El manual del PP per arraconar el català

Aquesta setmana hem conegut la intenció del govern del PP a l’Aragó de desmantellar la llei de llengües d’aquesta comunitat autònoma i passar a denominar el català que es parla a la Franja de Ponent com a “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Un fet que contradiu a la comunitat científica de tot el món que avala que la llengua majoritària a la Franja de Ponent és la catalana. Ara bé, no ens ha de sorprendre: aquesta decisió forma part d’una estratègia política per arraconar la llengua catalana:  tancar TV3 al País Valencià, portar la immersió lingüística als Tribunals, eliminar el requisit de saber català pel funcionariat de les Illes Balears, etc. Però per assegurar l’èxit d’aquest full de ruta anti-català, el PP l’hagut d’acompanyar amb una pauta comunicativa constant. Sí, el PP té un manual comunicatiu per arraconar el català que podem resumir en 5 passos:

1- Negar la unitat lingüística del català en els territoris on governa. El PP nega reiteradament que la llengua pròpia de les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent sigui el català. L’objectiu principal és generar en aquests territoris un marc mental cultural que les diferenciï de la cultura catalana. Així, d’una banda, a les Illes Balears els populars fomenten les denominacions lingüístiques insulars, és a dir, parlen: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Per l’altra, al País Valencià parlen “l’idioma valencià, que segons l’últim Estatut d’Autonomia, és la llengua pròpia de la “Comunitat Valenciana”. Val a dir que el terme valencià està acceptat com a sinònim del català, però sovint és utilitzat per la dreta valenciana per assegurar que “valenciano y catalán son lenguas distintas”. Finalment, ara li ha arribat el torn a la Franja de Ponent.

2- Situar el català com una llengua d’imposició. Escolteu primer aquesta falca de ràdio del PP d’Aragó. No té pèrdua:

El PP ven la normalització del català als territoris de parla catalana com una imposició lingüística. Que la majoria de l’escolarització a la primària a Catalunya sigui en català pel PP no és un símbol de normalització, sinó d’imposició. Pel camí, en el seu argumentari s’oblida de les dècades de persecució de la llengua catalana i que el castellà és la llengua forta. Però el que el PP busca són vots a qualsevol preu i canviar la concepció del castellà a Catalunya: de llengua d’imposició a llengua perseguida. I aquest discurs té un públic fidel entre l’espanyolisme.

3- Defensar el “bilingüisme”. Com debilitar una llengua sense atacar-la directament? Defensant una suposada igualtat lingüística. I no cal ser ni filòleg ni lingüista per saber que en els territoris amb dues llengües majoritàries com Catalunya, si no s’ajuda a la llengua dèbil – en aquest cas el català -, la llengua forta s’acaba imposant. En aquest sentit, defensar de forma aferrissada el bilingüisme a Catalunya és assegurar una mort lenta del català. I com a dada curiosa: moltes de les persones que defensen el bilingüisme en els territoris de parla catalana ho solen fer en castellà, tal i com ho fan molts dels que defensen “l’idioma valenciano”.

4- Posicionar el castellà com “la lengua en la que nos entendemos todos”. Aquesta falca de ràdio també és una perla:

Si el castellà és la “lengua de todos”, per què fer servir altres llengües? Aquest és un plantejament discursiu utilitarista de la llengua. El català és menys útil que el castellà, per tant, no té sentit defensar una llengua “inútil”. Aquest és un missatge que amaga un to despreciatiu i totalment nacionalista espanyol, ja que parteix de la premissa que el castellà té un rang superior al català. I és un dels arguments que més utilitza el PP per negar, per exemple, que es pugui parlar català al Congreso de los Diputados.

5- Generar odi en vers el català. Si ens fixem atentament les diferents accions per debilitar el català realitzades pel PP, tenen un tret en comú: el menyspreu cap a la llengua catalana. Els populars intenten inculcar entre els seus votants i als territoris on governen, un rebuig a la normalització del català. I, és obvi, que amb mentides com que “el castellano está perseguido en Cataluña” fomenten l’odi cap a la llengua i cap als catalans.

“Divide y vencerás?” VS “Català a l’atac”. El PP sap molt bé què fa cada vegada que emet un missatge respecte la llengua catalana. Com s’ha dit en més d’una ocasió, l’anti-catalanisme és secular, i el PP treu un rèdit electoral atacant el català. És clar que l’objectiu d’assegurar una supremacia del castellà sobre el català per part del PP és legítim i democràtic. Però el que no és ètic – i menys d’un partit que de

fensa els valors cristians – és mentir i difamar sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana.

Dit això, una mica de claror: Tot i que el PP consolida vot espanyolista – aquí i allà – atacant la llengua catalana, al mateix temps, genera un efecte proporcionalment invers a l’esperat: el defensors de la llengua catalana s’activen i, en conseqüència, el catalanisme també. I a Catalunya, el catalanisme és més fort que l’espanyolisme. I a les Illes i al País Valencià, els defensors de la unitat de la llengua segueixen un camí ascendent en les enquestes. Veurem qui guanya, si el “Divide y vencerás?” o el “Català a l’atac”.

6 comentaris

  • Carles Gallego

    20/06/2012 21:45

    Em sembla totalment irònic que diguin que l’espanyol és una llengua perseguida als Països Catalans, tenint en compte que des de molt abans de 1714 han fet tot el que han pogut per anar radicant la nostra llengua i cultura. Els recordo que són ells qui ens han imposat el seu idioma, i no pas nosaltres.

  • Sergi Fumanya Grünwaldt

    21/06/2012 2:29

    Estic fart de tant fatxa expanyolista i nacionalista espanyol. Fa fàstic.

  • albert vidal

    21/06/2012 13:25

    Ja ho deia en Rubianes:”Que se metan(els fatxes)la puta España por el culo,y les reviente a la altura de los cojones”

  • Andrew McNair

    23/06/2012 1:19

    As a Scot, I love the catalans, their ingenuity, perfect balance of creativity and work ethic, conciseness, drive and humour. Their only problem is that they’re too soft. They allow the Spanish to tread all over them. Be braver, more aggressive and obsessed. It’s the only way you’ll get what you want. Being apologetic or subtle about your cultural difference so as “not to offend” someone who’s too stupid, lazy or ignorant to learn your language (and therefore culture) is just weak.

  • amiquel

    25/06/2012 11:28

    Benvolguts, Carles, Sergi, Albert i Andrew, moltes gràcies pels vostres comentaris. Entenc el que dieu… i realment és trist que facin tot això, jo espero però, que com sempre, els catalans ens sabrem sobreposar-nos a aquesta situació i ens en sortirem.

    I el dimecres, publico el meu nou article! Estigueu atents :)

  • MARC MONES I SABATER

    24/07/2012 2:10

    COLPIDOR ARTICLE PERO MOLT REALISTA….M´AGRADA MOLT EL PUNT DE VISTA PERSONAL QUE APLIQUES ESCRIVINT….M´HI SENTO MOLT IDENTIFICAT AMB LA FORMA I MANERA QUE TENS DE DIR EL QUE PENSES…….BRAVO….SEGUIREM LLUITANT DONCS BENHAURAT ALEXANDRE MIQUEL!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús