El declivi dels drets humans a Espanya

dimarts , 11/08/2015

Des que hem encetat l’any 2015 Espanya ha tingut que rendir comptes en matèria de drets humans davant diversos organismes internacionals, d’acord amb el que li exigeixen les obligacions derivades dels tractats internacionals als quals s’ha compromès, dins el marc de les Nacions Unides. El resultat és decebedor i ens confirma una realitat palpable per gran part de la ciutadania i denunciada per diferents entitats i moviments socials, el procés de deteriorament que pateixen els drets humans a Espanya i que ara els organismes internacionals competents corroboren de forma palmària en els seus respectius informes. Article de Núria Camps Mirabet, Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL).

Els “exàmens” als quals s’ha sotmès fins ara Espanya durant el 2015 són tres.

El primer és el conegut com “Examen Periòdic Universal”  (EPU) davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, consisteix en un mecanisme de control  mitjançant el qual s’avalua el grau de compliment del país de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans. És obligatori per a tots els membres de les Nacions Unides i cal passar-lo cada quatre anys. Aquest procediment vetlla per a que el comportament dels Estats s’ajusti als compromisos de dret internacional que han adquirit d’aquesta manera contribuir a l’aplicació efectiva  dels drets humans. L’examen té lloc a Ginebra i  consisteix en un diàleg interactiu de tres hores i mitja entre l’Estat examinat i els Estats membres i observadors del Consell, aquest adopta un informe final sobre el resultat. Els documents que serveixen de base a aquest examen són tres: l’ informe elaborat pel govern de l’Estat que s’examina; una compilació d’informació de les Nacions Unides sobre l’Estat preparada per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH), i un resum de la informació presentada per altres actors interessats (inclosos els representants de la societat civil).

Espanya es va sotmetre, de manera voluntària, per primera vegada a al EPU l’any 2010 El segon EPU el va passar aquest any el 21 de gener de 2015. En el transcurs de la sessió es va posar de manifest que la situació dels drets humans a Espanya ha empitjorat de forma notòria des de l’anterior examen.

Les qüestions més preocupants assenyalades i sobre les que han versat les 189 Recomanacions del Consell dirigides a Espanya destaquen: les acusacions d’ús excessiu de la força i d’abusos per part de les forces i cossos de seguretat de l’estat, la inquietud davant la Llei de Seguretat Ciutadana per la possibilitat que pugui atemptar contra els estàndards internacionals de drets humans. El racisme, la xenofòbia, el discurs d’odi i els crims d’odi; estretament relacionada amb aquesta qüestió, suscita igualment preocupació el tracte a les persones d’origen migrant, Espanya segueix rebutjant totes les recomanacions que l’insten a ratificar el Conveni internacional de protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. Finalment és crida l’atenció sobre les anomenades “devolucions en calent”, les morts en frontera i les condicions i existència mateixa dels centres d’internament de persones estrangeres (CIE) són objecte de múltiples recomanacions.

La segona prova de foc per Espanya ha estat: l’examen del Comitè de Drets Humans, durant  els dies 6 i 7 de juliol de 2015. Aquest Comitè s’encarrega de supervisar periòdicament l’aplicació i el compliment de les disposicions del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per tots els Estats que l’han ratificat (Espanya ho va fer l’any 1976). Integrat per 18 experts independents realitza la seva valoració a partir de l’informe presentat pel govern i dels anomenats “informes a l’ombra” enviats per les organitzacions de la societat civil. A partir d’aquesta informació el Comitè elabora unes Observacions finals, una llista de les qüestions que més li preocupen donat que constitueixen una vulneració del Pacte i demana una resposta l’Estat, coincideix en molts aspectes amb el que ja s’havia posat de manifest amb l’EPU, destaquen les següents: la discriminació existent envers els immigrants, estrangers i minories ètniques en l’accés a certs drets fonamentals com l’accés a l’habitatge, educació, ocupació i atenció a la salut; els maltractaments en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i l’ús excessiu de la força per part de les autoritats migratòries. La persistència de la violència contra les dones, la discriminació de gènere pel que fa a la representació en els sectors públics i privats, especialment en els llocs que requereixen presa de decisions; així com pel que fa a les diferències salarials entre homes i dones. Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia. Els abusos i les violacions de drets humans comeses per policies, incloent la tortura, així com les reparacions atorgades a les víctimes de violència per part d’agents de l’Estat. Respecte als menors no acompanyats, els mètodes utilitzats per determinar la seva edat, que en ocasions no respecten la sensibilitat dels nens i nenes i posen en risc la seva integritat física. Els obstacles legals d’ordre intern per assegurar que s’investigui, s’enjudiciï i se sancioni els responsables per violacions als drets humans del passat, en particular els delictes de tortura, desaparicions forçades i execucions sumàries. La persistència de la tracta de persones, Espanya continua essent un país de destinació, de trànsit i origen de dones, homes i nens víctimes del tràfic amb fins sexuals i de treball forçós; la Llei de Seguretat Privada, l’expulsió dels sol·licitants d’asil i els immigrants indocumentats.

Darsono (Indonèsia) – Desigualtats Crida Internacional | Humoràlia 2011, Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

Darsono (Indonèsia) – Desigualtats Crida Internacional | Humoràlia 2011, Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

Tercera prova l’examen del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, el passat 8 de juliol el comitè va examinar l’informe presentat per Espanya per tal de rendir comptes dels avenços o retrocessos en l’aplicació de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW). Aquest òrgan, format per 23 experts independents de tot el món, és l’encarregat de supervisar el compliment de la CEDAW,  de la qual és part Espanya des de 1984. En data 24 de juliol de 2015 ha publicat les seves conclusions en relació a Espanya. En les mateixes, després de destacar alguns factor positius com l’adopció de la  Llei 4/2015 de règim jurídic de les víctimes de delictes;  de La Llei Orgànica 1/2015 de modificació del Codi Penal en relació amb la violència contra les dones; l’Estratègia Nacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona (2013-2016); el Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats (2014-2016); i  del Pla d’Acció per a la Igualtat entre Dones i Homes en la Societat de la Informació (2014-2017). Explicita un ampli ventall de recomanacions que constaten que a Espanya, tal com ja s’havia evidenciat en un informe demolidor del Grup de Treball sobre “la Qüestió de la discriminació contra la dona en la legislació i en la pràctica” del Consell de Drets Humans de Nacions Unides (17 de juny de2015) i portaven denunciant davant diferents organismes internacionals més de 250 organitzacions feministes, de drets humans i cooperació al desenvolupament, integrades en la Plataforma CEDAW Ombra-Espanya.

Entre els principals motius de preocupació que enuncia el Comitè en les seves conclusions poden subratllar-se els següents: els efectes específics de gènere de la crisi econòmica i financera; la insuficient visibilitat de la Convenció i el seu Protocol Facultatiu i les recomanacions del Comitè de recomanacions generals, les quals han de ser aplicades per tots els poders de l’Estat, inclòs el poder judicial, la necessitat de recuperar l’estructura institucional dedicada al  progrés de les dones, la persistència d’actituds tradicionals arrelades i estereotips sobre els rols i responsabilitats de les dones i els homes en la família i la societat; la persistència de la violència contra les dones, incloent la violència sexual i l’alt percentatge de dones mortes com a resultat de la violència domèstica; la persistència del tràfic i explotació sexual, l’exclusió de les migrants en situació irregular del sistema sanitari universal, fins i tot per als serveis de salut sexual i reproductiva, perdent així l’oportunitat d’identificar víctimes de violència de gènere i del tràfic; el baix percentatge propietat agrícoles en mans de dones (més del 70% dels propietaris són homes); la disminució del pressupost per millorar la situació de col·lectius de dones desfavorides: especialment migrants, romanís, tercera edat i discapacitades; la insuficiència d’instruments per abordar el tema de la custòdia en els casos de violència domèstica.

A més, el Comitè dirigeix a Espanya una petició molt concreta: l’exhorta a adoptar les mesures apropiades per aplicar les recomanacions fetes pel Comitè en el cas de Ángela González Carreño (juliol 2014) en les quals reconeixia la responsabilitat d’Espanya i  demanava a les autoritats que apliquessin mesures de reparació per les violacions de drets humans sofertes per Ángela González, que lamentablement van acabar amb l’assassinat de la seva filla.

Es tracta d’un cas força preocupant doncs a la vulneració de drets se li afegeix la manca de reparació a les víctimes de les violacions.

Resulta ser un exemple il·lustratiu de la precarització que pateixen els drets humans en aquest Estat i que assenyalen de forma diàfana i en total sintonia els resultats dels tres “exàmens”. Tot i la limitada capacitat coercitiva d’aquests òrgans de control,  recorden als Estats que “el respecte als drets humans ha de ser un bé públic global que està per damunt de la seva sobirania”… tan de bo algun dia tinguem l’arquitectura institucional  internacional, la voluntat política i la condició humana que ho facin possible.

 

Autora: Núria Camps Mirabet, Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL).

Lleida, sense pressupost per a la pobresa més degradant

dimarts , 29/04/2014

Tres anys després que la Paeria anunciés la creació d’un consorci amb diverses entitats socials cristianes i la construcció “a mig termini” d’un nou alberg, el més calent és a l’aigüera. Què ha portat a aturar aquest espai adreçat als més febles d’entre els febles en uns anys on l’exclusió social ha agafat embranzida amb 816 persones sense llar a Lleida al 2013? La crisi els ha exclòs i, paradoxalment, la mateixa crisi ha estat l’argument de l’administració per aturar la construcció de solucions.

Es coneix popularment com “Alberg”, però les entitats, en pro de la dignificació del terme, prefereixen anomenar-lo “recurs residencial”. L’abril de 2011 la Paeria anunciava, en boca de la regidora Maria Rosa Ball, la creació d’un consorci al costat del Bisbat, Cáritas i la Fundació Arrels-St Ignasi per treballar en xarxa cap a la reinserció social de les persones sense llar amb un nou recurs residencial digne que permetés la feina de les entitats. Ball assegurava que, a mig termini, es construiria aquest nou recurs residencial, una infraestructura dotada amb una partida pressupostària de 600.000 euros per reformar l’antic Seminari Diocesà de la ciutat, ofert pel Bisbat per acollir el nou ‘Alberg’.

L’alegria de les entitats va tenir curta durada, ja que la Paeria es va fer enrera.“El pressupost de 600.000 euros no es va poder tenir. I vàrem seguir i seguim atenent els sense sostre a l’Hostal Àlex i a l’Alberg” (on actualment s’hi ubica el menjador social) argumenta la regidora de Benestar Social a Lleida, Montse Mínguez. La Paeria, on al 2012 acabava d’aterrar Josep Presseguer com a regidor de Benestar Social i Ocupació, va fer-se enrere d’aquesta inversió social sense cap altra explicació.

El canvi de plans de l’ajuntament trastoca la feina en xarxa que Arrels, el Bisbat i Càritas havien començat a forjar. “Cal primer l’equipament físic que és l’eix essencial perquè un bon treball conjunt sigui possible. L’allotjament actual de les persones en situació de sense llar (a la pensió Álex i a altres pensions i pisos) és millor que fa cinc anys però no és pas com a Arrels voldríem. No volem actuar com a consorci fins que estigui assegurada la peça clau que és l’allotjament” argumenta la directora de la Fundació Arrels-Sant Ignasi, Natàlia Méndez, que valora com a “ben feta” la tasca dels tècnics socials de l’ajuntament el darrer any, tant a la Pensió Álex, com en el treball de carrer. “Però queda molt espai per recórrer, com per exemple facilitar més l’empadronament i l’accés a medicació gratuïta per tothom” afegeix Méndez.

Les entitats del Consorci consideren un error que la Paeria eliminés del tot la partida dedicada al recurs residencial. “En lloc de deixar-la a zero, es podria haver optat per retallar només una part” opina el director a Lleida de Cáritas, Ramón Baró, qui creu primordial que Lleida disposi d’aquesta nova infraestructura perquè es pugui desenvolupar tot el treball en xarxa. En aquest punt, total coincidència amb la Fundació Arrels-St Ignasi, des d’on expliquen: “Les entitats vam aturar el procés perquè no ens creiem una dinàmica de treball en xarxa d’un projecte educatiu si no hi ha la infraestructura que ho ha de fer possible”.

Imatge d'Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia - Tots els drets reservats)

L’aturada sobtada del nou alberg sembra el descontentament de les entitats amb l’administració local, i deixa molt tocada la tasca conjunta que des del Consorci s’havia aconseguit endegar, passant a una situació d’standby, a petició de les entitats. Cáritas considera que “Es podrien fer processos continus i complets, però l’ajuntament es cenyeix al que els obliga la llei: dormir i alimentar”. Baró també aclareix: “Volem atendre el nivell de pobresa més degradant, no pas criminalitzar cap administració”.

Una casa a Sant Sebastià

La Paeria manté l’aposta per subcontractar la Pensió Álex per acollir persones sense sostre i deixa una única porta oberta per a la possible construcció del nou alberg: “Villa Torregrossa”. Es tracta d’una finca deixada en herència per a beneficència fa més d’una dècada per una Lleidatana a Sant Sebastià, taxada en 950.000€ i que ha de sortir a subhasta pública de forma imminent. “Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política” valora Ramón Baró, qui es pregunta també sobre si la Paeria es marca algun límit temporal “L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable [per vendre Villa Torregrossa]”. Davant la incertesa de trobar comprador per a la finca donostiarra en un moment com l’actual, el director de Cáritas a Lleida aposta per “explorar altres vies i no vincular-ho tot a aquesta herència”. Des de la Paeria, Montse Mínguez no parla de terminis i assegura que si no es ven el xalet “Es buscaran recursos d’altres fonts d’inversió. I mentre, s’atendrà les persones en els llocs actuals”.

Una possible alternativa

Les entitats esperen a endegar tota la tasca en xarxa quan es disposi de nou alberg, i aquest només serà realitat si es ven una casa taxada en prop d’un milió d’euros. En aquest escenari d’estancament, i segons diverses fonts eclesials, una parròquia de Lleida, la del Carme, impulsa una alternativa per disposar a curt termini del recurs residencial. Fonts consultades apunten que consistiria en trobar, des d’una nova fundació, una fórmula per adquirir l’Hotel Segrià (tancat des de 2012) i que, segons aquestes fonts, estaria taxat en 700.000 euros. Aquesta infraestructura, amb una cinquantena d’habitacions, entraria en pugna amb la pensió Álex per guanyar un futur concurs públic per l’allotjament de persones sense sostre que es podria fer properament.

 

Malgrat la paràlisi actual, la Paeria fa una gran valoració del treball en xarxa aconseguit “perquè esdevé un mecanisme excel·lent per l’optimització de recursos i l’aprofitament de les línies de treball i d’informació” segons Mínguez. Des de les entitats, Ramon Baró subratlla que l’aturada sine die de l’Alberg afecta la dignitat d’uns pocs que estan en situació molt greu. “En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”. Com recorda la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social, una de les principals plataformes de treball en pobresa i exclusió social,l’obligació de fer front a les necessitats és de les administracions. Les nostres entitats hi podem participar si rebem el finançament i suport adequats”.

Oscar Sisteré Saureu (membre de Grup Barnils)

 

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida segueix, malgrat tot

dimecres, 13/02/2013

Malgrat els esforços realitzats per incrementar les fonts de finançament privat, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida es veu obligada a reduir dràsticament l’equip tècnic que hi treballa, que passarà de 4 persones a una el proper 1 de març.

Els incompliments dels compromisos contrets per la Generalitat a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ens obliguen, per responsabilitat, a prendre aquesta mesura. A data d’avui, la Coordinadora no ha rebut ni un euro dels 119.000 que consten al conveni 2012. Per aquest motiu, la Coordinadora ha hagut de funcionar durant tot el 2012 i el que portem de 2013 sense rebre cap ingrés de l’ACCD. Cal remarcar, a més, que hi havia el compromís signat de fer-ho a la bestreta, o sigui, avançant els diners abans de la realització de l’activitat. Tot i això, amb l’austeritat que sempre ha marcat la nostra trajectòria i fent mans i mànigues, hem impulsat a les comarques de Lleida en els darrers anys en línies com la participació, la comunicació i difusió, la sensibilització i el suport a les entitats.

De nou contemplem com l’administració trasllada a la societat civil la responsabilitat d’avançar els recursos necessaris per mantenir una activitat que seguim pensant que esdevé més necessària que mai.

L’incompliment de l’ACCD esdevé encara més greu si tenim en compte que el conveni amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida representa l’única partida que destina a les nostres comarques, en concepte de “suport a les capacitats”. Un “suport” que, per ara, hem perdut, i que obliga a replantejar la tasca que, des del 1994 i al costat de tantes entitats i moviments socials, hem empès sota el paraigua de la Coordinadora.

Reduïm en 3/4 parts l’equip tècnic, però SEGUIM.

Amb les premisses de sempre: fer xarxa per caminar cap a la justícia social. Hem comprovat que no es pot confiar en els compromisos dels poders públics. Però, lluny d’ensorrar el projecte de la Coordinadora, estem convençudes que aquesta constatació ens farà créixer. Perquè perdem suport institucional, però ens queda el bagatge més important, la ciutadania. Fet aquest pas enrera, en podrem seguir fent molts més endavant, si cap encara amb menys lligams. Ens podran deixar sense finançament públic, però l’energia i el caliu ciutadà no només els mantenim intactes, sinó que van a més.

Amb aquests ingredients, i amb el necessari suport de les empreses del territori, tenim la base necessària per reinventar-nos, enfortir-nos, i seguir aportant el nostre gra de sorra perquè la sinèrgia, la suma i el treball en xarxa, ens permeti acabar amb l’atropellament als drets socials que estem patint aquí i arreu.
Seguim. Ens podeu trobar, com sempre, al c/Doctor Combelles 11 de Lleida.

Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (integrada per 35 entitats)

Us podeu fer amics/gues de la Coordi aquí

Ho sento senyor Amancio Ortega, vostè no és el meu referent

dimecres, 8/08/2012

El propietari de Zara, Amancio Ortega, ja és el tercer home més ric del món, i algunes portades ho celebren avui posant-lo entre medalles olímpiques, com un guanyador més. Grans mitjans que, de nou, ens expliquen una pel·lícula que res te a veure ni amb el que vivim dia a dia ni amb les solucions que necessitem. De generar alternatives reals se n’encarreguen projectes. Com l’Amancio, Troballes també ven roba, però amb alt valor social i mediambiental.

Tenir un supermilionari entre nosaltres és un èxit? No sembla fins i tot indecent que algú acumuli una fortuna de 38.000 milions d’euros en un país amb 5.693.100 aturats? Fet el càlcul, tocaria a més de 6.600 euros per aturat. No s’hauria de qüestionar (i fins i tot denunciar) que tal fortuna s’hagi forjat amb una alta dosi d’explotació laboral?

Els mitjans lloen l’acumulació de capital en mans d’aquest (i altres) senyors, mentre, de formes diverses i subtils, reprodueixen aquell rum-rum continuat a la resta de població. Allò de “Heu estirat més el braç que la màniga i sou responsables de la crisi (referint-se a l’estafa que tenim a sobre)”. I la destral de les retallades socials, com no, també cau sobre les prestacions per als desocupats, potser fins i tot als que havent esgotat l’atur tenen 400 minsos euros per (mal)viure. Tot mentre es continua fent la vista grossa sobre grans fortunes (com la de l’Amancio), paradisos fiscals i frau fiscal, o mentre l’impost de successions continua aparcat.

El capitalisme que deixa fora als 5.693.100 s’entesta en fer-nos veure a Amancio Ortega com un triomfador, un ídol i un referent. Però, encara que no acabem de creure amb el nostre poder, continuem tenint a les mans el comandament per canviar de pel·lícula, per deixar de ser espectadors aplatanats d’aquest film tan nefast, amb actors pèssims. Podem, en definitiva, reaccionar, com tantes i tants esteu fent cada dia, en diferents espais per començar a construir respostes col·lectives de molt variades formes. Deixeu-me que us expliqui una iniciativa de la qual els nostres governants segurament en podrien aprendre moltes coses.

Troballes: una resposta per generar ocupació amb valor social i mediambiental

Troballes és una associació lleidatana que fomenta la inserció laboral de persones amb especials dificultats per treballar i ho fa mitjançant la gestió i aprofitament de la roba usada i d’altres objectes de segona mà, un residu que no s’aprofita i que actualment va a abocadors i incineradores. Podeu contribuir al projecte portant el que no feu servir a les botigues de Troballes o als contenidors taronges que hi ha a la ciutat de Lleida i en diferents comarques de ponent.

L’Associació capacita gent per entrar al mercat laboral i ho fa oferint un servei a la societat, que pot adquirir roba de segona mà, joguines, llibres o parament de la llar, entre d’altres productes, en les diferents botigues. “És una manera de lluitar contra la pobresa, donant eines perquè aquestes persones, el dia de demà, siguin independents” explica Manel Díaz, de Troballes (més info en el vídeo de presentació de Troballes). Recentment Troballes ha incorporat un nou espai al Parc Tecnològic de Gardeny (Edifici A8) per ampliar el programa Roba Amiga, un local cedit per la Paeria.

Com a novetat cal remarcar que l’associació ha presentat recentment ‘Troballes Llar’, una empresa de serveis d’ajuda a domicili i neteja en general, una nova eina de lluita contra l’atur que facilita llocs de treball a persones amb dificultats. Hi podeu contactar escrivint a llar@troballes.org o bé al 973 289 074. Per a altres consultes, troballes@troballes.org.

Enhorabona a tots els que fan possible aquest projecte!

Article d’Oscar Sisteré Saureu (tècnic en comunicació de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida) sota llicència Creative Commons (en podeu fer ús lliurement)

 

El Show de la Cooperació espanyola

dimecres, 27/06/2012

“La banca li agraeix la seva aportació de 5.000 euros al rescat bancari” ha estat l’article nostre que més ha circulat. Per Internet (s’entén). Un “agraïment” provocador dins la campanya (2010) ‘I qui rescata la societat?’ Ha costat, però ja tenim resposta: la mateixa societat‘Alimentación’ de Julian Loayza (imatge d’Humoralia 2011) Tots els drets reservats    

Lluny d’aconseguir que el rescat bancari es reinvertís en finalitats socials, veiem com s’accentua de forma flagrant l’ús de diners públics en benefici del sistema financer. S’accentua, fins a límits aberrants, la tendència del sistema actual de privatitzar els beneficis mentre se socialitzen les pèrdues, alhora que es legitimen pràctiques abusives, fraudulentes i opaques, com la promoció dels paradisos fiscals, l’especulació financera i alimentària i la lliure circulació de capitals.
I per arrodonir el despropòsit, es retallen a tort i a dret polítiques socials, Educació i  Salut, considerant-les deficitàries en l’anomenat Estat del Benestar. I, com no, s’anorrea la gran desconeguda Cooperació per al Desenvolupament.
“Com hem de destinar diners a fora si les necessitats les tenim a casa?”

Demagògia de la classe política que, per reblar el clau, afavoreix la confrontació social per esmicolar a cop de retallada la minsa partida que es destina a Cooperació.

El Show de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de l’Estat espanyol ha començat. Les dades de què es disposa (1996-2012) ens diuen que en 16 anys l’Estat ha destinat 43.000 milions a AOD, mentre que en tot just 24 hores es va decidir, unilateralment, abocar més de 24.000 milions a Bankia. Una entitat privada s’emporta més de la meitat del que representa tota la història de l’AOD estatal.

El detall d’aquests números i les fonts que s’han emprat les podeu consultar en l’informe complet ‘El show de la Cooperació Espanyola (PDF). Ens limitarem a destacar que en el període 2011-2012 el govern espanyol amputa l’AOD neta i la rebaixa a pràcticament la meitat (del 0,4% al 0,23% del PNB), saltant-se totes les recomanacions del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), incomplint de forma flagrant el “Pacto Nacional contra la Pobreza” que ens havia de dur a assolir enguany el 0’7%, i situant-se com el país de l’OCDE que més ha retallat la seva aportació com a donant.

En aquest show, Bankia s’hi ha guanyat un paper estel·lar. Des de la impunitat, sense cercar cap responsabilitat en la seua gestió i permetent indemnitzacions milionàries als seus responsables, el govern espanyol ha decidit destinar-hi, per ara, 24.350 milions. Si ho allarguen 6.000 milions més arribaran a la xifra que la FAO considera necessària per eradicar la fam al món (30.000 milions).

L’Eurogrup anuncia un rescat al sistema bancari espanyol de fins a 100.000 milions d’euros per no deixar caure els instruments financers que perpetuen les causes de la pobresa, desnonen diàriament, promouen una activitat delictiva i negligent especulant amb l’alimentació des de l’estafa, l’usura i l’avarícia.

No hi ha 10.000 milions per mantenir la Sanitat i l’Educació pública, però sí més de 30.000 milions per a Bankia, Catalunya Caixa i NovaGalicia.

I tot plegat mentre es continua evidenciant l’escassíssim esforç del govern espanyol per perseguir el Frau Fiscal. Aquí sí. Espanya és líder en el ranquing en Frau Fiscal dels països desenvolupats amb 89.000 milions, més de la meitat corresponent a grans fortunes i grans empreses.

Amb tan sols l’1% del rescat bancari global s’acabaria amb la fam al món. Però es retallen les engrunes destinades a Cooperació. Urgeix que la societat civil organitzada accentuï la tasca d’informar i el treball col·lectiu per defensar la justícia social. Com conclou Arcadi Oliveres “la passivitat en no posar fre a la fam és un acte criminal del que els governs són totalment còmplices”

Els perquès de #AcampadaEscolar per l’educació pública i de qualitat (7 juny)

divendres, 1/06/2012

El proper 7 de juny, diverses AMPA de Lleida fem una jornada reivindicativa i participativa per l’educació pública, portant a terme activitats com una acampada a les escoles, on moltes farem nit. Mostrem així el rebuig a les polítiques educatives dels nostres governants i convidem a totes les escoles del país a sumar-s’hi.

Hi ha hagut dos fets successius en el temps per part dels nostres governants que ens han fet dir: ja n’hi ha prou! En primer lloc la darrera retallada que suposa una tisorada de 3000 milions d’euros en educació, i la concessió –de moment- de gairebé 24000 milions d’euros a una sola (sí, una sola) entitat bancària. Ens oposem al fet que les entitats financeres siguin rescatades amb diner públic mentre els serveis considerats bàsics –entre ells l’educació, un dels pilars fonamentals de la nostra societat- se’n vegin afectats. Sentir dir al govern central que posaran tots els recursos –públics- necessaris perquè aquella entitat financera no caigui, mentre que paral·lelament estan en marxa retallades en serveis socials, ens provoca un cert enuig.

Aquestes retallades afectaran l’escola pública, de manera immediata, en tres punts: augment de la ràtio (més alumnes a les aules –fins a 30-), retallada en la plantilla de mestres i demora de quinze dies en el cobriment de les baixes, i retallada de recursos –dotacions pressupostàries- a les escoles. Resultat d’això? No cal ser gaire llest per resoldre el problema: més alumnes, menys mestres, menys recursos,…

Estem d’acord en què els temps són difícils. Però, pel què estem veient, no per a  tothom. Hem de ser austers i gastar menys. Cap problema. Però ara resulta que l’austeritat és un valor que tot just té dos anys, i que no s’aplica de la mateixa manera a totes les regions de l’estat.

El que més ens espanta no és on estem sinó on anirem a parar. És la incertesa, la vulnerabilitat. És la falta de criteri dels nostres governants, perquè veiem que no hi ha una línia a seguir, que s’improvisa constantment i arriba un punt que no sabem on ens trobem. En les polítiques educatives actuals no se segueix un criteri qualitatiu (projectes educatius, pactes per l’educació, etc.), sinó que el criteri es quantitatiu (sumar i restar diners), i això ho saben fer, fins i tot, els infants de primària.

I que no ens diguin que abans, així, també es funcionava. Actualment no hi ha el mateix context econòmic, social i de diversitat a les aules que hi havia fa trenta anys. I, perquè no dir-ho, senyors governants, no es paguen els mateixos impostos avui que fa trenta anys.

Volem que aquesta proposta tiri endavant, a banda dels motius referits anteriorment, perquè no ens prenguin per rucs, que vegin que no ens enganyen, que veiem les coses; perquè podem ser humils però no som estúpids.

Amb tota probabilitat, ens tocarà aguantar amb el que tenim, això sí, amb il·lusió. Això no ens ho podran retallar ni prendre.

AMPA Escola Països Catalans (Lleida) sempre endavant!!

Lleida, 1 de juny de 2012

Podeu informar-vos de la iniciativa en aquest enllaç.

Podeu difondre el cartell per penjar a totes les escoles

I al Twitter, podeu seguir @AcampadaEscolar i participar utilitzant hashtag #AcampadaEscolar. Al Facebook hi ha un esdeveniment creat.

On ens porta l’Apartheid sanitari

dijous, 24/05/2012

Amb l’excusa del turisme sanitari, el govern estatal vulnerarà, a partir de setembre, el dret de centenars de milers de persones a la pròpia salut, reconegut per l’encara vigent Llei d’Estrangeria. La reforma ja aprovada suposa una vulneració greu dels drets humans i estigmatitza encara més les persones migrades assenyalant-les com a causants d’una part del dèficit del sistema sanitari. Les dades, però, diuen que les persones migrades a l’Estat espanyol van al metge la meitat que els autòctons i que la seua despesa sanitària representa només un 4,6% del total. L’any 2009 només el 7,3% d’intervencions quirúrgiques a Catalunya es van fer a pacients estrangers.

Restringir l’accés a la sanitat a una part de la nostra societat no és una mesura econòmica, sinó una tisorada, en tota regla, a un dret fonamental inclòs a la Carta Internacional dels Drets Humans. Una tisorada inhumana i ineficaç que, de nou, discrimina les persones que més estan patint la crisi i alimenta un discurs xenòfob.

Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (integrada per 36 entitats)

Més info:

L’excusa del turisme sanitari

#sanidadparatodos: nuestra oportunidad para frenar el apartheid sanitario

Said, “un ilegal”

“Trato personas, no asegurados”

Médicos objetores: dispuestos a atender a los inmigrantes sin tarjeta sanitaria

Más colapso en las urgencias, que atenderán a 500.000 inmigrantes sin tarjeta sanitaria

Cáritas pide que se vote en contra de la reforma sanitaria porque “viola las obligaciones éticas de los profesionales de la salud”

Algunes conseqüències de les #retallades en sanitat

Las consecuencias de negar la sanidad al inmigrante irregular

Sumar per seguir treballant per la justícia social

dimarts , 7/02/2012

Des que, a finals de 2011, fèiem arribar al teixit ciutadà la campanya “Estalvia’t injustícies, inverteix en valors” les mostres de suport variades i plenes de creativitat ens arriben cada dia. Creix també el nombre d’amics i amigues de la Coordinadora que fan una aportació periòdica a les activitats que des d’aquí impulsem. Toca apostar per la sinergia, pel que ens uneix. Fer més xarxa que mai perquè la justícia social, aquí i al sud, no passi per la piconadora de les retallades.

#amblaCoordi

Enfront les dificultats creixents, i davant les continues retallades de les administracions (Paeria, Diputació de Lleida, Generalitat, i govern central) les organitzacions i els moviments socials apostem més que mai pel treball conjunt, sota el paraigua de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Ens acostem a la ciutadania, i també a tantes entitats que lluiten contra la pobresa i l’exclusió social a Lleida. Organitzacions que també veuen com minven els seus recursos mentre, paradoxalment, creix el nombre de persones que en són usuàries. Mentre les administracions, de forma imprudent, es desvinculen de moltes de les seues responsabilitats, són nombroses les entitats que, fent xarxa, fan amb fermesa una feina ara per ara del tot indispensable: donar caliu i treballar per la dignitat de totes les persones. L’Assemblea de la Coordinadora, conscient més que mai que les causes de la pobresa global són idèntiques, aquí i en qualsevol altre indret del planeta, ja treballa de la mà amb la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social i amb la Federació Catalana de Voluntariat Social per esborrar fronteres imaginàries entre els (mal)anomenats tercer i quart món.

Per molt fosc que ens el vulguin fer veure, seguim creient que el futur l’escriurà la ciutadania.

Més de 6.000 flors per la Pau a Lleida i Girona

dimecres, 25/01/2012

La campanya Jardins per la Pau, permetrà que milers de flors artesanals, fetes per escolars d’infantil i primària amb materials reutilitzats, brotin a les escoles i al carrer. Jardins de creativitat que permetran a milers d’alumnes dir, un cop més, que la pau avui és més necessària que mai i que, com les flors, cal cuidar-la tot l’any perquè no es marceixi.

 

En les setmanes prèvies al DENIP, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i els ajuntaments de Girona i Lleida hem treballat a 26 centres educatius (12 a Lleida i 14 a Girona) la Pau des de dos vessants: l’artístic, pel que fa a la construcció de plantes i flors per a fer un jardí, a on els pètals i fulles ens parlin de Pau mitjançant missatges o dibuixos, i d’educació en valors, a través de formacions, tallers i dinàmiques als centres escolars.

Les dinàmiques que es fan a les escoles van a càrrec d’alumnes dels cicles formatius de diferents Instituts, que prèviament han rebut formació per part de les Coordinadores de Girona i Lleida.

El dilluns 30 de gener, coincidint amb el DENIP, de les 11 a les 12h del matí es realitzarà un acte de cloenda de la campanya carregat d’activitats. A Lleida, al costat de la glorieta dels Camps Elisis, plantarem el Jardí per la Pau amb alumnes de 1er i 2n de primària, jocs i danses infantils i lectura del manifest. A Girona, al Parc del Migdia, plantada del Jardí per la Pau, espectacle teatral i lectura de manifest. 

Les Coordinadores de Lleida i Girona, més a prop

Després de compartir l’any passat el projecte internacional ‘Paraigües per la Pau’, Girona i Lleida han impulsat aquest cop un projecte propi. Jardins per la Pau combina educació en valors i expressió artística. Entenem que l’Educació per al Desenvolupament és l’eina per impulsar un canvi en els valors i les actituds en les societats del Nord amb l’objectiu que  desenvolupin capacitats per a transformar les estructures que perpetuen les injustícies socials, tant al Nord com al Sud.

Treballem conjuntament Pau, Drets Humans i Cooperació com a elements indissolubles que aglutinen accions de naturalesa diversa que tenen com a objectiu comú la justícia social.

Per ampliar activitats del DENIP a Lleida, cliqueu aquí o telefoneu al 973 268 278

Per ampliar activitats del DENIP a Girona, telefoneu al 972 219 916

Per més informació podeu consultar el blog http://jardinsperlapau.wordpress.com

Dos anys d’oblit a Haití… i de petites victòries

dijous, 12/01/2012

El 12 de gener de 2010, a les 16:53, més d’un milió i mig d’Haitians perdien en pocs segons, éssers estimats i tot el que tenien. Dos anys després convivim entre la vergonya de l’oblit internacional i l’esperança dels avenços, petits però reals. Voluntàriament, i conscients que hi ha moltes coses que no han funcionat gens bé des d’aquell dia fatídic, hem optat per donar un enfocament positiu, que remarqui, per damunt dels errors i l’oblit, els encerts i els avanços de tanta gent i tantes organitzacions en aquests dos anys.

Avenços en sanitat i reconstrucció

Intermón Oxfam remarca que han proporcionat ajuda a més d’un milió de persones a través de la resposta d’emergència del terratrèmol i el treball de prevenció del còlera. El 2011, l’organització va començar a modificar el seu enfocament de treball de les necessitats d’emergència immediates al desenvolupament a llarg termini. Durant aquests 24 mesos, apunta Intermón, s’han aconseguit alguns avenços en la reconstrucció. Més de 5 milions de metres cúbics de runa s’han retirat, el que representa la meitat dels resultants després del terratrèmol. Més de 430 quilòmetres de carreteres han estat construïts o rehabilitats, proporcionant una infraestructura vital per a la recuperació econòmica.

Petites victòries per a la infància
UNICEF ha contribuït a que més de 750.000 infants tornin a l’escola, dels quals uns 80.000 assisteixen ara a classe en 193 escoles segures i resistents a sismes construïdes per l’organització. Mésde 120.000 nens gaudeixen del joc en 520 espais amics de la infància. Més de 15.000 nens amb desnutrició han rebut assistència vital en 314 programes d’alimentació terapèutica que dóna suport UNICEF. I 95 comunitats rurals han emprès nous programes de millora del sanejament.
També hi ha avenços en la protecció de la infància, com ens expliquen al blog 3500 Millones. Després d’una primera etapa caòtica, el Govern ha signat el Conveni de la Haia sobre adopció internacional, que protegeix els drets dels infants, dels seus pares biològics i dels pares adoptius, establint uns estàndards bàsics per a les adopcions.
Enmig de la desolació, els exemples de superació personal són abundants, com el cas de Gaston. Segons ens explica Mans Unides, va perdre la família i les cames, però dos anys després torna a caminar gràcies a les pròtesis i a un llarg procés de recuperació.
Ramiro Pàmpols, treballador en una escola rural haitiana, ens ajuda a completar les pinzellades d’esperança. “Hi ha una veritable capacitat organitzativa des de les bases populars demostrada en un passat no massa llunyà, en els anys 60 fins als 80 que després van desaparèixer. Els actuals moviments populars espontanis (a causa de la fam), si s’aconsegueixen canalitzar, podrien ser una font d’energia i de canvi polític i social, des de la base mateixa de la societat”. Aquest sacerdot també s’agafa a la extraordinària riquesa del món cultural haitià com a element per creure en el futur d’aquest poble.
El recorregut per la positivitat d’aquests dos anys el finalitzem a la blogosfera. Bloggers con Haití aposta perquè escrivim el dia 12 contra l’oblit. Al Twitter #somosHaiti i també a Facebook.
Haití, catàstrofe natural? (2 min) Vídeo de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida: