per tal de refredar el sector), restringir el crèdit per part dels bancs (degut a que els nous crèdits en yuans batran tots els rècords aquest any i faran miques les previsions del govern) i augmentar els tipus d’interès. Totes aquestes mesures estan encaminades a que la Xina aconsegueixi un “aterratge suau” de la seva economia, ja que si pel contrari l’economia es continua escalfant, les autoritats no tindran cap més remei que ser molt més agressius en les seves polítiques i això pot arrastrar a molts països de la zona que han crescut a l’estela del nou gegant asiàtic.

Davant aquesta situació, els mercats asiàtics es mostren intranquils i estan especulant que les autoritats xines augmentaran els tipus d’interès en les pròximes setmanes, a més de tornar a elevar el RRR. Apart, també s’esperen noves mesures de caràcter limitat en determinats sectors. El que no es preveu és que el RMB augmenti el pas de la seva apreciació contra l’USD, una mesura àmpliament demanada pels Estats Units i en menor mesura la UE que podria alleujar la inflació. Tanmateix, després de l’enorme superàvit comercial de novembre (superior als 20.000 milions de USD), la postura xinesa en contra de l’apreciació serà més difícil de mantenir. De totes maneres, la lògica xinesa ens diu que les autoritats voldran resoldre els problemes interns (inflació i sobreescalfament) amb mesures de caràcter intern, i els problemes de caràcter extern amb mesures de caràcter extern.

Seguirem atents als següents moviments.