Arxiu del mes: juliol 2011

Lladre s’emporta un Picasso sota els nassos del galerista

dimecres, 6/07/2011

Aquest matí un home ben vestit ha entrat a la Galeria Weinstein, una de les més prestigioses de San Francisco a poques passes de Union Square, s’ha endut un dibuix de Picasso valorat en 200 000 dòlars i s’ha escapolit en taxi poc després. Diuen que Picasso és un dels artistes preferits dels lladres, ja que la seva obra gaudeix de reconeixement mundial (i es paga bé). Però també podria ser que el lladre hagués estat inspirat per l’exposició d’obres mestres del Musée National Picasso que pot veure’s en aquests moments al museu de Young (que, per cert, és un dels edificis de San Francisco més interessants arquitectònicament).

El curiós del cas és no només que el robatori hagi passat aquest matí en plena llum del dia sota davant els nassos dels galeristes, sinó també el fet que la descripció del lladre (segons el San Francisco Chronicle) encaixa perfectament amb la d’un gafapasta d’entre 30 i 35 anys — mocasins sense mitjons inclosos.

L’article també diu que robatoris com aquest, fets per la cara, són poc comuns a San Francisco ja que les galeries d’alt nivell tenen sofisticats sistemes de seguretat. No obstant, fa tan sols uns mesos els diaris van anar plens de la història d’un home solitari, que vivia de manera senzilla en una casa d’hostes per gent recursos, que durant anys va robar dotzenes de quadres de galeries de tota la ciutat. Quan el van enxampar, la seva habitació minúscula estava coberta de quadres de dalt a baix que havia anat robant en ple dia aprofitant-se de petites distraccions dels galeristes.

Aquest darrer cas és diferent, és clar, ja que el Picasso en qüestió costava més diners que tots els quadres que havia anat robant discretament aquell home excèntric junts. I també perquè segons sembla l’obra, titulada Cap de dona, es trobava en un racó de la galeria envoltat d’altres obres només a l’abast de butxaques ben proveïdes — com ara un gravat de Dalí o un plat de ceràmica de Miró.

Actualització 7/7

L’entreteniment ens ha durat poc, ja que l’endemà mateix d’aquest sonat robatori ja han agafat al lladre gràcies a la camèra de seguretat del bar del costat de la galeria d’art. Resulta que és un sommelier de 30 anys de Nova Jersey que havia arribat feia tan sols un parell de dies, se suposa que amb la idea de robar el dibuix.

Actualització 15/7

En entrar a l’apartament del lladre a Nova Jersey, la policia va trobar-hi no només un altre Picasso sino també una sèrie d’altres obres d’art robades. També han descobert que a l’abril el tal lladre havia robat ampolles de vi de col·leccionista valorades en 6 000 dòlars.

Visca el Dia de la Independència, malgrat la crisi

dimarts , 5/07/2011

Tal dia com avui ara fa 235 anys, les tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord declaraven la seva independència de la mare pàtria, deprés d’un any de conflicte bèl·lic. Aquell 4 de juliol del 1776 es va aprovar un dels documents més famosos de la història dels Estats Units, redactat principalment per Thomas Jefferson que més tard va convertir-se en el tercer President dels Estats Units (també al comité redactor hi havia Benjamin Franklin, que surt als bitllets de 100 dólars). La declaració conté, per exemple, aquesta frase considerada com una de les més conegudes de la llengua anglesa i que ha estat adoptada com a precepte per a la promoció dels drets de les minories marginalitzades:

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat.

Però des d’aquell llunyà 4 de juliol inicial el dia de la Independència s’ha convertit no només en una ocasió per recordar la història fundacional d’aquest país i onejar la bandera dels Estats Units a tot arreu, sinó també una celebració plena d’excessos, incloent-hi passar-se el dia menjant muntanyes de carn a la brasa i litres de cervesa, i anar a veure focs artificials que intenten ser més espectaculars cada any.

Els focs artificials són una part tan important de les celebracions del 4 de juliol que quasi cada ciutat en té i, segons dades del 2007, la industria pirotècnica ingresa unos 900 milions de dólars cada any en un sol dia. Per culpa de la crisi econòmica moltes ciutats de tot el país s’han vist obligades a cancel·lar-los, però més d’una s’ha empescat la manera de finançar-los de manera privada perquè els seus ciutadans no podien suportar no tenir-ne. A la badia de San Francisco també n’hi han hagut unes quantes que els han hagut de cancel·lar, i es calcula que aquest vespre San Francisco veurà una allau de get dels pobles dels voltants que vindran a veure el seu espectacle pirotècnic. Tot i que la ciutat té un dèficit monumental de gairebé 400 milions de dòlars i els focs d’artifici en costaran ni més ni menys que 100 000, a l’ajuntament ningú s’ha atrevit a suggerir anul·lar-los. Diuen que són un element molt important per mantenir la moral de la població en aquests temps difícils.

Tots els diaris avui publiquen extenses guies sobre els llocs amb les millors vistes dels focs artificials, i a la revista Slate fins i tot han publicat una galeria de fotos dels diferents tipus de focs artificials perquè els aficionats s’il·lustrin. Al meu barri cada any hi ha gent que puja als teulats, on molts ja hi han passat el dia amb cadires plegables i galledes amb begudes disfrutant d’aquest dia que sol ser assolellat.

Aquest matí també he vist algun veïns fent barbacoes improvitzades al teulat, mentre d’altres simplement han preparat hamburgueses o salsitxes a casa i se les han endut a algun parc fent picnic. Les estadístiques diuen que cada any es consumeixen més de 150 milions de hot dogs i es compren més de 300 000 tones de pollastre i 190 000 tones de vedella per aquesta festa (no és casualitat que aquest matí un dels trending topics o temes més populars de Twitter fos fer barcaboa).

Jo em sembla que aprofitaré que és festiu per passar la tarda veient alguna pel·lícula patriòtica d’aquestes o escoltaré el Born in the USA del Bruce Springsteen des del sofà.