La Roja és més que un club

La selecció espanyola de futbol no és només un gran equip, sinó també un negoci per algunes empreses. Però sobretot, el combinado nacional és una eina d’instrumentalització política utilitzada per l’Estat espanyol amb el suport de gran part dels mitjans de comunicació. Amb quins objectius? D’una banda, generar adhesió al concepte d’Espanya i els seus símbols, i per l’altra, crear una cortina de fum per camuflar la crisi econòmica.

El govern espanyol s’aferra a La Roja per tapar-se les vergonyes

Mariano Rajoy, aconsellat pels seus assessors, ha realitzat dues accions comunicatives claus per associar el seu govern amb un concepte d’èxit com La Roja. La primera, demanant als jugadors de la selección una victòria d’Espanya “perquè necessitem una injecció de moral”, i la segona, viatjant a Polònia per veure el partit Espanya-Itàlia just el cap de setmana del “no-rescat” a la banca. Davant d’aquest fet, les xarxes socials van bullir indignades veient Rajoy, com un hooligan, animant La Roja en un moment com l’actual. Però aquesta actuació segurament no l’ha desgastat electoralment: el votant base del PP és nacionalista espanyol.

El bombardeig mediàtic de “Todos con La Roja

Mentrestant, els principals grups de comunicació s’han abocat en la campanya de suport a la selecció espanyola: tant informativament com en forma de promocions diverses com regalar banderes o samarretes “rojigualdas”. De fet, si algú fa zàpping a la TDT, tindrà moltes més possibilitats de trobar un reportatge de La Roja que un reportatge sobre les causes de la crisi econòmica a Espanya. Així, Mediaset – que té els drets de l’Eurocopa – ha convertit Cuatro i Telecinco en canals monotemàtics sobre la selecció espanyola. I la majoria dels mitjans han canviat les seves graelles habituals per fer una cobertura especial sobre La Roja: Antena 3, La Sexta, TVE, Intereconomía, El Mundo, l’ABC, La Razón, El País, La Gaceta, SER, La COPE, EsRadio, Marca, DiarioAS, etc. Un autèntic bombardeig.

Per la seva banda, Catalunya mostra grans signes de colonització mediàtica, fins a tal punt, que els grups de comunicació més importants del país – Godó amb La Vanguardia i El Mundo Deportivo; Zeta amb El Periódico i l’Sport – ofereixen una informació especial de la selecció espanyola “amb visió blaugrana” com a pretext . I en menor mesura, la Televisió (nacional) de Catalunya normalitza La Roja en els seus informatius de TV3 i el 3/24 i a Esport3, parlant de la “selecció” per referir-se a la selecció espanyola. Qui defensa llavors els interessos de la selecció catalana? Només el9Esportiu, l’ARA, l’Avui i diaris digitals sobiranistes han fet referències a la quadribarrada en les últimes setmanes. Un combinat nacional que no pot competir internacionalment, recordem-ho, perquè l’Estat espanyol ho prohibeix.

La Roja vol dir Espanya

Així doncs, Catalunya només podrà competir internacionalment si aconsegueix un Estat propi. I la selecció espanyola no ajuda en aquest objectiu. De la mateixa manera que el Barça ‘és més que un club’ perquè ha ajudat a la cohesió social i nacional de Catalunya, La Roja provoca un efecte similar: reforça els vincles afectius d’una part molt important dels catalans amb Espanya. I aquesta no és una qüestió menyspreable perquè pot tenir efectes de comportament electoral: el vot emocional és més decisiu que el vot racional. I com més cohesionat sigui el sentiment de pertinença a Espanya dins de Catalunya, més es podria reforçar el NO a la independència, que ara per ara no és majoritari.

Però afortunadament, Catalunya té una arma – emocional i racional – millor que La Roja: la constatació per una majoria creixent de catalans que Espanya és una llosa pesant que impedeix construir un futur de benestar i prosperitat. I l’esperança de la felicitat no té rival encara que l’Estat apreti amb tots els seus mitjans. Així que davant la marea nacionalista espanyola d’aquests dies us recomano: intel·ligència, indiferència, ironia i sentit de l’humor. Com el que ha fet servir Mortiz en “suport a la seleccció de Polònia”, una manera subtil i divertida de reivindicar les seleccions catalanes. Visc-a Polònia!

1 comentari

  • Jesús Reina

    04/07/2012 18:51

    En general el post está muy flojo. Creo que se puede defender la selección catalana sin menospreciar a aquellos que prefieren la española (…te adjudicas la racionalidad, inteligencia, etc).

    Además seguir a la selección española no implica ningún tipo de activismo político como planteas, en mi caso es una ilusión muy infantil (nada más). Le das un cariz muy político al asunto.

    Un saludo.

    PD: por cierto, penosa es la portada de “La Razón”, hay que ser idiota para plantear el “Rescate” en esos términos.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús