Lleida, sense pressupost per a la pobresa més degradant

Tres anys després que la Paeria anunciés la creació d’un consorci amb diverses entitats socials cristianes i la construcció “a mig termini” d’un nou alberg, el més calent és a l’aigüera. Què ha portat a aturar aquest espai adreçat als més febles d’entre els febles en uns anys on l’exclusió social ha agafat embranzida amb 816 persones sense llar a Lleida al 2013? La crisi els ha exclòs i, paradoxalment, la mateixa crisi ha estat l’argument de l’administració per aturar la construcció de solucions.

Es coneix popularment com “Alberg”, però les entitats, en pro de la dignificació del terme, prefereixen anomenar-lo “recurs residencial”. L’abril de 2011 la Paeria anunciava, en boca de la regidora Maria Rosa Ball, la creació d’un consorci al costat del Bisbat, Cáritas i la Fundació Arrels-St Ignasi per treballar en xarxa cap a la reinserció social de les persones sense llar amb un nou recurs residencial digne que permetés la feina de les entitats. Ball assegurava que, a mig termini, es construiria aquest nou recurs residencial, una infraestructura dotada amb una partida pressupostària de 600.000 euros per reformar l’antic Seminari Diocesà de la ciutat, ofert pel Bisbat per acollir el nou ‘Alberg’.

L’alegria de les entitats va tenir curta durada, ja que la Paeria es va fer enrera.“El pressupost de 600.000 euros no es va poder tenir. I vàrem seguir i seguim atenent els sense sostre a l’Hostal Àlex i a l’Alberg” (on actualment s’hi ubica el menjador social) argumenta la regidora de Benestar Social a Lleida, Montse Mínguez. La Paeria, on al 2012 acabava d’aterrar Josep Presseguer com a regidor de Benestar Social i Ocupació, va fer-se enrere d’aquesta inversió social sense cap altra explicació.

El canvi de plans de l’ajuntament trastoca la feina en xarxa que Arrels, el Bisbat i Càritas havien començat a forjar. “Cal primer l’equipament físic que és l’eix essencial perquè un bon treball conjunt sigui possible. L’allotjament actual de les persones en situació de sense llar (a la pensió Álex i a altres pensions i pisos) és millor que fa cinc anys però no és pas com a Arrels voldríem. No volem actuar com a consorci fins que estigui assegurada la peça clau que és l’allotjament” argumenta la directora de la Fundació Arrels-Sant Ignasi, Natàlia Méndez, que valora com a “ben feta” la tasca dels tècnics socials de l’ajuntament el darrer any, tant a la Pensió Álex, com en el treball de carrer. “Però queda molt espai per recórrer, com per exemple facilitar més l’empadronament i l’accés a medicació gratuïta per tothom” afegeix Méndez.

Les entitats del Consorci consideren un error que la Paeria eliminés del tot la partida dedicada al recurs residencial. “En lloc de deixar-la a zero, es podria haver optat per retallar només una part” opina el director a Lleida de Cáritas, Ramón Baró, qui creu primordial que Lleida disposi d’aquesta nova infraestructura perquè es pugui desenvolupar tot el treball en xarxa. En aquest punt, total coincidència amb la Fundació Arrels-St Ignasi, des d’on expliquen: “Les entitats vam aturar el procés perquè no ens creiem una dinàmica de treball en xarxa d’un projecte educatiu si no hi ha la infraestructura que ho ha de fer possible”.

Imatge d'Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia - Tots els drets reservats)

L’aturada sobtada del nou alberg sembra el descontentament de les entitats amb l’administració local, i deixa molt tocada la tasca conjunta que des del Consorci s’havia aconseguit endegar, passant a una situació d’standby, a petició de les entitats. Cáritas considera que “Es podrien fer processos continus i complets, però l’ajuntament es cenyeix al que els obliga la llei: dormir i alimentar”. Baró també aclareix: “Volem atendre el nivell de pobresa més degradant, no pas criminalitzar cap administració”.

Una casa a Sant Sebastià

La Paeria manté l’aposta per subcontractar la Pensió Álex per acollir persones sense sostre i deixa una única porta oberta per a la possible construcció del nou alberg: “Villa Torregrossa”. Es tracta d’una finca deixada en herència per a beneficència fa més d’una dècada per una Lleidatana a Sant Sebastià, taxada en 950.000€ i que ha de sortir a subhasta pública de forma imminent. “Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política” valora Ramón Baró, qui es pregunta també sobre si la Paeria es marca algun límit temporal “L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable [per vendre Villa Torregrossa]”. Davant la incertesa de trobar comprador per a la finca donostiarra en un moment com l’actual, el director de Cáritas a Lleida aposta per “explorar altres vies i no vincular-ho tot a aquesta herència”. Des de la Paeria, Montse Mínguez no parla de terminis i assegura que si no es ven el xalet “Es buscaran recursos d’altres fonts d’inversió. I mentre, s’atendrà les persones en els llocs actuals”.

Una possible alternativa

Les entitats esperen a endegar tota la tasca en xarxa quan es disposi de nou alberg, i aquest només serà realitat si es ven una casa taxada en prop d’un milió d’euros. En aquest escenari d’estancament, i segons diverses fonts eclesials, una parròquia de Lleida, la del Carme, impulsa una alternativa per disposar a curt termini del recurs residencial. Fonts consultades apunten que consistiria en trobar, des d’una nova fundació, una fórmula per adquirir l’Hotel Segrià (tancat des de 2012) i que, segons aquestes fonts, estaria taxat en 700.000 euros. Aquesta infraestructura, amb una cinquantena d’habitacions, entraria en pugna amb la pensió Álex per guanyar un futur concurs públic per l’allotjament de persones sense sostre que es podria fer properament.

 

Malgrat la paràlisi actual, la Paeria fa una gran valoració del treball en xarxa aconseguit “perquè esdevé un mecanisme excel·lent per l’optimització de recursos i l’aprofitament de les línies de treball i d’informació” segons Mínguez. Des de les entitats, Ramon Baró subratlla que l’aturada sine die de l’Alberg afecta la dignitat d’uns pocs que estan en situació molt greu. “En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”. Com recorda la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social, una de les principals plataformes de treball en pobresa i exclusió social,l’obligació de fer front a les necessitats és de les administracions. Les nostres entitats hi podem participar si rebem el finançament i suport adequats”.

Oscar Sisteré Saureu (membre de Grup Barnils)

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús