Ho sento senyor Amancio Ortega, vostè no és el meu referent

El propietari de Zara, Amancio Ortega, ja és el tercer home més ric del món, i algunes portades ho celebren avui posant-lo entre medalles olímpiques, com un guanyador més. Grans mitjans que, de nou, ens expliquen una pel·lícula que res te a veure ni amb el que vivim dia a dia ni amb les solucions que necessitem. De generar alternatives reals se n’encarreguen projectes. Com l’Amancio, Troballes també ven roba, però amb alt valor social i mediambiental.

Tenir un supermilionari entre nosaltres és un èxit? No sembla fins i tot indecent que algú acumuli una fortuna de 38.000 milions d’euros en un país amb 5.693.100 aturats? Fet el càlcul, tocaria a més de 6.600 euros per aturat. No s’hauria de qüestionar (i fins i tot denunciar) que tal fortuna s’hagi forjat amb una alta dosi d’explotació laboral?

Els mitjans lloen l’acumulació de capital en mans d’aquest (i altres) senyors, mentre, de formes diverses i subtils, reprodueixen aquell rum-rum continuat a la resta de població. Allò de “Heu estirat més el braç que la màniga i sou responsables de la crisi (referint-se a l’estafa que tenim a sobre)”. I la destral de les retallades socials, com no, també cau sobre les prestacions per als desocupats, potser fins i tot als que havent esgotat l’atur tenen 400 minsos euros per (mal)viure. Tot mentre es continua fent la vista grossa sobre grans fortunes (com la de l’Amancio), paradisos fiscals i frau fiscal, o mentre l’impost de successions continua aparcat.

El capitalisme que deixa fora als 5.693.100 s’entesta en fer-nos veure a Amancio Ortega com un triomfador, un ídol i un referent. Però, encara que no acabem de creure amb el nostre poder, continuem tenint a les mans el comandament per canviar de pel·lícula, per deixar de ser espectadors aplatanats d’aquest film tan nefast, amb actors pèssims. Podem, en definitiva, reaccionar, com tantes i tants esteu fent cada dia, en diferents espais per començar a construir respostes col·lectives de molt variades formes. Deixeu-me que us expliqui una iniciativa de la qual els nostres governants segurament en podrien aprendre moltes coses.

Troballes: una resposta per generar ocupació amb valor social i mediambiental

Troballes és una associació lleidatana que fomenta la inserció laboral de persones amb especials dificultats per treballar i ho fa mitjançant la gestió i aprofitament de la roba usada i d’altres objectes de segona mà, un residu que no s’aprofita i que actualment va a abocadors i incineradores. Podeu contribuir al projecte portant el que no feu servir a les botigues de Troballes o als contenidors taronges que hi ha a la ciutat de Lleida i en diferents comarques de ponent.

L’Associació capacita gent per entrar al mercat laboral i ho fa oferint un servei a la societat, que pot adquirir roba de segona mà, joguines, llibres o parament de la llar, entre d’altres productes, en les diferents botigues. “És una manera de lluitar contra la pobresa, donant eines perquè aquestes persones, el dia de demà, siguin independents” explica Manel Díaz, de Troballes (més info en el vídeo de presentació de Troballes). Recentment Troballes ha incorporat un nou espai al Parc Tecnològic de Gardeny (Edifici A8) per ampliar el programa Roba Amiga, un local cedit per la Paeria.

Com a novetat cal remarcar que l’associació ha presentat recentment ‘Troballes Llar’, una empresa de serveis d’ajuda a domicili i neteja en general, una nova eina de lluita contra l’atur que facilita llocs de treball a persones amb dificultats. Hi podeu contactar escrivint a llar@troballes.org o bé al 973 289 074. Per a altres consultes, troballes@troballes.org.

Enhorabona a tots els que fan possible aquest projecte!

Article d’Oscar Sisteré Saureu (tècnic en comunicació de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida) sota llicència Creative Commons (en podeu fer ús lliurement)

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús