Qui té por de l’emigrant?

Aquest mes la revista berlinesa Exberliner dedica la seva portada a la immigració espanyola a Berlín. La foto tamany DIN A4 d’una al.lota amb aspecte d’europea del sud i el titular “Qui té por dels espanyols? La veritat sobre la invasió ibèrica de l’Estat del benestar” han estat un ganxo prou poderós com per entrar a una llibreria i comprar-ne un exemplar.

Exberliner és un magazine cultural fundat l’any 2002 que juga amb les paraules “berlinès” i “expatriat”. Està escrit en anglès i va dirigit als habitants de Berlín que no entenen l’alemany però que volen saber què es cou a la ciutat. Amb una tirada de 20.000 exemplars mensuals, és una de les revistes més llegides entre els joves Ausländer, que a més d’una agenda cultural prou completa també hi  poden llegir reportatges d’actualitat i una àmplia secció d’anuncis per trobar feina o pis.

Coneixent la revista, per tant, un ja sap que el reportatge que s’amaga darrere aquest titular demostrarà que  la teoria “Berlín és plena d’immigrants espanyols que vénen a viure de les nostres ajudes socials i es carregaran el nostre Estat del benestar” és falsa.

És difícil calcular quants d’espanyols viuen actualment a Berlín (segons la revista Exberliner uns 13.000, l’Institut Alemany d’Estadística en compta uns 20.000), les dades de migració són inexactes i heterogènies.

He elaborat aquesta gràfica sobre l’emigració a les Illes Balears a partir de les dades de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR). Entre 2002 i 2012 més de 64.000 residents a les Illes se n’anaren oficialment a viure a l’estranger. D’aquests, només un de cada 10 (al voltant de 8.000) tenen la nacionalitat espanyola. Això ens indica que el gruix principal de persones que han deixat les Illes eren estrangers que possiblement han tornat al seu país d’origen o bé han viatjat a un país nou cercant les oportunitats que ja no troben a l’arxipèlag. (Les dades sobre Catalunya es poden consultar aquí).

font: INE

L’ERV és la font més completa per consultar el fluxe de migracions oficials, però fins el 2012 no ofereix dades combinades entre comunitat autònoma de procedència i país de destí. Això vol dir que només es pot consultar, per una banda, quants d’espanyols varen emigrar cap a Alemanya o cap al Regne Unit o cap a la Xina, o per altra banda, quants de catalans o de balears o de madrilenys emigraren cap a l’exterior. Però no podem saber quantes persones deixaren les Illes per anar a un país concret.

El 2012 és el primer any que dóna dades més precises. Si observam la gràfica podem veure que oficialment 427 illencs anaren a Alemanya i que només un de cada quatre té la nacionalitat espanyola. Trobareu informació desglossada en aquest article.

font: INE

Cal recordar que les xifres oficials d’emigració no tenen en compte que molts de residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols ni es donen de baixa al padró del seu municipi d’origen (molta paperassa per un tràmit que no et millora la vida pràcticament en cap sentit i que, en canvi, sí que te la pot complicar en alguns aspectes com, per exemple, a l’hora de votar o d’accedir a la sanitat), o sigui que el nombre real d’emigrants és probablement molt superior a la xifra oficial.

En termes més informals, iniciatives com “No nos vamos, nos echan” o “Mallorquins al món” també miren de fer recompte.

En definitiva, i com es pot comprovar fent una mica de recerca a les hemeroteques, sembla que, tot i que hi ha esforços clars per millorar, encara no tenim mecanismes adequats per calcular allò que, tanmateix, és una realitat que es palpa al carrer: el nombre d’espanyols que han emigrat a altres països ha augmentat considerablement en els darrers anys.

Berlín no és una excepció. Si fins fa 5 anys la presència d’espanyols a la ciutat no era un fet a destacar, avui la colònia ibèrica duu camí de convertir-se en una de les més importants, molt lluny encara del podi que ocupen turcs, polonesos i russos. I com totes les onades d’immigrants, genera preocupació en alguns sectors de la població autòctona. Una de les idees que pots arribar a sentir sovint si vius aquí (no vol dir que sigui majoritària, però hi és), és que joves desempleats dels paisos del sud d’Europa (Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal) vénen a Alemanya a disfrutar de les ajudes socials i que això pot fer perillar la prosperitat del país.  El portaveu del Ministeri de Treball, Jens Flosdorff, va arribar a assegurar fa dos anys que “La cultura de donar la benvinguda no significa convidar els immigrants al nostre sistema social” i el govern d’Angela Merkel ha expressat en més d’una ocasió la seva reticència a concedir la prestació Hartz IV (el subsidi bàsic que garanteix uns ingressos mínims a tots els residents al país majors de 15 anys)   als ciutadans que provénen dels països en crisi.

Manifestants a la Porta de Brandenburg el 22 de març

Com a resposta als temors d’una immigració massiva a la recerca d’ajudes socials i per trencar els possibles prejudicis contra la creixent comunitat espanyola, la revista Exberliner dóna algunes xifres interessants al seu reportatge:

  • 1.196 espanyols, un 10% dels que estan oficialment inscrits a Berlín, cobren la Hartz IV. És una quantitat molt petita si es compara amb els 570.000 berlinesos (1 de cada 5) que reben el subsidi.
  • Dins la minoria d’immigrants sudeuropeus, 2.974 beneficiaris són grecs i 2.903 italians.

He de dir que amb tanta portada m’esperava un article més profund que s’atrevís a indagar la vinculació d’Alemanya (dels seus bancs i de la seva política exterior, per exemple) amb la situació econòmica al sud d’Europa, o les desigualtats socials internes que arrossega el país 25 anys després de la reunificació. Però la notícia ocupa tot just dues planes i, tot i que aporta algunes dades rellevants i l’objectiu de qüestionar prejudicis més o menys es compleix, passa molt de puntetes sobre el tema.

No és el primer mitjà alemany que s’interessa per l’increment d’espanyols a Berlín. Publicacions com el Tages Zeitung o Der Spiegel han fet reportatges d’aquells de „les històries personals que s’amaguen darrere les xifres“. I segurament encara en llegirem molts.

L’Exberliner ja ha rebut algunes queixes d’espanyols que se senten ofesos de que se’ls tracti com una amenaça. A mi personalment la portada no me sembla alarmista, sobretot quan ve d’una revista clarament amigable amb els immigrants. Si la gent al carrer en parla, és normal i positiu que els mitjans de comunicació se’n facin ressò. (Segons el Ministeri Alemany d’Afers Exteriors, actualment viuen a Alemanya uns 130.000 espanyols. D’aquests, 15.308 -més del 10%- arribaren l’any passat. És la major onada migratòria procedent d’Espanya des de l’any 1971).

Sigui com sigui, és un tema sobre el qual val la pena que reflexionem. Té sentit que un país d’on cada dia parteix més gent a cercar-se la vida tengui tanques amb ganivetes a les fronteres del sud? Aquest èxode massiu no podria generar, com a mínim, una mica d’empatia?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús