Reflexions en clau social abans del 20N

Malauradament no tots els punts de vista tenen la mateixa presència als grans mitjans. L’especial eleccions que hem preparat vol ser una invitació a la reflexió, des de la convicció que tenim a la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida que ens correspon a totes i tots construir un futur sense desigualtats i amb justícia social.

Una mirada a la xarxa corrobora que el desencís de la ciutadania amb els polítics ha augmentat encara més aquesta campanya electoral. Víctor J. Sanz dissecciona al blog Impresiones mías el cara a cara entre Rajoy i Rubalcaba: “És el pitjor símptoma de la malaltia mortal que pateix aquesta símil-democràcia”, i lamenta que més que propostes hi hagués un creuament d’amenaces. Creu Sanz, fent un joc de paraules, que les eleccions es decidiran per quatre vots: el del silenci (no protestar), el de l’obediència (als mercats financers), el de la pobresa (s’accentuarà diu, amb qualsevol dels dos candidats) i el de la castedat.

Francisco Palacios, a Rebelión, s’adreça a la classe política fart que ens venguin com a inevitables tantes mesures. “Reconeguin la seva impotència, denunciïn, recuperin el vell concepte de sobirania i fins i tot l’antiga concepció de dignitat nacional. I si no, renunciïn, que governi directament Wall Street, la Comissió Trilateral o el Club de Bilderberg. O bé comencin a obrir els escenaris a la voluntat i saviesa de la societat civil-popular. En cas contrari confirmarem tots els indicis: són còmplices i culpables … miserables”.

Més exemples de desencís. Joan Ortiz a Punt.org considera que després del cara a cara “Va quedar clar, un cop més, que els polítics actuals no ens canviaran el món. Perquè això només ens correspon a nosaltres fer-ho”. Josep Giralt carrega contra la buidor de missatge dels polítics durant la campanya. “Els ciutadans exigeixen a crits un canvi de paradigma. Aquesta crisi ha posat en evidència el fracàs del nostre sistema polític (que no democràtic). Hem construït una partitocràcia que viu d’esquena a les necessitats de la ciutadania, centrant-se únicament i exclusivament en les estratègies per conquistar la seva pròpia quota de poder

Juan Torres López al web d’ATTAC va més enllà i assegurant que ens trobem en una dictadura. ”Les enquestes mostren que la immensa majoria de la societat no vol que se segueixi donant diners públics als bancs i, no obstant això, els líders polítics (…) afirmen contínuament que això és imprescindible. La seva vergonyosa servitud als poders financers els porta a presentar com ineludible el que només és necessari per als bancs i les grans empreses (…) El rebuig continuat a que la ciutadania expressi clarament les seves preferències i la impossibilitat que aquesta decideixi el que es fa o no amb l’economia signifiquen ni més ni menys que vivim en una dictadura

Ter García, a Diagonal, planteja una paradoxa: els principals partits prometen fermament lluitar contra la corrupció mentre presenten llistes carregades de persones imputades i corruptes.

Hi ha alternatives?

La pregunta troba resposta afirmativa en el mateix títol del llibre de V. Navarro, J. Torres López i A. Garzón Espinosa (Ed. Sequitur, el trobareu aquí en Pdf). Més enllà de publicacions concretes, la xarxa bull d’alternatives al bipartidisme i d’estratègies per anar a les urnes.

Si dubteu entre abstenció, vot nul, vot en blanc,… us pot resultar aclaridor el post de Impensando explicant les diferències entre cadascuna d’aquestes opcions des del punt de vista de #NoLesVotes.

El crit a la participació en les eleccions s’imposa, amb arguments com els de Vicenç Navarro a Público. “La recuperació de la democràcia exigeix ??una segona transició des de la democràcia incompleta a la democràcia que la ciutadania exigeix??, que inclou una representativitat més proporcional i formes de participació directa, avui pràcticament inexistents. Es requereixen, a més, canvis profunds, tant en la Llei Electoral com en el sistema de finançament dels partits i la seva democratització”. Navarro apel·la al vot perquè, diu, cal “una pressió sobre les úniques institucions representatives existents, per insuficients que siguin”.

Algunes propostes indignades per fer enfrontar-se a les urnes

Carla Velázquez a Revista FUSIÓN parla d’algunes de les iniciatives que han agafat més embranzida aquests dies. Democràcia 4.0: una persona un vot exigeix la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions, des de casa i a través d’Internet. Com a exemple d’exercici participatiu, ‘Propongo’ es una eina per cercar entre tots/es solucions als problemes socials.

#AritmEtica20N proposa trencar el monopoli dels dos grans partits en favor d’una major representació ciutadana, amb una estratègia de vot massiu i fragmentat, que consisteix a votar, en cada circunscripció, el partit més fort que no sigui els que actualment tenen el lideratge.

Voto Nulo Útil, adreçada a la gent convençuda de votar nul, proposa la utilització d’una papereta en la qual s’exigeix ??un procés constituent popular i l’impagament del deute fins que no tornin les retallades socials així com el que s’ha lliurat a la banca. Així mateix, subratllen que cal introduir dins el sobre una papereta (aquí en tens alguns exemples).

Caixer electoral és una denúncia, carregada d’humor i ironia, del poder creixent dels bancs en el sistema polític. La millor explicació pot ser mirar aquest vídeo que triomfa a la xarxa.

DoRiYakiTU‘: és una iniciativa de Democràcia Real Ja, integrant del moviment 15-M, que anima als votants indignats amb el sistema electoral a presentar reclamacions davant les meses electorals, independentment del sentit que triïs per el teu vot.

Les eleccions no ho són tot

Carlos Taibo considera que la varietat de posicionaments dins del 15-M davant les eleccions pot generar divisions al moviment. Creu que el debat de què fer a les eleccions està bé però també remarca que importa més el moviment que no pas els comicis. “Les eleccions no configuren el futur del moviment del 15 de maig. Atorguem-los-hi un relleu limitat. Aprofitem-les per assenyalar moltes de les misèries de l’ordre existent, respectem als que s’ho mereixen i, sense més, deixem-les passar. Que ens queda molta feina.”

També incideix en aquesta línia de tasca a llarg termini José I. Gonzalez Faus al blog de Cristianisme i Justícia. “El 15-M ha encertat en la diagnosi exacta: no hi pot haver democràcia amb aquest capitalisme global”. Però també aclareix que el moviment ha de caminar sense presses “Perquè això de Democràcia real ja trigarà bastant…tindreu no només molts enemics sinó inevitables problemes o divisions entre vosaltres” vaticina.

Esperem els vostres comentaris per reflexionar conjuntament!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús