“Pacte Fiscal”, una paraula màgica?

Quan encara no han passat ni 2 anys de l’actual legislatura, podem afirmar que els estrategues de comunicació de CiU han aconseguit un dels seus principals objectius: dominar l’agenda mediàtica, i de retruc, el debat polític parlamentari a Catalunya. La defensa del Pacte Fiscal s’ha convertit en el gran mantra del govern d’Artur Mas. Des del punt de vista comunicatiu, fins ara la campanya desenvolupada per la Federació nacionalista ha estat francament bona. Però en les últimes setmanes, hem pogut veure alguns indicis que podrien fer fracassar l’estratègia comunicativa de CiU, i per tant, causar la pèrdua d’una porció dels seus vots. Com s’ha arribat fins aquí? Veiem-ho:

El Pacte Fiscal és un dels conceptes més ben ideats en la comunicació política dels últims anys al nostre país. I CiU ha demostrat, una vegada més, que és de les formacions polítiques que domina més l’art de la gestió de les paraules i els missatges, aconseguint que la resta de partits hagin acabat fent servir el seu concepte en comptes de reforma del finançament, nou finançament, concert fiscal o concert econòmic. Val a dir que els mitjans de comunicació hi han ajudat.

Fem memòria: l’any 2010, en el context de desfeta del Tripartit, amb la sentència del TC en contra de l’Estatut i el creixement del sobiranisme social, els assessors de comuniació de CiU – amb les dades a la mà – van recomanar a Artur Mas que els missatges dirigits al nacionalisme català se centressin en el dret a decidir i el Concert Econòmic.

Ara bé, calia trobar un terme que acontentés els votants sobiranistes de CiU i no espantés els més moderats. És per aquest motiu que Artur Mas va acabar fent servir l’expressió Pacte Fiscal inspirat en el Concert Econòmic. Així, l’ànima moderada del votant de CiU se sentia còmode amb la primera part de la frase ja que ”no és una mesura independentista”, mentre que l’ànima a favor del dret a decidir” podia sentir-se tranquil·la perquè “al capdavall estan defensant tenir el mateix que els bascos”.

Un cop CiU va arribar al govern de la Generalitat, va deixar de fer servir aquesta última expressió i va simplificar-ho tot amb el terme Pacte Fiscal. Per què? En primer lloc, és més senzill fer entendre a la majoria de la població què és un Pacte Fiscal que un Concert Econòmic. En segon lloc, CiU va aconseguir que pels sobiranistes Pacte Fiscal fos, més o menys, un sinònim de Concert Econòmic. En tercer lloc, i el més important, un benefici polític pràctic: PSC, PP i Ciutadans mai s’haguessin assegut a negociar amb el govern de la Generalitat un Concert Econòmic, però si que ho han fet amb un Pacte Fiscal.

Però fer asseure PSC, PP, ICV, ERC, SI i C’S en una mateixa taula per a negociar el Pacte Fiscal tenia un risc evident: que una part del votant sobiranista deixés d’associar el terme Pacte Fiscal amb Concert Econòmic. Va ser quan al carrer Còrsega es van aturar a pensar com solucionar aquest problema: “Què podem fer per què no es desinfli el Globus del Pacte Fiscal entre la nostra militància i el nostre votant més nacionalista?”. I algú va dir: “Per què no creem un nou concepte que reforci el nostre compromís amb la transició nacional?”. I així neix l’anomenat Pla B: La Hisenda Pròpia.

Però l’as a la màniga de la Hisenda Pròpia no és de les millors jugades que ha fet CiU. Si bé és cert que és una manera de mantenir engrescada a la seva base i als seus cercles més propers, el concepte patina per sí sol. Una part de l’electorat sobiranista de CiU s’ha pogut plantejar el següent: “Jo pensava que un Pacte Fiscal per recaptar els nostres impostos ja incloïa la Hisenda Pròpia… Si el Pacte Fiscal no és això… Què és el Pacte Fiscal?”.

I aquí apareix la primera debilitat que em permet explicar quina serà la clau de l’èxit de la campanya de comunicació del Pacte Fiscal. Fins ara, el concepte del Pacte Fiscal ha tingut èxit perquè l’ambigüitat semàntica del terme acontentava a la majoria de l’electorat de CiU. Però ara la Federació es troba en una cruïlla on pot perdre milers de vots. En el tram de la negociació del Pacte Fiscal – juny i juliol – CiU ha de prendre una decisió: a) Mantenir el significat de Pacte Fiscal vinculant-lo a “recaptar tots els impostos de Catalunya a Catalunya”, b) Canviar el significat de Pacte Fiscal vinculant-lo a una millora del model de finançament actual.

En conclusió, la clau per l’èxit comunicatiu en política és emetre un relat coherent en el temps. I el problema que té plantejat CiU és que cada vegada li serà més difícil satisfer amb un missatge marc general el seu electorat que balla entre CiU i PP i el que balla entre CiU i ERC. Per fer un símil futbolísitic: Convergència i Unió està preparant una final molt important davant un adversari molt difícil, i ha de decidir si manté el joc que l’ha dut fins la final o fa variacions tàctiques de resultats imprevisibles. Però, com en el futbol, en la comunicació, els canvis bruscos de relat són molt perillosos i gens recomanables. El resultat de la primera final el sabrem al juliol. I en tornarem a parlar.

1 comentari

  • Edu Thió

    06/06/2012 10:45

    És evident que el “pacte fiscal inspirat en el Consert Econòmic” ha d’incloure la Hisenda Pròpia, i comparteixo amb tu l’anàlisi de l’error tàctic de CiU al separar-ho, descafeïnant el pacte fiscal i elaborant una PLA A (millora del finançament) i, si no l’assolim, un PLA B (Hisenda Pròpia), que ha de comportar un trencament amb l’estat, ja que si Rajoy no dóna A, tampoc donarà B!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús