Eixamplar la majoria social a favor de la independència

L'ANC fent campanya pel Sí a Badalona

Cal felicitar l’independentisme català com a moviment polític de masses. Aquest 11 de setembre, amb la realització de la Via Catalana, hem pogut constatar la gran capacitat mobilitzadora que té el sobiranisme. Ja ho havíem vist amb altres mobilitzacions: manifestacions, cadenes humanes locals, enceses d’espelmes, marxa de torxes, macro-concerts, festivals, bicicletades, curses, fires i d’altres múltiples activitats. Ara bé, potser ja ha arribat l’hora de canalitzar tota aquesta immensa i fantàstica energia cap a activitats que realment permetin eixamplar la majoria social per la independència. Cal passar de les demostracions de força, que són  absolutament necessàries, a  un augment real d’aquesta força social independentista.

Sense cap mena de dubte, la Via Catalana ha demostrat una consolidació del sobiranisme, que ara és més sòlid que l’any passat. De fet, segons l’última enquesta de la Cadena SER, una ràdio amb seu a Madrid, un 52% del total dels catalans votaria a favor de la independència i un 24% hi votaria en contra. És a dir, hi ha una diferència de gairebé 30 punts entre ambdues opcions. O dit d’una altra manera, el Sí dobla l’opció del No. Ara bé, tot i que un 52% és un percentatge considerable, l’independentisme no s’hauria de conformar en superar només el 50%. Encara hi ha un 13% d’indecisos i no tots els partidaris del No són inamovibles. Si l’objectiu és construir un nou Estat d’Europa, el sobiranisme s’ha de garantir, com a mínim, una plena legitimitat democràtica, no només de cara en dins sinó també de cara a la comunitat internacional. Per tant, és necessari per l’èxit del procés – en la mesura del possible – augmentar, encara més, els partidaris de la independència de Catalunya.

En aquest sentit, l’independentisme hauria de canalitzar els seus esforços a seduir els catalans que encara no ho tenen clar i, al mateix temps, dialogar civilitzadament – tot esvaint pors – amb aquelles persones que a dia d’avui votarien que No. Ho han de fer les organitzacions sobiranistes, però també els ciutadans independentistes en el seu dia a dia. El millor que pot fer el sobiranisme és dialogar amb aquelles persones del seu entorn que estan indecises o no són favorables a la independència. Per diversos motius: per copsar que no estem tant lluny els uns dels altres com pensem, per explicar serenament el projecte de l’Estat propi i, sobretot per una cosa molt més important, perquè independents o no, Catalunya segueixi sent un sol poble.

En definitiva, l’independentisme organitzat ha de sortir de forma massiva al carrer. Però no per demostrar “qui la té més grossa”, sinó per explicar als ciutadans de forma rigorosa i exhaustiva els avantatges d’una Catalunya independent. I encara hi ha molta feina per fer, com ja vaig apuntar en l’article ‘És l’hora de l’independentisme metropolità’, que encara segueix vigent. Però la bona notícia és que és a l’abast de cadascún de nosaltres si volem. Imagineu-vos si tota la gent que va sortir l’11 de setembre al carrer, amb més o menys intensitat, fés campanya pel Sí regularment. El procés seria imparable.

Per això, només l’esforç, la generositat, l’obertura, l’amplitud de mires i la presentació d’un projecte on s’hi puguin sentir còmodes els 7 milions i mig catalans (vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin) permetran una victòria clara i contundent del Sí.

Tenim pressa, però sobretot, tenim feina. Molta feina per fer. Arremanguem-nos!

1 comentari

  • Tom Niemi

    29/10/2013 11:43

    Com que no són un català sinó una persona de fora et puc dir coses com tracten els catalans la gent de fora. Totes catalans sense excepció ( diria que 99% ) et parlen sempre en castellà i resulta d’això es que quan parlis amb altres persones de fora, sovint, no ni saben que existeix els catalans perquè els espanyols parlen en espanyol, francesos en francès etc. Quan expliquis als catalans que has fet un esforç a parlar en català et felicitaré i són molt contents però quan ets al costat d’una altra persona qui no ha fet cap esforç a parlar en català però parla en castellà, ho fan exactament igualment, felicitant com bé parlen en castellà. Quan coneixes molt bé els catalans ja t’explicaren que si que encanten el català i voldrien i desitjaria moltes coses al català i fins i tot que troben el català més preciosa que el castellà però quan van al bar, adrecen totes treballadors a Catalunya en castellà etc. etc. Et puc dir com trancten els castellà parlants nosaltres de fora aquí Catalunya ? Sempre sense excepció ens parlen en castellà, quan dius que parlis en català estant sorpresos i preguntent perquè voldries parlar el català que no es parla en cap altre lloc al món, els artistes que canten en castellà són universals i els artistes canten en català són regionals però el barça es molt guai com parell de plats etc. Perquè no sou atractives els catalans per població que viu i treballa a Catalunya ? El primer, teniu auto-estima de zero o subzero que fa que els catalans semblen molt patètics i ningú vol semblar la gent patètic … qui voldria parlar en una llengua que no serveis ni demanar un tallat ( i no pas demanar un tallat sempre perquè els catalans no ho han demanat mai ) … catalans són molt bons com esclaus però no sabeu res de res això de manar i ser amos de vostre terra … cap ni una persona qui ha vingut a Catalunya tenia cap cosa en contra el català però quan observen que ni els catalans volen fer servir el català es converteix una cosa inútil i perquè donaries suport als perdedors que no tenen ganes ni manar ? Quan els catalans comença a parlar en català sempre a Catalunya, guanyeu atenció i respecte i si això va lligat amb els llocs de treball i millora d’economia, tothom vol ser i ajudar els catalans. Heu sempre malentès que es atractiva, atractiva per homes es el poder, ningú vol ser pobre i discriminat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús