Fukushima, catàstrofe natural?

Si després del terratrèmol d’Haití des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ens negàvem a considerar exclusivament com a “catàstrofe natural” les conseqüències del sisme, ara mantenim el mateix davant l’amenaça nuclear que viu Japó. Una amenaça que no es deriva del terratrèmol sinó de les decisions polítiques prèvies que van portar a la instal·lació de centrals nuclears en zones d’alta activitat sísmica. Ens trobem davant l’inici del final de les nuclears?

El sector pronuclear creu que quan no hi ha accidents, parlar d’ells és demagògic… I quan hi ha accidents, també? A la Coordinadora considerem que el debat energètic no pot esperar i que, si per alguna cosa pot servir el desastre descomunal que viu Japó, és per incentivar la recerca urgent d’alternatives al sistema energètic actual. Ens sumem a la voluntat de reflexionar sobre aquesta qüestió amb un article-mosaic en el que recollim diversos punts de vista.

El terratrèmol més gran: la imprudència

Alguns, com és el cas d’aquest article publicat al 2007, ja parlaven, molt abans del terratrèmol, dels riscos d’instal·lar centrals nuclears en aquell país. Dos anys després, segons uns cables filtrats a Wikileaks, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica va advertir al govern del Japó del risc que les centrals nuclears del país no aguantessin terratrèmols de gran magnitud.

És cert que ningú pot preveure un desastre natural, però, desafortunadament, part de la gran tragèdia d’aquests dies és la conseqüència directa d’una decisió política i no de les forces de la natura”, corrobora Julián Carranza al seu blog a Greenpeace, on conclou que les nuclears s’han d’eliminar perquè son perilloses i incontrolables i convida a Zapatero a rectificar.

També rep crítiques el president del govern central en l’article que publica Sostenible.cat, que lamenta la indefinició sobre la política nuclear de Zapatero alhora que posa en dubte que les onze instal·lacions nuclears que hi ha a Espanya siguin tan segures com es garanteix des del govern.

El debat energètic bull a la xarxa

Mentre països com la Xina no mouen un dit i anuncien que mantenen els seus plans nuclears, Alemanya ajorna uns mesos la decisió sobre les seues nuclears. A Periodismohumano ens expliquen les continues anades i vingudes del país germànic en el tema nuclear, i els moviments d’Angela Merkel, titllats d’insuficients i electoralistes, en uns dies de mobilització ciutadana descomunal a Alemanya, amb més de 300 manifestacions contra l’energia atòmica.

També hi ha mobilitzacions contra les nuclears i en solidaritat amb Japó convocades a Catalunya (BCN, dij.17, 18:30h, Pl. St. Jaume) i a tot l’Estat, recollides en webs com el de Greenpeace i el de Ecologistas en Acción.

En un article a Attac es remarca que la central accidentada al Japó és bessona de la planta de Santa María de Garoña (Burgos), la més antiga de l’Estat i sobre la que pesa una ordre de tancament que haurà d’executar qui governi després de l’actual legislatura. L’article critica que s’ha fet creure a l’opinió pública que aquí no podia haver-hi un altre Txernòbil perquè totes les centrals disposen de sistemes de contenció amb garanties, fet que no es compleix, segons expliquen, a Garoña.

A Greenpeace, al costat d’un amplíssim ventall d’informació, ens proposen que ciberactuem demanant a Zapatero que reaccioni. El responsable de Nuclears d’aquesta organització ens il·lustra àmpliament en aquest videochat sobre tot el que està passant a Japó i sobre la realitat nuclear a l’Estat espanyol. “Japó: 441 reactors nuclears al món volen dir un accident cada 35 anys” és el títol eloqüent de l’entrevista a la delegada de Greenpeace a Catalunya que publica Canalsolidari.

Entre els experts en energia, alguns, com Marcel Coderch, afirmen ras i curt que “la tragèdia de Japó és el final de l’energia nuclear al món” alhora que considera que el futur passa per moderar la despesa energètica i apostant clarament per les renovables.

I mentrestant, genis del llapis com Elroto ens delecten amb vinyetes com aquesta, veritables sintesis de l’estat de la qüestió.

Ens volen fer creure que no hi ha alternatives?

Som Energia, una cooperativa que reuneix més de 600 socis amb el desig d’invertir en energies renovables, aporta respostes. “Ara ja no es depèn de l’energia atòmica com passava els anys 70, ara tenim una altra opció molt més neta (…) l’energia renovable, un recurs que no s’esgota. A Espanya les energies renovables ja representen el 30% del total d’energia elèctrica produïda” valora un dels membres de Somenergia en aquest article, on també vaticina que “A mig i a llarg termini consumir energia 100% verda serà més barata que l’energia no renovable i a més a més ens ajudarà a canviar el model energètic centralitzat a un model amb petits productors d’energia repartits al territori”.

També apunta cap a aquesta direcció el blog Migui, que, en un article extens i molt documentat, preveu que a mig termini desapareguin les nuclears d’Espanya, fet que, diu, no es produirà en països amb major dependència de l’energia nuclear.

Per als que no veuen alternatives a l’energia nuclear, Energias Renovables posa com a exemple de possibles iniciatives la de l’Ajuntament d’Oñati, que ha posat a la venda més de 200 panells fotovoltaics instal·lats en llocs públics, diuen que per fer partícips als ciutadans del canvi de model energètic.

El debat està obert i segurament l’han de comandar els especialistes. Però també pensem que la societat civil organitzada no en pot quedar al marge i ha d’aprofitar els canals disponibles per dir-hi la seva.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús