Californià guanyador d’un Pulitzer confessa que és un sense papers

Alguns dels documents falsos que ha utilitzat Jose Antonio Vargas al llarg dels anys (NYT Magazine)

Sens dubte l’article més comentat d’aquesta setmana ha estat el de Jose Antonio Vargas pel dominical del New York Times confessant que és un immigrant il·legal. Originari de Filipines, Vargas és un periodista d’èxit que ha fet reportatges a la Casa Blanca, una sèrie d’articles seus sobre la Sida van convertir-se en un documental exhibit a Sundance i el 2007 va guanyar un Pulitzer (el premi peridístic màxim) per la cobertura del tiroteig a la Universitat Virginia Tech junt amb un equip del Washington Post.

Vargas explica com als 12 anys la seva mare el va enviar als Estats Units per viure amb els seus pares, que s’havien naturalitzat legalment i vivien a la ciutat de Mountain View de la badia de San Francisco (on té la seu Google). La seva mare, que volia una vida millor per ell, tenia planejat seguir-lo poc després però no va aconseguir-ho i segueix a Filipines. Ara fa 18 anys que no l’ha vista.

No va ser fins als 16 anys que Vargas va descobrir la seva situació quan va anar a fer-se el carnet de conduir i la funcionària que el va atendre li va dir que la seva targeta de resident era falsa, recomanant-li no tornar per allà. Més tard una professora del seu institut va canviar un viatge de fi de curs al Japó per Hawaii quan Vargas va dir-li que no podia sortir del país. La directora de l’institut i l’administrador del districte escolar van convertir-se en els seus protectors, iniciant el que anomena la seva “xarxa de suport” de gent que va interessar-se pel seu futur i va arriscar-se per ajudar-lo.

No oblidem que Califòrnia és l’estat amb el nombre més elevat d’immigrants sense papers del país (el 25% del total, segons dades del 2006), però a diferència d’altres estats amb xifres també elevades com Texas o Florida, Califòrnia és tradicionalment més liberal. Sobretot la badia de San Francisco, una ciutat on la policia té ordres de no entregar les persones sense papers a les autoritats federals i per tant és coneguda com a “ciutat santuari“. No obstant, fa dos anys va introduir-se el programa federal “comunitats segures” del departament d’immigració, demanant precisament que les autoritats locals els entreguin els immigrants il·legals que trobin. Des que va introduïr-se, les autoritats tan de San Francisco com del comtat de Santa Clara (on es troba Mountain View) l’han rebutjat i han intentat no participar-hi. De moment encara no han arribat a un acord amb el govern federal, i el debat segueix obert (i encés) sobre aquest tema.

Però la intenció de Vargas en publicar aquest detallat i colpidor article, incloent-hi reproduccions de tots els documents falsos que ha utilitzat al llarg dels anys, ha estat fer campanya perquè el Congrés passi el famós DREAM Act, la proposta de llei que donaria la residència legal als estudiants universitaris sense papers (complint certs requisits) i que el president Obama va re-introduir al senat el passat mes de maig.

Casualment (o no) aquesta setmana un altre cas semblant ha captat l’atenció dels mitjans, el de l’estudiant universitària de neurologia Mandeep Chahal, que havia de ser deportada dimecres. Chalal, que va venir de l’Índia amb la seva mare quan tenia 6 anys, ha viscut des d’aleshores al comtat de Santa Clara igual que Vargas, i igual que ell ha estat sempre una estudiant brillant i que hagués pogut acollir-se al DREAM Act en cas d’aprovar-se. A última hora els seus advocats van aconseguir un aplaçament ajornament de l’ordre de deportació.

En un moment del l’article de Vargas, que val molt la pena llegir per entendre la delicada situació de molts immigrants en aquest país i els seus sentiments contradictoris, diu:

Es creu que hi ha 11 milions d’immigrants indocumentats als Estats Units. No som sempre qui creus que som. Alguns recullen maduixes o cuiden dels teus fills. D’altres van a l’institut o a la universitat. I resulta que alguns escriuen articles que potser llegiràs. Jo vaig crèixer aquí. Això és casa meva. Però tot i que considero Amèrica el meu país, el meu país no em considera un dels seus.

Ara falta veure si el testimoni de Vargas i de milers d’altres joves que estan donant la cara ajudaran a que s’aprovi finalment el DREAM Act com a primer pas a una reforma seriosa sobre les lleis d’immigració dels Estats Units.

5 comentaris

  • Anna Solé

    26/06/2011 12:30

    A última hora els seus advocats van aconseguir un aplaçament de l’ordre de deportació.
    El mot “aplaçament” en el sentit d’aquesta frase no és correcte, s’hauria de dir “ajornament”.

  • Èlia Varela i Serra

    26/06/2011 19:03

    Gràcies per la correcció, Anna.

  • marc

    02/07/2011 15:14

    Buf.. Quina història!!! Bon resum! Tot i que val la pena també llegir-la en l’article original…

  • Èlia Varela

    05/07/2011 1:47

    I tant, Marc, l’article original és boníssim.

  • Jesika

    15/07/2012 8:52

    Que belo tabefe, hein Nepf4?Seria esediputz dizer que discordo que e9 necesse1rio resgatar a geste3o da sabedoria (resgatar ou criar? A gente teve alguma civilizae7e3o se1bia?), mas estou entre as pessoas que enxergam que estamos em uma grande virada cultural e ate9 evolutiva.Seu post pede um post inteiro como resposta Vou tentar opinar sucintamente aqui e escrever algo mais elaborado depois.Antes de mais nada o que tenho para dar e9 apenas a opinie3o de um analista de sistemas e consultor em geste3o do conhecimento que e9 apaixonado pela conscieancia e arte humanas.Tenho dito para todo mundo que estamos diante de um passo evolutivo comparte1vel ao surgimento da fala ente3o meu primeiro impulso e9 rejeitar o que vc disse.Por outro lado uma coisa e9 o movimento que nossa espe9cie este1 fazendo coletivamente que um dia podere1 criar uma sociedade em que quase todos vivere3o em torno do conhecimento e da sabedoria (adorei essa ide9ia desde que a ouvi no seu Gengibre), mas hoje o que temos, vc tem raze3o, e9 uma triste exposie7e3o de arroge2ncia e injustie7as.Talvez eu seja um pouco ingeanuo, mas acredito que essas tecnologias que este3o surgindo porque he1 um impulso coletivo em diree7e3o a um novo paradigma que ne3o e9 industrial ou consumista e pode ser caracterizado pelo conhecimente e, quem sabe, a sabedoria.Seja como for tecnologia realmente ne3o faz absolutamente nada! Ela e9 instrumento. A gente tem que saber como use1-la.Aqu vem a queste3o que mais me perturba e para a qual ne3o tenho resposta: O que podemos fazer para alimentar uma nova era onde o conhecimento e a sabedoria estejam no centro das nossas vidas e possamos construir um mundo justo, ecologicamente equilibrado, em que as diferene7as sejam admiradas e ne3o apenas toleradas?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús