Votar depèn de tu

mapa-v-senyeraMohandas Gandhi, pare de la independència de la Índia i de la no-violència, és l’autor d’una de les cites que han fet més fortuna. Diu així: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment, guanyes”. I, si algú en tenia cap dubte, l’independentisme català es troba a la penúltima fase.

Durant la primera setmana de setembre hem pogut assistir a un bombardeig mediàtic per intentar fer trontollar els ànims del sobiranisme i, de retruc, mermar el més que possible èxit de la V de l’Onze de Setembre. La doble portada de l’ABC contra l’Assemblea Nacional Catalana, la filtració “misteriosa” de la base de dades de l’ANC, la superexclusiva d’Antena 3 acusant l’entitat sobiranista de cometre un delicte fiscal… Per no parlar de l’enorme relliscada de l’ambaixada espanyola a Holanda vetant la presentació del Victus.

Cal estar preparats perquè això anirà a més. L’Estat espanyol farà servir tots els seus poders – legislatiu, executiu i judicial – per evitar la consumació de la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya. I, per descomptat, “sin que se note el cuidado”, utilitzarà el 4t poder, els mitjans de comunicació del establishment que, essent defensors de l’statu quo, es posaran al servei de l’Estat per fer descarrilar el procés. Però no ens hem d’acoquinar.

Davant la repetició de la frase “la consulta no se va a celebrar”, les amenaces, el joc brut i les difamacions; la campanya a favor de la consulta i a favor del doble Sí ha de mantenir el seu tret diferencial: la il·lusió. El que ha caracteritzat – més enllà dels arguments racionals i emocionals – el moviment sobiranista fins el dia d’avui ha estat la vitalitat i les ganes que hi ha posat la seva gent. I en els minuts finals d’aquesta final de Champions, malgrat les travetes dels nostres adversaris, hem de seguir somrient. Per què l’optimisme és contagiós, mentre que la negativitat crea rebuig.

Aquest pròxim dijous, Onze de Setembre, tenim una gran oportunitat de reforçar-nos amb grans dosis d’il·lusió, esperança i optimisme. La mobilització ciutadana ha demostrat ser el gran motor de fortalesa del nostre país. Amb la manifestació de la Diada del 2012 vam situar la independència com l’objectiu a assolir per la majoria de les forces polítiques catalanistes. Amb les eleccions del novembre del mateix any, els ciutadans vam empoderar el Parlament perquè convoqués un referèndum. I l’any passat, amb la Via Catalana vam aconseguir que les forces polítiques de totes les sensibilitats – de la CUP a UDC- es posessin d’acord en la data i la pregunta de la consulta.

La Diada 2014 pot i ha de ser un punt d’inflexió. Ens pertoca omplir la Diagonal i la Gran Via de dignitat. Centenars de milers de samarretes grogues i vermelles a favor del dret a vot, a favor de la llibertat. Si aquest dijous convertim la V en la concentració més gran de la història d’Europa, la convocatòria de la consulta del 9N serà inevitable. Si aquest dijous és un èxit, deixarem el món amb la boca oberta a una setmana del referèndum d’Escòcia, reiterarem als nostres germans de la resta de l’Estat espanyol que la nostra causa és legítima, però sobretot, posarem ben rectes les cames tremoloses d’aquells catalans que sempre veuen l’ampolla més buida que plena.

No hem de tenir por de res. Són els anti-demòcrates els que tenen por i ens ho demostren amb les seves accions. Saben molt bé que som majoria. Somriguem doncs, siguem persistents. Perquè la victòria només depèn de nosaltres. Guanyarem!

Si encara no ho has fet, pots incriure’t a la V de l’Onze de Setembre a www.araeslhora.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús