Sequera de mitjans a la Banya d’Àfrica

Si les coses continuen com estan, Somàlia entrarà al 2012 amb prop d’un milió d’habitants menys. Hauran mort. L’ONU avisa que si la resposta a la crisi humanitària de la Banya d’Àfrica continua sent igual d’escassa augmentarà la fam, que ara ja s’emporta més de 2.000 persones al dia només en aquest país. Ja sumen desenes de milers, la meitat infants.

És ben cert que a Somàlia, el país més malparat, li ha caigut tot de cop: un conflicte armat que dura anys i una sequera que acaba amb el bestiar i les collites. La sequera es veia venir, però no hi ha hagut voluntat política per previndre-la. Però segurament la sequera més devastadora és la sequera de mitjans: els media no en parlen. En conseqüència, la desídia internacional està servida.

Prop d’un milió d’infants estan greument desnodrits i en risc de mort imminent. Una dada esfereïdora que sembla topar amb la indiferència dels governs i dels organismes internacionals. La indiferència d’un món “ric”, segurament fart del binomi Àfrica i fam, que prefereix mirar cap a la “seua” crisi financera.

Un món que no alça la veu davant les causes reals que ens porten aquí. Situacions com l’especulació amb els aliments bàsics, que en alguns indrets de Somàlia han pujat un 270% en un sol any (en el que tan sols és un exemple de l’escalada de preus que condemnarà a tants ciutadans). Els especuladors controlen el mercat d’aliments: quan els plau n’emmagatzemen enormes quantitats, generant escassetat fictícia d’algun d’ells i incrementant així el valor final dels productes. L’augment del preu dels aliments impedeix que milions de persones al món puguin accedir-hi, tot i existir un estoc capaç d’alimentar a tothom. Una situació que s’agreuja quan les multinacionals acaparen les terres que haurien de permetre l’autoconsum i el manteniment de la sobirania alimentària. Sense parlar de les regles del comerç internacional, perpetuadores de la desigualtat.

Un món que quan toca, decideix amb gran celeritat intervencions com la de Líbia, però que, en canvi, no és capaç de moure un dit per negociar amb règims islàmics que impedeixen l’accés de la població a l’assistència humanitària. Un món que passa pàgina davant les poques pàgines dels diaris que es dignen a parlar d’aquesta emergència descomunal. Un món que salva bancs amb diner públic a corre-cuita però dona l’esquena quan el que toca és salvar vides.

És probable que, com nosaltres, també sentiu vergonya i impotència pel que està passant. Us convidem a actuar des dels petits i grans actes de cada dia. Els ciutadans hem d’exigir fons urgents que permetin la necessària ampliació de l’operació humanitària per salvar vides. Alhora, hem d’exigir als nostres representants canvis polítics de fons, començant per posar fre a l’especulació amb aliments i per cancel·lar el deute extern, que en el cas de Somàlia, supera els 26 milions d’euros amb l’Estat espanyol. Deute il·legítim i a més, en aquest cas, d’opressió, ja que es van concedir crèdits FAD perquè el règim dictatorial de de Mohamed Siad Barre adquirís vehicles militars.

De les causes d’aquesta emergència humanitària en parlarem el 27 de setembre (19:30h) en una taula rodona oberta, amb Josep Maria Royo i Esther Vivas a la seu de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (membre del Comitè d’Emergència i Acció Humanitària de Lleida)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús