I qui rescata a la societat?

L’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, integrada per més d’una trentena d’entitats, posa en marxa aquesta campanya de llarga durada. Podeu difondre el manifest i signar per exigir al Govern espanyol el retorn sense ajornaments dels 230.000 milions d’euros de diners públics que s’han destinat al rescat del sistema financer i que el crèdit que s’ha lliurat als bancs es reinverteixi en garantir els drets socials. La iniciativa la va presentar a l’Assemblea de la Coordinadora el Casal Amics de Cuba, que en aquest post n’exposa els motius.

Els bancs i les caixes es van apuntar als negocis especuladors dels quals treuen bons guanys, especialment de la construcció d’immobles. Un cop va esclatar la bombolla de la construcció, ells van ser els més “passerells” i es van quedar amb les hipoteques i els impagaments. Tot plegat ha generat un deute total, sector privat i públic, de 4 bilions, 4 vegades el PIB estatal.

Davant el fet que semblava que els bancs no podrien fer front als deutes contrets respecte a les banques alemanya i francesa, van recórrer a l’Estat perquè els donés uns crèdits extraordinaris. L’Estat va accedir ràpidament a aquesta demanda, amb una opacitat més que qüestionable i ocultant algunes dades a l’opinió pública. Aquest fet s’ha de considerar extremadament greu si tenim en compte que se’ls ha deixat  uns 230.000 milions d’euros, és a dir, tot el pressupost de l’estat central en un any, o, el que és el mateix, un 23% del PIB d’Espanya.

Tots aquests diners s’han deixat a base de restringir els pressupostos, de fer  retallades i reformes socials i laborals, i de contraure un fort endeutament del mateix estat amb inversors estrangers. Hem d’esperar que aquests diners es retornin per part dels bancs i caixes a les arques de l’Estat.

Per tot plegat, hem d’exigir a l’Estat, al govern i als polítics:

Transparència perquè la ciutadania sàpiga què s’està fent amb aquests diners i si seran retornats pels bancs. Uns diners que són seus, pagats amb els impostos de tots.

Un cop tornats a caixa, exigir que, aquest cop, aquests diners no siguin considerat superàvit de l’Estat, sinó que es destinin íntegrament a finalitat socials.

Si s’ha pogut ajudar als bancs per la seva pèssima gestió, com no es podrà ajudar a la població. Especialment la que més ha patit la crisi i que ara està en el seu ple dret de ser destinatària d’aquests 230.000 milions d’euros per satisfer les seves necessitats.

I no parlem només les necessitats socials de la població d’aquí, sinó també destinar molts més recursos dels que ara s’aporten als pobles empobrits i en situacions límit: fam, misèria, malaltia, refugiats, analfabetisme, etc. Són necessitats de justícia social per les quals sí que val la pena no escatimar ni un sol euro.

Considerem que de diners per transformar realitats injustes n’hi ha, però ara mateix es concentren en unes poques mans que els acaparen i acumulen. L’Estat no ha de ser còmplice d’aquesta realitat sinó que ha d’abocar tots els esforços en corregir-la. Ha de ser redistribuïdor de la seva riquesa i garant dels drets de totes les persones. Especialment de les que viuen en l’abandonament constant, empobrides per l’injust  funcionament del sistema econòmic.

Víctor Montañés Borràs (Casal Amics de Cuba, Lleida)

1 comentari

  • Miriam Pauls

    14/02/2011 13:30

    Bones companyes i companys de la Coordinadora!!!

    Molt bona iniciativa!!! la veritat és que és una vergonya, on s’ha vist?! s’enriqueixen a costa dels nostres diners privats i quan no en tenen prou s’enriqueixen encara més amb els nostres diners públics!!! ja n’hi ha prou d’ajornaments, els diners públics PER ALS DRETS SOCIALS JA!!!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús