Comença la campanya del referèndum d’independència

Avui fa una setmana els carrers del centre de Barcelona s’omplien a vessar d’estelades, il·lusions i pancartes reclamant la independència de Catalunya. La massiva manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 ha marcat un punt d’inflexió en la història del catalanisme i ha provocat que per primera vegada en 70 anys, un President de la Generalitat, en aquest cas Artur Mas, hagi afirmat que “Catalunya necessita un Estat propi”.

La rellevància d’aquest fet ha provocat que els partits amb seu a Madrid i els mitjans de comunicació espanyols, per primera vegada, comencin a emetre discurs pel NO a la independència. Podem afirmar, doncs, que l’independentisme ha aconseguit una gran victòria: que l’Estat espanyol vegi factible la secessió de Catalunya i que comenci la partida d’escacs entre els favorables de l’Estat propi i els seus detractors.

Malauradament, en pocs dies hem pogut comprovar que bona part dels arguments de l’espanyolisme es basaran en la por, i en alguns casos, fins i tot, amb la mentida: “La Catalunya independent tindrà un PIB per sota de Xipre”, “El Barça no jugaria contra el Reial Madrid perquè l’expulsarien de La Liga”, “Catalunya seria pobre”, “Catalunya quedaria fora d’Europa i de l’euro”, etc. En aquest enllaç del diari ARA en podeu veure alguns exemples.

L’Estat espanyol no es quedarà de braços creuats i farà tot el possible perquè el NO guanyi adeptes a Catalunya: mitjançant el poder econòmic, mitjançant partits i sindicats espanyolistes (inclòs el PSOE), i sobretot, a través dels seus potents i poderosos mitjans de comunicació. De fet, dissabte passat vam poder veure com Telecinco a “El Gran Debate” va posar el debat de la independència sobre la taula, però decantant-se clarament pel NO. I no podem oblidar que Telecinco és la segona televisió més vista a Catalunya.

És per això que els partidaris del SÍ, malgrat tenim les enquestes a favor (un 51% dels catalans segons GESOP), hem de reforçar-nos:

En primer lloc, cal elaborar i reforçar arguments incontestables a favor de la independència, perquè els tenim. Els partidaris del SÍ hem de ser considerats rigorosos i defensors de la veritat. No només ens guanyarem la simpatia dels demòcrates del nostre país, sinó també dels que ens estan mirant amb lupa. En aquest sentit, és molt recomanable l’article “La Recerca de la Felicitat” de Xavier Sala i Martín.

En segon lloc, és necessari que el to de les propostes a favor de l’Estat propi sigui amable, engrescador i il·lusionador. Cal evitar els atacs, declaracions fora de lloc o reaccions irades. El projecte per la sobirania de Catalunya ha de ser inclusiu, cal combatre la por i insuflar valentia a la societat, i més en un moment de crisi profunda com l’actualitat.

En tercer lloc, i imprescindible, cal anar a convèncer els no convençuts i intentar fer baixar el percentatge de NO, actualment en un 18% segons l’última enquesta del GESOP. Per això, és necessari fer una campanya en positiu pel SÍ a la independència en aquelles zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o bé de Tarragona on el catalanisme no ha estat tradicionalment majoritari. En aquest sentit, és imperatiu que la campanya pel SÍ a la independència incorpori el castellà, sobretot per combatre arguments falsos que farà servir l’espanyolisme com el que assegura que la llengua de Cervantes no tindrà cabuda a la Catalunya independent o que farem fora als que no siguin independentistes. I hem de ser conscients que hi haurà gent que legítimament – tot i comprendre els arguments pel SÍ – no voldrà votar a favor de la independència pels seus forts llaços emocionals amb Espanya, però almenys ens haurem d’esforçar perquè no votin que NO i es decantin per un BLANC o bé per l’ABSTENCIÓ.

Finalment, i el més important, cal fer córrer els arguments a favor de la independència com l’espuma, a través dels mitjans de comunicació, a través de les xarxes socials, a través del boca-orella, fent porta a porta, etc. Per això és absolutament importantíssim, que a part d’intel·lectuals i grans experts en la matèria, també hi hagi milers de Voluntaris per la Independència escrupulosament ben formats perquè no hi hagi cap racó d’aquest país sense conéixer els arguments del SÍ.

Si tots aquests elements es compleixen, no tinc cap dubte que en un referèndum d’independència guanyarà el SÍ. I a més a més, a mida que s’acosti l’hora de les urnes, si les enquestes indiquen una victòria clara del SÍ, com passa ara, es pot produir l’efecte “cavall guanyador”, és a dir, que l’opció pel SÍ rebi vot extra d’aquella part de la societat que li agrada formar part de la majoria. Així doncs, ens hi posem?

3 comentaris

  • Marc Garcia

    18/09/2012 10:23

    “almenys ens haurem d’esforçar perquè no votin que NO i es decantin per un BLANC o bé per l’ABSTENCIÓ”

    ATENCIÓ!!!! És pitjor una abstenció que un vot negatiu, ja que per que el referèndum tingui validesa s’ha d’arribar al 60% de participació.

    En aquest sentit crec que els partidaris del NO faran campanya per l’abstenció deslegitimant el referèndum

  • amiquel

    18/09/2012 13:46

    Marc, si el referèndum està legitimat per les institucions europees, t’asseguro que els partidaris del NO faran campanya pel NO. Ara bé, si el referèndum és unilateral, pot passar el que tu dius. Gràcies per la teva aportació!

  • Eva

    20/09/2012 0:24

    Els partits polítics no em convencen, els sindicats tampoc… però dins meu fa molt de temps que espero el moment de poder ajudar al meu país a aconseguir la llibertat. Mostrant-nos com som: solidaris, respectuosos i sobretot demòcrates hem seduït als catalans nouvinguts molt més que no pas els espanyols. Catalunya il.lusiona. I la il.lusió és contagiosa. Estic d’acord amb tu, ens hi posem. Gràcies per les teves reflexions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús