Berlín recorda el llançament de la bomba atòmica

dimecres, 6/08/2014

Diuen de Roma que ni els seus habitants són capaços de comptar quants de monuments hi ha a la ciutat. Berlín ha estat completament destruïda dues vegades en menys d’un segle, i ha hagut de substituir la memòria viva de les pedres antigues per la memòria dels símbols que recorden una realitat que va desaparèixer. Adoquins daurats per recordar els jueus que moriren a l’Holocaust, adoquins vermells per recordar el traçat del mur que dividia la ciutat en dos blocs durant la Guerra Freda, estàtues per recordar els brigadistes internacionals que participaren a la Guerra Civil espanyola, tancs de guerra repintats i parcs de dimensions mastodòntiques per recordar els soldats russos que venceren a Hitler…

Les víctimes de la bomba atòmica també tenen el seu memorial.

579054_10151935545292086_469750117_n

La Campana de la Pau Mundial (Weltfriedensglocke) es va inaugurar al parc de Friedrichschain l’1 de setembre de 1989, quan es complien 50 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Avui, com cada 6 d’agost, serà el lloc on es recordaran els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki (el 9 d’agost) que varen acabar amb la vida de més de 100.000 persones ara fa 69 anys. Durant tot el dia, els berlinesos duran flors i tocaran la campana en senyal de respecte per les víctimes. A les 17:00h es farà sonar la campana davant algunes autoritats locals i periodistes en l’acte oficial.

 

Imatge de la Campana de la Pau l'any de la seva inauguració.

Imatge de la Campana de la Pau l’any de la seva inauguració.

El toc de la Campana de la Pau no serà l’únic acte oficial per recordar el llançament de la bomba atòmica. L’ambaixada de Japó, situada a Hiroshimastrasse, té previst oferir un  concert per la pau a les víctimes a les 18:30h.

 

Castells a Berlín

dijous, 5/06/2014

El 9 de novembre de 2012, el dia que es complien 23 anys de la caiguda del mur de Berlín, es va publicar aquest vídeo impulsat per Vicent Partal, Miquel Calçada, Salvador Cardús i Ramon M. Piqué. És una de les moltes iniciatives que darrerament han sortit de Catalunya per explicar al món les aspiracions independentistes d’una part de la seva població. El vídeo, subtitolat en castellà, anglès, alemany i francès, vol fer una analogia sobre l’enderrocament dels murs que fan possible l’opressió.

[youtube hpS0SCDgipw nolink]

Posteriorment la Generalitat va acordar que el referèndum per a la independència de Catalunya tengui lloc el 9 de novembre de 2014, i aquesta coincidència de dates va fer que la simbologia del mur de Berlín cobràs més rellevància.

Aquest cap de setmana una colla de castellers de carn i ossos reivindicaran davant milers de berlinesos el dret a decidir dels catalans. Diumenge que ve a les 12h del migdia 150 membres de la colla dels Xics de Granollers aixecaran un castell a Alexanderplatz. La iniciativa, promoguda per Òmnium Cultural i organitzada pel Casal Català de Berlín, tindrà lloc simultàniament a set capitals d’Europa: Berlín, Brussel·les, Ginebra, Lisboa, Londres, París i Barcelona.

La de diumenge no serà l’única exhibició. Els Xics de Granollers faran una primera aixecada dissabte a les 18h al parc central del Carnaval de les Cultures (punt vermell del mapa al final de pàgina), que comença demà a la capital d’Alemanya. El Carnaval de les Cultures (KdK) és un festival de carrer que se celebra cada any des de 1996 i que amb el temps s’ha convertit en una de les cites més importants dins el calendari anual d’activitats a Berlín.

Durant els pròxims 4 dies l’espai públic es transforma en un punt de trobada de l’immens mosaic de cultures que conviuen en aquesta ciutat. A cada racó del districte de Kreuzberg, el barri on tot és possible, es pot trobar música en viu, teatre, dansa, parades de productes típics i manifestacions artístiques de la naturalesa més diversa que apropen la multiculturalitat als centenars de milers de visitants.

[vimeo 78334681 nolink]

Des d’una de les prop de 400 paradetes que durant els pròxims 4 dies substitueixen el trànsit habitual als carrers adjacents de la plaça Blücherplatz, el Casal Català oferirà informació de caire turístic i explicarà als visitants tot allò relacionat amb la cultura, la llengua i, també, la situació política que viu el país (l’estand estarà situat a la zona indicada al mapa amb la fletxa blava).

Font: Casal Català de Berlín

Un camp de refugiats al centre de Kreuzberg

dissabte, 5/04/2014

Oranienstraße és un d’aquests carrers que totes les guies de Berlín recomanen. Sales de concerts, restaurants per a tots els gustos, locals alternatius… Una part important de la vida nocturna de Berlín (si més no, la vida nocturna més turística) transcorre en aquesta artèria del barri de Kreuzberg. Allò que les guies no diuen és que al mateix carrer, a pocs metres de la zona més bulliciosa, hi ha un camp de refugiats. Desenes de persones, o centenars, la xifra no és clara, malviuen des de fa més d’un any en tendes i barraques a Oranienplatz, d’esquena als turistes i als locals que es diverteixen uns metres més enllà.

Terrasses d'Oranienstraße, a només uns metres d'Oranienplatz.

Campament de refugiats d'Oranienplatz

En Rhissa accedeix a parlar amb mi però es nega a que li faci fotos. “Vaig arribar a Lampedusa fugint de la guerra a Líbia” em diu. La primera part del viatge la va fer en pastera, alguns dels seus companys de viatge s’ofegaren. D’Itàlia a Suïssa i després França, Espanya i finalment Alemanya. Parla set idiomes i abans de sortir de Líbia tenia la seva pròpia casa i feia feina a una empresa francesa de construcció “No m’hauria imaginat mai que vendria a Europa a viure al carrer. Els governs occidentals han contribuit a la destrucció del nostre país i ara no ens accepten com a refugiats. Tenim prohibit cercar feina i ens obliguen a viure en un règim pràcticament penitenciari” es queixa. De fet els suïcidis són relativament freqüents a les residències on el Govern alemany allotja les persones que demanen asil polític. Els tràmits de les sol·licituds d’asil poden durar anys, i mentrestant els refugiats no tenen permès sortir del districte del seu domicili, que sol ésser un centre de reclusió molt semblant a una presó. Aquests centres solen estar aïllats i sobrepoblats. Les ajudes socials no es reparteixen en metàl·lic sinó en forma de cupons, i tenen prohibit cercar feina. Tampoc no tenen accés a classes d’alemany ni a sanitat. “Com ens podem integrar? No volem ser delinqüents, demanam al Govern que ens ajudi, només volem tenir dret a guanyar-nos la vida. Volem fer feina i que ens tractin com a persones” explica en Rhissa.

Imatge del campament.

El 2012, el suïcidi de dos joves refugiats iranians va motivar un grapat de protestes que culminaren en una marxa a peu de Würzburg fins a Berlín. Centenars d’immigrants i activistes caminaren 600 quilòmetres per denunciar les duríssimes condicions de vida de les persones sol·licitants d’asil a Alemanya. En acabar la manifestació, els refugiats acamparen a Oranienplatz. Des d’allà duen un any i mig intentant donar visibilitat a la seva situació. Han sobreviscut a dos hiverns amb temperatures que han arribat a baixar dels 10 graus sota zero. Organitzen concerts, xerrades i assemblees, reparteixen pósters i fulletons des del punt informatiu que hi ha instal·lat a la mateixa plaça, i tenen una web per difondre el seu problema. Molts de mitjans de comunicació s’han interessat per ells, i els diferents partits polítics miren de posar-se d’acord per posar fi a una situació que, a hores d’ara, és extremadament incòmoda.

En aquesta carpa es fan les assemblees.

Però les negociacions avancen a poc a poc, el ritme de la política és un, i el de la vida un altre. Fa unes setmanes algú va incendiar els dos sanitaris mòbils on els refugiats feien les seves necessitats. “Des de llavonces no tenim ni aigua per rentar-nos la cara el dematí. Alguns bars del voltant ens han oferit els seus lavabos unes hores cada dia”. Aquesta darrera setmana el Senat ha anunciat que els refugiats podran allotjar-se a un antic hotel al barri de Friedrichschain. Els habitants d’Oranienplatz han rebut l’oferta amb reaccions oposades. N’hi ha que estan disposats a mudar-se immediatament a l’hotel perquè, com ha dit un dels portaveus del col·lectiu,  Bashir Zakaria, “ara l’important és dormir a un lloc sòlid”. Altres volen resistir, temen que si repleguen el campament les autoritats ja no se sentiran pressionades i deixaran de prestar atenció a les seves peticions.

Els lavabos mòbils que feien servir els refugiats, cremats.

O sigui que de moment el campament continua d’empeus. Durant la meva visita arriben tres persones amb taules desmuntables i olles plenes de menjar. “Som un grup de veïnats que hem creat una associació per ajudar aquestes persones, els han deixat sols i depenen només de l’ajuda beneficiària” m’explica na Nurdane, una de les fundadores. “Venim tots els dissabtes i diumenges i els hi donam dinar. Cada dia s’aixequen el dematí sense saber si podran menjar res. La seva vida diària depèn de si qualcú se solidaritza amb ells i els hi duu queviures.”

L'hora de dinar.

Qui té por de l’emigrant?

dilluns, 24/03/2014

Aquest mes la revista berlinesa Exberliner dedica la seva portada a la immigració espanyola a Berlín. La foto tamany DIN A4 d’una al.lota amb aspecte d’europea del sud i el titular “Qui té por dels espanyols? La veritat sobre la invasió ibèrica de l’Estat del benestar” han estat un ganxo prou poderós com per entrar a una llibreria i comprar-ne un exemplar.

Exberliner és un magazine cultural fundat l’any 2002 que juga amb les paraules “berlinès” i “expatriat”. Està escrit en anglès i va dirigit als habitants de Berlín que no entenen l’alemany però que volen saber què es cou a la ciutat. Amb una tirada de 20.000 exemplars mensuals, és una de les revistes més llegides entre els joves Ausländer, que a més d’una agenda cultural prou completa també hi  poden llegir reportatges d’actualitat i una àmplia secció d’anuncis per trobar feina o pis.

Coneixent la revista, per tant, un ja sap que el reportatge que s’amaga darrere aquest titular demostrarà que  la teoria “Berlín és plena d’immigrants espanyols que vénen a viure de les nostres ajudes socials i es carregaran el nostre Estat del benestar” és falsa.

És difícil calcular quants d’espanyols viuen actualment a Berlín (segons la revista Exberliner uns 13.000, l’Institut Alemany d’Estadística en compta uns 20.000), les dades de migració són inexactes i heterogènies.

He elaborat aquesta gràfica sobre l’emigració a les Illes Balears a partir de les dades de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR). Entre 2002 i 2012 més de 64.000 residents a les Illes se n’anaren oficialment a viure a l’estranger. D’aquests, només un de cada 10 (al voltant de 8.000) tenen la nacionalitat espanyola. Això ens indica que el gruix principal de persones que han deixat les Illes eren estrangers que possiblement han tornat al seu país d’origen o bé han viatjat a un país nou cercant les oportunitats que ja no troben a l’arxipèlag. (Les dades sobre Catalunya es poden consultar aquí).

font: INE

L’ERV és la font més completa per consultar el fluxe de migracions oficials, però fins el 2012 no ofereix dades combinades entre comunitat autònoma de procedència i país de destí. Això vol dir que només es pot consultar, per una banda, quants d’espanyols varen emigrar cap a Alemanya o cap al Regne Unit o cap a la Xina, o per altra banda, quants de catalans o de balears o de madrilenys emigraren cap a l’exterior. Però no podem saber quantes persones deixaren les Illes per anar a un país concret.

El 2012 és el primer any que dóna dades més precises. Si observam la gràfica podem veure que oficialment 427 illencs anaren a Alemanya i que només un de cada quatre té la nacionalitat espanyola. Trobareu informació desglossada en aquest article.

font: INE

Cal recordar que les xifres oficials d’emigració no tenen en compte que molts de residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols ni es donen de baixa al padró del seu municipi d’origen (molta paperassa per un tràmit que no et millora la vida pràcticament en cap sentit i que, en canvi, sí que te la pot complicar en alguns aspectes com, per exemple, a l’hora de votar o d’accedir a la sanitat), o sigui que el nombre real d’emigrants és probablement molt superior a la xifra oficial.

En termes més informals, iniciatives com “No nos vamos, nos echan” o “Mallorquins al món” també miren de fer recompte.

En definitiva, i com es pot comprovar fent una mica de recerca a les hemeroteques, sembla que, tot i que hi ha esforços clars per millorar, encara no tenim mecanismes adequats per calcular allò que, tanmateix, és una realitat que es palpa al carrer: el nombre d’espanyols que han emigrat a altres països ha augmentat considerablement en els darrers anys.

Berlín no és una excepció. Si fins fa 5 anys la presència d’espanyols a la ciutat no era un fet a destacar, avui la colònia ibèrica duu camí de convertir-se en una de les més importants, molt lluny encara del podi que ocupen turcs, polonesos i russos. I com totes les onades d’immigrants, genera preocupació en alguns sectors de la població autòctona. Una de les idees que pots arribar a sentir sovint si vius aquí (no vol dir que sigui majoritària, però hi és), és que joves desempleats dels paisos del sud d’Europa (Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal) vénen a Alemanya a disfrutar de les ajudes socials i que això pot fer perillar la prosperitat del país.  El portaveu del Ministeri de Treball, Jens Flosdorff, va arribar a assegurar fa dos anys que “La cultura de donar la benvinguda no significa convidar els immigrants al nostre sistema social” i el govern d’Angela Merkel ha expressat en més d’una ocasió la seva reticència a concedir la prestació Hartz IV (el subsidi bàsic que garanteix uns ingressos mínims a tots els residents al país majors de 15 anys)   als ciutadans que provénen dels països en crisi.

Manifestants a la Porta de Brandenburg el 22 de març

Com a resposta als temors d’una immigració massiva a la recerca d’ajudes socials i per trencar els possibles prejudicis contra la creixent comunitat espanyola, la revista Exberliner dóna algunes xifres interessants al seu reportatge:

  • 1.196 espanyols, un 10% dels que estan oficialment inscrits a Berlín, cobren la Hartz IV. És una quantitat molt petita si es compara amb els 570.000 berlinesos (1 de cada 5) que reben el subsidi.
  • Dins la minoria d’immigrants sudeuropeus, 2.974 beneficiaris són grecs i 2.903 italians.

He de dir que amb tanta portada m’esperava un article més profund que s’atrevís a indagar la vinculació d’Alemanya (dels seus bancs i de la seva política exterior, per exemple) amb la situació econòmica al sud d’Europa, o les desigualtats socials internes que arrossega el país 25 anys després de la reunificació. Però la notícia ocupa tot just dues planes i, tot i que aporta algunes dades rellevants i l’objectiu de qüestionar prejudicis més o menys es compleix, passa molt de puntetes sobre el tema.

No és el primer mitjà alemany que s’interessa per l’increment d’espanyols a Berlín. Publicacions com el Tages Zeitung o Der Spiegel han fet reportatges d’aquells de „les històries personals que s’amaguen darrere les xifres“. I segurament encara en llegirem molts.

L’Exberliner ja ha rebut algunes queixes d’espanyols que se senten ofesos de que se’ls tracti com una amenaça. A mi personalment la portada no me sembla alarmista, sobretot quan ve d’una revista clarament amigable amb els immigrants. Si la gent al carrer en parla, és normal i positiu que els mitjans de comunicació se’n facin ressò. (Segons el Ministeri Alemany d’Afers Exteriors, actualment viuen a Alemanya uns 130.000 espanyols. D’aquests, 15.308 -més del 10%- arribaren l’any passat. És la major onada migratòria procedent d’Espanya des de l’any 1971).

Sigui com sigui, és un tema sobre el qual val la pena que reflexionem. Té sentit que un país d’on cada dia parteix més gent a cercar-se la vida tengui tanques amb ganivetes a les fronteres del sud? Aquest èxode massiu no podria generar, com a mínim, una mica d’empatia?

Hola, món!

dimecres, 19/03/2014

Benvingut a Blogs personals ARA. Aquest és la vostra primera entrada. Editeu-la o suprimiu-la, aleshores comenceu a publicar!