Arxiu de la categoria ‘Art’

Picasso al Museu de Young

divendres, 7/10/2011

L'entrada del museu de Young

Aquest és l’últim cap de setmana per veure l’exposició dedicada a Picasso al Museu de Young. Són una centena d’obres de la col·lecció permanent Musée National Picasso de Paris, que els hi ha cedit mentre fa renovacions fins al 2012.

San Francisco no té gaires museus, però entre ells el de Young és probablement el més interessant i agradable de visitar ja que es troba al mig del Golden Gate Park. Des del punt de vista arquitectònic és un dels pocs edificis realment moderns de la ciutat, i té una torre amb unes boniques vistes de le ciutat. L’edifici original va haver de ser derruït després del terratrèmol del 1989 i fou acabat de reconstruïr el 2005. Les exposicions d’aquest museu sempre solen tenir molt d’èxit i provoquen llargues cues, com ara l’exposició d’art impressionista i post-impressionista de fa uns mesos on era impossible no topar-se amb el colze d’una altra persona cada tres segons.

Si bé aquesta exposició de Picasso no em va impressionar massa, potser perquè és un artista que ja tinc molt vist d’altres museus, tot i així vaig disfrutar de la visita. L’exposició conté algunes peces interessants, com ara una escultura feta amb el seient i manillar d’una bicicleta. Però el que val més la pena és comparar la sèrie de retrats d’unes quantes de les seves amants, Marie-Thérèse Walter, Dora Maar, Fernande Olivier, Olga Khokhlova, Françoise Gilot, i potser me’n deixo alguna. És una llàstima, però, que ja que el museu té un fons boníssim d’art africà no se’ls hagués acudit fer una petita comparativa d’algunes de les obres cubistes de l’exposició que realment recorden mascàres africanes.

En tot cas, recomano a qualsevol que visiti San Francisco de no visitar només el MOMA que és troba al centre de la ciutat i és l’aposta museística segura, sinó també aquest museu on segurament trobaran alguna sorpresa agradable a la col·lecció permanent o a les exposicions temporals.

Lladre s’emporta un Picasso sota els nassos del galerista

dimecres, 6/07/2011

Aquest matí un home ben vestit ha entrat a la Galeria Weinstein, una de les més prestigioses de San Francisco a poques passes de Union Square, s’ha endut un dibuix de Picasso valorat en 200 000 dòlars i s’ha escapolit en taxi poc després. Diuen que Picasso és un dels artistes preferits dels lladres, ja que la seva obra gaudeix de reconeixement mundial (i es paga bé). Però també podria ser que el lladre hagués estat inspirat per l’exposició d’obres mestres del Musée National Picasso que pot veure’s en aquests moments al museu de Young (que, per cert, és un dels edificis de San Francisco més interessants arquitectònicament).

El curiós del cas és no només que el robatori hagi passat aquest matí en plena llum del dia sota davant els nassos dels galeristes, sinó també el fet que la descripció del lladre (segons el San Francisco Chronicle) encaixa perfectament amb la d’un gafapasta d’entre 30 i 35 anys — mocasins sense mitjons inclosos.

L’article també diu que robatoris com aquest, fets per la cara, són poc comuns a San Francisco ja que les galeries d’alt nivell tenen sofisticats sistemes de seguretat. No obstant, fa tan sols uns mesos els diaris van anar plens de la història d’un home solitari, que vivia de manera senzilla en una casa d’hostes per gent recursos, que durant anys va robar dotzenes de quadres de galeries de tota la ciutat. Quan el van enxampar, la seva habitació minúscula estava coberta de quadres de dalt a baix que havia anat robant en ple dia aprofitant-se de petites distraccions dels galeristes.

Aquest darrer cas és diferent, és clar, ja que el Picasso en qüestió costava més diners que tots els quadres que havia anat robant discretament aquell home excèntric junts. I també perquè segons sembla l’obra, titulada Cap de dona, es trobava en un racó de la galeria envoltat d’altres obres només a l’abast de butxaques ben proveïdes — com ara un gravat de Dalí o un plat de ceràmica de Miró.

Actualització 7/7

L’entreteniment ens ha durat poc, ja que l’endemà mateix d’aquest sonat robatori ja han agafat al lladre gràcies a la camèra de seguretat del bar del costat de la galeria d’art. Resulta que és un sommelier de 30 anys de Nova Jersey que havia arribat feia tan sols un parell de dies, se suposa que amb la idea de robar el dibuix.

Actualització 15/7

En entrar a l’apartament del lladre a Nova Jersey, la policia va trobar-hi no només un altre Picasso sino també una sèrie d’altres obres d’art robades. També han descobert que a l’abril el tal lladre havia robat ampolles de vi de col·leccionista valorades en 6 000 dòlars.

Juneteenth i el Museu de la Diàspora Africana

dilluns, 20/06/2011

Detall d'una paret al Museu de la Diàspora Africana de San Francisco

Ahir es va celebrar el dia de l’emancipació, també conegut com a Juneteenth perquè 19 de juny en anglès és June nineteenth. És una festa reconeguda a 39 estats que celebra l’abolició de l’esclavitud las Estats Units, i de retruc celebra la cultura afroamericana del país. Tot i que la famosa Proclamació d’emancipació d’Abraham Lincoln va entrar en efecte l’u de gener del 1863, el seu efecte inmediat sobre la vida diària de la majoria dels esclaus va ser mínim. És per això que la data que es commemora el Dia de l’Emancipació és la del 19 de juny del 1895, quan l’esclavitud va ser abolida a l’estat de Texas — un dels primers on es va fer efectiva.

M’imagino que als estats del sud el Juneteenth es celebra amb molta més patxoca, però la celebració d’aquesta festa a San Francisco tampoc està gens malament: hi ha una desfilada pels carrers de diferents escoles i organitzacions afroamericanes, i a la plaça de l’ajuntament (Civic Center) hi ha un escenari amb concerts gratuïts durant tot el dia, parades amb carn a la brasa, exposicions d’artistes afroamericans i danses tradicionals. A més, el Museu de la Diàspora Africana sol oferir entrada gratuïta i activitats especials. Aquest any vaig anar a treure-hi el nas i em vaig trobar amb un concert de jazz en una sala, i una narració de contes acompanyats d’un banjo a l’altra sala. És un museu bastant petit i modest, a poques passes del més conegut Museu d’Art Modern i l’arquitectònicament impressionant Museu Contemporani Jueu, però que tot i així val la pena visitar sobretot quan hi ha activitats o exposicions especials. I és que, com es diu sovint, a vegades la millor confitura és als pots petits.

Train, gravat de Romare Bearden de 1975

Concretament l’exposició temporal que hi ha en aquests moments al Museu de la Diàspora Africana val molt la pena. Està dedicada als gravats i litografies de l’artista Romare Bearden, que va viure sobretot a Nova York però també a París durant els anys 1950 i on Picasso i Matisse van exercir una gran influència sobre la seva obra. Tot i que és conegut sobretot pels seus collages d’escenes de temàtica afroamericana, també va experimentar amb diferent tècniques d’impressió tal i com quedà palès a l’exposició. A la web de la fundació Romare Bearden s’hi poden veure més reproduccions de la seva obra, molt recomanable.

Setmana del Disseny a San Francisco

diumenge, 19/06/2011

Llibreta de Katarzyna Rojek, Sketchbook Project

Avui ha acabat la Setmana del Disseny de San Francisco, una setmana d’activitats professionals una mica avorrides com ara xerrades especialitzades, visites guiades a estudis de disseny o reunions de “networking” per a gent del sector. Com que tinc un amic dissenyador, vaig anar a la presentació d’un llibre sobre tipografia caríssim que semblava una capsa de sabates i a una visita guiada d’un taller de disseny de bicicletes ecològiques que va ser prou interessant. La millor activitat del programa, però, va resultar ser una exposició itinerant a la que em va convidar una veïna: The Sketchbook Project.

Sketchbook podria traduir-se com a llibreta per a dibuixar o bloc de dibuix, i el projecte és una biblioteca de quasi 10 000 llibretes omplertes per artistes o aficionats de 94 països d’arreu del món. Els organitzadors, l’Art House Co-op de Brooklyn, van enviar més de 28 000 llibretes blanques, però quasi la meitat no els van ser tornades. Tot i així és una quantitat impressionant de llibretes entretingudíssimes de fullejar, classificades en una sèrie de temes oberts que van donar als participants com a inspiració. Alguns que recordo ara mateix: “coses que van canviar altres coses”, “ara ja series a casa” o “serà divertit, t’ho prometo”.

Aquesta setmana la col.lecció va passar per San Francisco després d’unes quantes ciutats del país, i fins el 5 d’agost continuarà voltant. Després passarà a formar part del fons permanent de la Biblioteca d’Art de Brooklyn, que també pot veure’s online aquí.

Mentre anava cap a l’exposició vaig desitjar que la llibreta de la meva veïna no fos de les pitjors per no haver de mentir quan em preguntés què m’havia semblat. Finalment, però, va resultar ser una de les més originals i que més em van agradar. Quan la vaig acabar de mirar li vaig dir que jo, amb les meves dots artístiques inexistents, probablement hauria fet alguna cosa conceptual amb taques de cafè vessat. Em vaig endur una bona sorpresa quan al cap d’una estona vaig veure una llibreta d’una artista danesa que havia fet exactament això (però molt millor). També em vaig topar per casualitat amb una llibreta d’una dissenyadora valenciana, i una de sudàfrica que semblava recoberta de pell de cocodril (espero que fos d’imitació). Una altra que em va fer gràcia tenia enganxada la butxaca d’uns pantalons texans amb una cartera de debó a dins, però en obrir-la només hi havia un missatge criticant els lladres.

Si algú s’anima a participar en la propera edició, només cal apuntar-se a través de la web de l’Sketchbook Project i enviar 25 dólars abans del proper 31 d’octubre per rebre una llibreta a casa. Després, és clar, cal omplir-la i retornar-la abans del termini fixat. Jo, ja ho he fet.