L’acampada Lleida brilla després de la neteja de divendres

L’operació policial endegada divendres passat a Lleida pels Mossos d’Esquadra i per la Guàrdia Urbana, amb dos detinguts, nombrosos manifestants ferits i molt material i aliments malmesos, ha donat peu a una allau de crítiques per part de la ciutadania, moltíssima activitat de denúncia a la xarxa i, finalment, a una manifestació de les més grans que es recorden a Lleida ciutat. Lluny d’oferir les explicacions que se’ls demanen, els responsables polítics han justificat en tot moment les actuacions a Lleida i Barcelona, amb dos arguments de solidesa més que qüestionable: la higiene i les celebracions del Barça. Més enllà de la utilització de la violència contra un moviment escrupolosament pacifista, la jornada ens deixa moltes altres preguntes a les que, per ara, cap responsable polític dóna resposta.

Probablement mai sabrem si va ser l’Ajuntament o la Generalitat el principal impulsor de l’intent (no reeixit) de desallotjament a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida (recordem que va ser una assemblea dels acampats la que va decidir aixecar momentàniament l’acampada). Més enllà de qui dóna l’ordre, l’operació, segons va reconèixer l’alcalde de Lleida Àngel Ros, va comptar amb la total aprovació i el suport de l’Ajuntament de Lleida, que va mobilitzar nombrosos agents de la guàrdia urbana. Resulten, doncs, sorprenents, les valoracions de Ros aquest dimarts a Catalunya Ràdio, com distanciant-se de la seua responsabilitat com a part de l’operatiu “Si l’objectiu era dissoldre l’acampada, no va tenir sentit i va ser un fracàs. Si l’objectiu era netejar, l’operació es podria haver fet d’altres maneres. A Lleida no hi va haver un ús desproporcionat de la força”, tot i que les imatges enregistrades indiquen tot el contrari.

Del suposat diàleg al desallotjament en poques hores

L’actitud del batlle de Lleida donant suport a l’operació policial ha generat sorpresa entre moltes persones de l’acampada, que hores abans del desallotjament escoltaven com Ros tenia la intenció de participar en una assemblea per poder dialogar amb els anomenats “indignats”.

L’argumentari en el que es basava la intervenció policial iniciada el divendres a quarts de vuit del matí era d’una buidor sorprenent: El delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, posava com a motiu la higiene pública, mentre que l’alcalde Ros també considerava que hi havia motius de salubritat i ordre per actuar, i afegia que no es poden tolerar les manifestacions al carrer de forma indefinida. Una concepció curiosa que imposa límits a la llibertat d’expressió de ciutadans que s’han comportat de manera exemplar, sense provocar cap desperfecte en el mobiliari públic i havent-se guanyat fins i tot el respecte i el suport de molts dels veïns.

Un divendres atapeït de novetats

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va explicar durant tot el dia el que anava succeint, tant al web com a les xarxes socials, en una jornada que va desembocar en una de les manifestacions més grans que s’han viscut a la nostra ciutat, on hi van participar entre 1.500 i 4.000 persones (segons les fonts).

El conseller Felip Puig diu que les imatges del que ha passat s’han distorsionat. La Coordinadora va enregistrar el desallotjament i tots els ciutadans i ciutadanes poden jutjar per ells mateixos el que va passar durant el matí a la Plaça Ricard Vinyes, en un vídeo que no ha estat editat. Ja són més de 22.000 els ciutadans que han vist alguna de les tres parts (veure 1a part, veure 2a part, veure 3a part), i blogs i pàgines web variades, com ara Periodismohumano, han difós aquests vídeos. Altres gravacions, com aquesta, o aquesta altra, ajuden a fer-se una idea més complerta del que va succeir.

Felip Puig també ha justificat, en una entrevista a TV3, que els agents no portin identificació quan desallotgen. Li recordem que la llei diu que tots els agents de la policia catalana, especialment els antiavalots, han de portar el seu número d’identificació professional (TIP) a la part davantera superior dreta de l’uniforme d’acord amb el Decret 217/2008 de 4 de novembre de la Generalitat de Catalunya. Aquesta mesura ha estat una reivindicació històrica dels defensors dels drets humans i té com a finalitat aprofundir, en la voluntat de facilitar als ciutadans i les ciutadanes l’exercici del dret a poder identificar en tot moment els/les policies. La reclamació està present a Internet, amb una petició a Actuable on podeu signar per demanar que els antidisturbis vagin identificats. També hi ha ciberaccions com la de Change.org on es demana la dimissió de Felip Puig.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús