Arxiu de la categoria ‘Immigració’

El DREAM Act californià ha estat aprovat, ampliant els drets dels universitaris indocumentats

diumenge, 9/10/2011

Aquest dies el Governador de Califòrnia Jerry Brown no para. Tan sols ahir va aprovar una pila de lleis incloent-hi la prohibició de vendre aletes de tauró de qualsevol procedència. Avui dissabte ha continuat la dèria de signar lleis, ja que n’és la temporada, i ha aprovat per exemple una proposta per millorar la integració a la universitat dels estudiants gays, lesbianes, bisexuals i transgènere, o una altra mesura per restringir la privatització de biblioteques. No obstant, cap de les 50 propostes de llei que ha aprovat avui ha captat tanta atenció com la coneguda com a California DREAM Act.

Bàsicament permetrà als estudiants sense papers que tinguin la intenció de regularitzar-se la oportunitat d’accedir a ajuts financers per anar la universitat, independentment de la seva residència legal. La versió federal del DREAM Act, que actualment encara s’està debatent, proposa donar la ciutadania a aquests estudiants indocumentats si compleixen uns certs requisits (vaig parlar-ne una mica en aquest article del mes de juny).

A partir del 2013 els indocumentats que siguin acceptats a les universitats estatals poden rebre ajudes de Cal-Grants. La comissió que les administra calcula que durant el curs escolar 2013-2014, 5 462 estudiants indocumentats qualificaran per rebre aquestes ajudes. A més, molts d’altres qualificaran també per l’exempció de les taxes de matrícula als “community college”. Per tal de qualificar aquests estudiants hauran d’haver assistit a una escola secundària californiana durant almenys tres anys i demostrar que estan en procés de regularitzar la seva situació indocumentada. També han de demostrar la necessitat econòmica i bones notes. Actualment hi ha dos altres estats que permeten als estudiants indocumentats d’accedir a ajudes econòmiques, curiosament Texas i Nou Mèxic.

Les reaccions a l’aprovació d’aquesta llei, com es pot imaginar, han estat molt negatives per part del camp republicà. De fet, al parlament californià la majoria dels representants republicans hi havien votat en contra. El diari San Francisco Chronicle >en cita un, Tim Donnelly, dient “el cost de les matrícules continuen pujant, les universitats han tingut retallades pressupostàries de $1 200 milions i ha loteries per algunes assignatures – però si algú és il·legal li treiem la catifa vermella”. L’opinió pública, però, ha estat positiva. Al cap i a la fi aquest és un estat tradicionalment demòcrata i amb un gran percentatge d’immigrants, ja siguin legals o il·legals. No obstant, tal i com més d’un expert ha fet notar, cal que el govern federal s’espavili a consolidar les lleis d’immigració que en aquests moments s’estan descontrolant arreu dels estas creant tota mena d’incongruències al llarg del país.

Californià guanyador d’un Pulitzer confessa que és un sense papers

divendres, 24/06/2011

Alguns dels documents falsos que ha utilitzat Jose Antonio Vargas al llarg dels anys (NYT Magazine)

Sens dubte l’article més comentat d’aquesta setmana ha estat el de Jose Antonio Vargas pel dominical del New York Times confessant que és un immigrant il·legal. Originari de Filipines, Vargas és un periodista d’èxit que ha fet reportatges a la Casa Blanca, una sèrie d’articles seus sobre la Sida van convertir-se en un documental exhibit a Sundance i el 2007 va guanyar un Pulitzer (el premi peridístic màxim) per la cobertura del tiroteig a la Universitat Virginia Tech junt amb un equip del Washington Post.

Vargas explica com als 12 anys la seva mare el va enviar als Estats Units per viure amb els seus pares, que s’havien naturalitzat legalment i vivien a la ciutat de Mountain View de la badia de San Francisco (on té la seu Google). La seva mare, que volia una vida millor per ell, tenia planejat seguir-lo poc després però no va aconseguir-ho i segueix a Filipines. Ara fa 18 anys que no l’ha vista.

No va ser fins als 16 anys que Vargas va descobrir la seva situació quan va anar a fer-se el carnet de conduir i la funcionària que el va atendre li va dir que la seva targeta de resident era falsa, recomanant-li no tornar per allà. Més tard una professora del seu institut va canviar un viatge de fi de curs al Japó per Hawaii quan Vargas va dir-li que no podia sortir del país. La directora de l’institut i l’administrador del districte escolar van convertir-se en els seus protectors, iniciant el que anomena la seva “xarxa de suport” de gent que va interessar-se pel seu futur i va arriscar-se per ajudar-lo.

No oblidem que Califòrnia és l’estat amb el nombre més elevat d’immigrants sense papers del país (el 25% del total, segons dades del 2006), però a diferència d’altres estats amb xifres també elevades com Texas o Florida, Califòrnia és tradicionalment més liberal. Sobretot la badia de San Francisco, una ciutat on la policia té ordres de no entregar les persones sense papers a les autoritats federals i per tant és coneguda com a “ciutat santuari“. No obstant, fa dos anys va introduir-se el programa federal “comunitats segures” del departament d’immigració, demanant precisament que les autoritats locals els entreguin els immigrants il·legals que trobin. Des que va introduïr-se, les autoritats tan de San Francisco com del comtat de Santa Clara (on es troba Mountain View) l’han rebutjat i han intentat no participar-hi. De moment encara no han arribat a un acord amb el govern federal, i el debat segueix obert (i encés) sobre aquest tema.

Però la intenció de Vargas en publicar aquest detallat i colpidor article, incloent-hi reproduccions de tots els documents falsos que ha utilitzat al llarg dels anys, ha estat fer campanya perquè el Congrés passi el famós DREAM Act, la proposta de llei que donaria la residència legal als estudiants universitaris sense papers (complint certs requisits) i que el president Obama va re-introduir al senat el passat mes de maig.

Casualment (o no) aquesta setmana un altre cas semblant ha captat l’atenció dels mitjans, el de l’estudiant universitària de neurologia Mandeep Chahal, que havia de ser deportada dimecres. Chalal, que va venir de l’Índia amb la seva mare quan tenia 6 anys, ha viscut des d’aleshores al comtat de Santa Clara igual que Vargas, i igual que ell ha estat sempre una estudiant brillant i que hagués pogut acollir-se al DREAM Act en cas d’aprovar-se. A última hora els seus advocats van aconseguir un aplaçament ajornament de l’ordre de deportació.

En un moment del l’article de Vargas, que val molt la pena llegir per entendre la delicada situació de molts immigrants en aquest país i els seus sentiments contradictoris, diu:

Es creu que hi ha 11 milions d’immigrants indocumentats als Estats Units. No som sempre qui creus que som. Alguns recullen maduixes o cuiden dels teus fills. D’altres van a l’institut o a la universitat. I resulta que alguns escriuen articles que potser llegiràs. Jo vaig crèixer aquí. Això és casa meva. Però tot i que considero Amèrica el meu país, el meu país no em considera un dels seus.

Ara falta veure si el testimoni de Vargas i de milers d’altres joves que estan donant la cara ajudaran a que s’aprovi finalment el DREAM Act com a primer pas a una reforma seriosa sobre les lleis d’immigració dels Estats Units.