Burning Man

Després del cap de setmana llarg, aquests dies la ciutat torna a la normalitat després de l’estiu. I no només perquè els estudiants tornen a les classes i les residències tornen a omplir-se, sino també perquè una bona part de la població més hippie i enrotllada de San Francisco torna del festival Burning Man que té lloc durant la setmana abans del dia del treball al desert de Nevada – a unes quantes hores de cotxe de San Francisco.

Burning Man va començar fa 25 anys quan un grupet d’amics fumetes van reunir-se al voltant d’una foguera Baker Beach, una de les platges de San Francisco, i després d’una nit de festa van cremar una estàtua de fusta de quasi tres metres en forma d’home. D’aquí el nom del festival, que vol dir “L’home que crema”, on home és utilitzat en llenguatge col·loquial per referir-se als poderosos, al capitalisme, a l’establishment. Per una banda es tractava de rebel·lar-se i alhora d’expressar-se de manera artística, en una mena de performance efímera.

El Burning Man de Baker Beach va tenir tant d’èxit que cinc anys més tard, el 1991, van traslladar-lo al desert de Black Rock a l’estat veí de Nevada per tenir més espai per a l’expressió artística (i no molestar als veïns, suposo). Des de llavors el festival ha anat creixent fins als 50 000 participants actuals i les dotzenes d’escultures, actuacions i projectes artístics que s’hi instal·lens durant una setmana. El que va començar com a una reunió informal d’amics creada de manera orgànica, avui és una ciutat artifical amb un alt nivell d’organització i diversitat d’esdeveniments, amb milers de voluntaris, bicicletes (no es pot conduir durant el festival) i una infraestructura enorme que desapareix completament al cap d’uns dies. És sens dubte un dels esdeveniments de l’any al nord de Califòrnia i per molts una experiència que els ha canviat la manera de veure el món i que s’ha de provar almenys un cop a la vida. Fins i tot hi ha gent que es casa allà, com els de la foto de dalt que ho van fer a sobre d’una catifa màgica.

Durant el festival no es poden utilitzar els diners, cosa que promou la generositat dels participants que regalen tot el que tenen i alhora reben de tot dels demés. Burning Man vol ser no només un experiment d’expressió artística sino també un experiment d’expressió humana, un lloc on obrir el cor, la ment i l’esperit. És per això que molta gent hi busca o hi troba transcendència mística, i des de ja fa anys l’estàtua de l’home que presideix el desert (i que simbolitza els desitjos materials) està acompanyada d’un temple on la gent va a meditar o a trobar-se a si mateixos. Cada any té un disseny diferent (el de la foto de l’esquerra és el d’aquest any), i al final de la setmana també es crema.

Aquest any, per primera vegada en 25 anys, un mes abans del festival ja no quedaven entrades (que costen un mínim de $300 dòlars, més els costos de transport, acampada, provisions, aigua, etc. per una setmana). A les pàgines de classificats com Craigslist la reventa era una bogeria, i uns quants articles s’han fet ressò del nombre creixent de participants “de luxe” que no volen perdre’s l’experiència però sense passar incomoditats. Passar una setmana al desert de Black Rock, amb un sòl d’àlcalis, no és gens fàcil. Òbviament no hi ha dutxes ni aigua (només latrines portàtils), cada participant ha de portar l’aigua que necessitarà per beure, rentar-se i cuinar. Durant el dia el sol crema i a la nit les temperatures baixen, i a més sovint hi ha tempestes de sorra. És per això que cada any hi ha més gent que substitueix els tendes de campanya amb autocaravanes amb aire acondicionat i dutxes, nevera i totes les comoditats dignes d’un apartament de vacances. El New York Times fins i tot va publicar un article fa uns dies sobre la decoració d’una autocaravana d’una parella de “pijos” de Los Angeles.

Suposo que, com amb tot quan creix massa, un festival com aquest corre el risc de morir d’èxit. Mentrestant, però, les botigues de disfresses de San Francisco continuaran fent el seu agost amb els seus participants i els fanàtics continuaran tot l’any pendents de la propera edició de Burning Man. Tinc un amic de Càdiz instal·lat a San Francisco des de fa temps que quan fa un parell d’anys va comprar-se una casa amb la xicota (ara la seva esposa) la va voler amb garatge malgrat no tenir cotxe per poder-hi emmagatzemar la tenda d’acampada, els bidons d’aigua, barrets, disfresses i demés andròmines que s’emporta cada any a Burning Man.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús