Arxiu del mes: novembre 2011

Cal reformar el vot per correu

dijous, 17/11/2011

Votant al consolat de San Francisco

Aquest matí he estat la primera persona en votar al consolat d’Espanya a San Francisco. I no pas perquè hi hagi anat especialment aviat, sinó perquè hi ha un gran nombre dels electors residents a l’estranger que a dia 16 encara no havien rebut les paperetes per votar a aquestes eleccions. Incloent-hi tot el personal del consolat, que aquest estaven desesperats per les reclamacions que no paraven de rebre de gent i per la manca d’informació sobre els terminis del vot per correu. Inicialment la Junta Electoral havia establert el dia 15 com a data límit per enviar el vot per correu a través del consolat, i el dia 18 per a portar-lo personalment al consolat. Avui, però, sembla ser que han ampliat els terminis tot i que ni els funcionaris del consolat n’estaven del tot segurs ja que ells mateixos encara no havien rebut les paperetes amb les instruccions. De fet, els he acabat deixat les meves instruccions ja que després de votar no em feien més falta.

Des d’ahir he estat veient molta agitació i queixes a les xarxes socials i a diversos blogs d’espanyols residents arreu del món. I és que si bé en general els documents per votar per correu sempre solen arribar amb molt poc marge de temps per poder respectar els terminis establerts, aquest any el retràs ha estat espectacular i generalitzat. Els expatriats estan emprenyadíssims, i amb raó donada la conjuntura en la que es troba el país en aquests moments i el fet que ja costa prou energia exercir el dret a vot des de l’estranger en circumstàncies òptimes. Però des de la reforma electoral de principis d’any el procès del vot dels expatriats va dificultar-se en ser necessari enregistrar-se per votar de manera semblant al sistema dels Estats Units, que a Espanya s’anomena “voto rogado”. Per poder votar, doncs, ja no n’hi ha prou amb estar enregistrat al cens dels residents-absents a l’estranger (CERA) i rebre les paperetes a casa, sinó que cal demanar-les per escrit específicament per a cada elecció acompanyant la solicitud de la fotocòpia d’un document d’identitat espanyol (no tres com diu aquest periodista de La Vanguardia que segons sembla no va llegir bé les instruccions).

La causa principal del retràs de les paperetes no rau, com es podria pensar a primera vista, en la ineficàcia de Correus. Encara que he vist articles insinuant que hi ha hagut frau o que ha estat una estratègia política de no se sap ben bé qui, el retràs s’ha produït només en algunes circumscripcions com la de Barcelona. I la causa han estat els diversos recursos d’empara presentats davant el Tribunal Constitucional per formacions a les quals es va denegar el permís per poder concórrer a les eleccions. Com que la meva circumscripció és Girona sí que he rebut les paperetes a temps, i de fet les vaig rebre ja fa una setmana junt amb propaganda electoral tant del PP com del PSOE. En canvi els electors pertanyents a altres circumscripcions com ara els treballadors del consolat encara no les han rebut, ni tan sols el cònsol (que per cert quan he anat al consolat estava comentant un article de El Mundo sobre els retrassos i mal funcionament del vot per correu d’aquest any).

Les cartes que he rebut del PSOE i el PP

En vista dels candidats que es presenten a última hora o que presenten recursos al TC a última hora, crec que la llei electoral pels expatriats no s’hauria d’haver reformat afegint l’enregistrament a cada elecció. El sistema electoral dels Estats Units requereix als electors que s’enregistrin abans de poder votar, cosa que contribueix a les baxíssimes xifres de participació d’aquest país. Sense anar més lluny, la setmana passada hi van haver eleccions municipals a San Francisco. I malgrat que la reelecció de l’alcalde actual ha estat envoltada de tota mena de polèmica, de campanyes contra ell, acusacions de frau electoral i fins i tot es va publicar un llibre sobre ell pocs dies abans de les eleccions, la participació de la semana passada apenes va sobrepassar el 30% dels electors. No crec que beneficii a ningú que a Espanya copiem aquest model dificultant el vot en lloc de facilitar-lo. Per altra banda, el que sí que trobo que la política espanyola hauria de copiar més de l’estatunidenca són els debats televisius entre candidats, donar més entrevistes i en general ser més accessibles als electors en lloc de les vagues promeses dels discursos mal escrits que solen llegir del telepròmpter.