El declivi dels drets humans a Espanya

Des que hem encetat l’any 2015 Espanya ha tingut que rendir comptes en matèria de drets humans davant diversos organismes internacionals, d’acord amb el que li exigeixen les obligacions derivades dels tractats internacionals als quals s’ha compromès, dins el marc de les Nacions Unides. El resultat és decebedor i ens confirma una realitat palpable per gran part de la ciutadania i denunciada per diferents entitats i moviments socials, el procés de deteriorament que pateixen els drets humans a Espanya i que ara els organismes internacionals competents corroboren de forma palmària en els seus respectius informes. Article de Núria Camps Mirabet, Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL).

Els “exàmens” als quals s’ha sotmès fins ara Espanya durant el 2015 són tres.

El primer és el conegut com “Examen Periòdic Universal”  (EPU) davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, consisteix en un mecanisme de control  mitjançant el qual s’avalua el grau de compliment del país de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans. És obligatori per a tots els membres de les Nacions Unides i cal passar-lo cada quatre anys. Aquest procediment vetlla per a que el comportament dels Estats s’ajusti als compromisos de dret internacional que han adquirit d’aquesta manera contribuir a l’aplicació efectiva  dels drets humans. L’examen té lloc a Ginebra i  consisteix en un diàleg interactiu de tres hores i mitja entre l’Estat examinat i els Estats membres i observadors del Consell, aquest adopta un informe final sobre el resultat. Els documents que serveixen de base a aquest examen són tres: l’ informe elaborat pel govern de l’Estat que s’examina; una compilació d’informació de les Nacions Unides sobre l’Estat preparada per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH), i un resum de la informació presentada per altres actors interessats (inclosos els representants de la societat civil).

Espanya es va sotmetre, de manera voluntària, per primera vegada a al EPU l’any 2010 El segon EPU el va passar aquest any el 21 de gener de 2015. En el transcurs de la sessió es va posar de manifest que la situació dels drets humans a Espanya ha empitjorat de forma notòria des de l’anterior examen.

Les qüestions més preocupants assenyalades i sobre les que han versat les 189 Recomanacions del Consell dirigides a Espanya destaquen: les acusacions d’ús excessiu de la força i d’abusos per part de les forces i cossos de seguretat de l’estat, la inquietud davant la Llei de Seguretat Ciutadana per la possibilitat que pugui atemptar contra els estàndards internacionals de drets humans. El racisme, la xenofòbia, el discurs d’odi i els crims d’odi; estretament relacionada amb aquesta qüestió, suscita igualment preocupació el tracte a les persones d’origen migrant, Espanya segueix rebutjant totes les recomanacions que l’insten a ratificar el Conveni internacional de protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. Finalment és crida l’atenció sobre les anomenades “devolucions en calent”, les morts en frontera i les condicions i existència mateixa dels centres d’internament de persones estrangeres (CIE) són objecte de múltiples recomanacions.

La segona prova de foc per Espanya ha estat: l’examen del Comitè de Drets Humans, durant  els dies 6 i 7 de juliol de 2015. Aquest Comitè s’encarrega de supervisar periòdicament l’aplicació i el compliment de les disposicions del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per tots els Estats que l’han ratificat (Espanya ho va fer l’any 1976). Integrat per 18 experts independents realitza la seva valoració a partir de l’informe presentat pel govern i dels anomenats “informes a l’ombra” enviats per les organitzacions de la societat civil. A partir d’aquesta informació el Comitè elabora unes Observacions finals, una llista de les qüestions que més li preocupen donat que constitueixen una vulneració del Pacte i demana una resposta l’Estat, coincideix en molts aspectes amb el que ja s’havia posat de manifest amb l’EPU, destaquen les següents: la discriminació existent envers els immigrants, estrangers i minories ètniques en l’accés a certs drets fonamentals com l’accés a l’habitatge, educació, ocupació i atenció a la salut; els maltractaments en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i l’ús excessiu de la força per part de les autoritats migratòries. La persistència de la violència contra les dones, la discriminació de gènere pel que fa a la representació en els sectors públics i privats, especialment en els llocs que requereixen presa de decisions; així com pel que fa a les diferències salarials entre homes i dones. Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia. Els abusos i les violacions de drets humans comeses per policies, incloent la tortura, així com les reparacions atorgades a les víctimes de violència per part d’agents de l’Estat. Respecte als menors no acompanyats, els mètodes utilitzats per determinar la seva edat, que en ocasions no respecten la sensibilitat dels nens i nenes i posen en risc la seva integritat física. Els obstacles legals d’ordre intern per assegurar que s’investigui, s’enjudiciï i se sancioni els responsables per violacions als drets humans del passat, en particular els delictes de tortura, desaparicions forçades i execucions sumàries. La persistència de la tracta de persones, Espanya continua essent un país de destinació, de trànsit i origen de dones, homes i nens víctimes del tràfic amb fins sexuals i de treball forçós; la Llei de Seguretat Privada, l’expulsió dels sol·licitants d’asil i els immigrants indocumentats.

Darsono (Indonèsia) – Desigualtats Crida Internacional | Humoràlia 2011, Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

Darsono (Indonèsia) – Desigualtats Crida Internacional | Humoràlia 2011, Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida

Tercera prova l’examen del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, el passat 8 de juliol el comitè va examinar l’informe presentat per Espanya per tal de rendir comptes dels avenços o retrocessos en l’aplicació de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW). Aquest òrgan, format per 23 experts independents de tot el món, és l’encarregat de supervisar el compliment de la CEDAW,  de la qual és part Espanya des de 1984. En data 24 de juliol de 2015 ha publicat les seves conclusions en relació a Espanya. En les mateixes, després de destacar alguns factor positius com l’adopció de la  Llei 4/2015 de règim jurídic de les víctimes de delictes;  de La Llei Orgànica 1/2015 de modificació del Codi Penal en relació amb la violència contra les dones; l’Estratègia Nacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona (2013-2016); el Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats (2014-2016); i  del Pla d’Acció per a la Igualtat entre Dones i Homes en la Societat de la Informació (2014-2017). Explicita un ampli ventall de recomanacions que constaten que a Espanya, tal com ja s’havia evidenciat en un informe demolidor del Grup de Treball sobre “la Qüestió de la discriminació contra la dona en la legislació i en la pràctica” del Consell de Drets Humans de Nacions Unides (17 de juny de2015) i portaven denunciant davant diferents organismes internacionals més de 250 organitzacions feministes, de drets humans i cooperació al desenvolupament, integrades en la Plataforma CEDAW Ombra-Espanya.

Entre els principals motius de preocupació que enuncia el Comitè en les seves conclusions poden subratllar-se els següents: els efectes específics de gènere de la crisi econòmica i financera; la insuficient visibilitat de la Convenció i el seu Protocol Facultatiu i les recomanacions del Comitè de recomanacions generals, les quals han de ser aplicades per tots els poders de l’Estat, inclòs el poder judicial, la necessitat de recuperar l’estructura institucional dedicada al  progrés de les dones, la persistència d’actituds tradicionals arrelades i estereotips sobre els rols i responsabilitats de les dones i els homes en la família i la societat; la persistència de la violència contra les dones, incloent la violència sexual i l’alt percentatge de dones mortes com a resultat de la violència domèstica; la persistència del tràfic i explotació sexual, l’exclusió de les migrants en situació irregular del sistema sanitari universal, fins i tot per als serveis de salut sexual i reproductiva, perdent així l’oportunitat d’identificar víctimes de violència de gènere i del tràfic; el baix percentatge propietat agrícoles en mans de dones (més del 70% dels propietaris són homes); la disminució del pressupost per millorar la situació de col·lectius de dones desfavorides: especialment migrants, romanís, tercera edat i discapacitades; la insuficiència d’instruments per abordar el tema de la custòdia en els casos de violència domèstica.

A més, el Comitè dirigeix a Espanya una petició molt concreta: l’exhorta a adoptar les mesures apropiades per aplicar les recomanacions fetes pel Comitè en el cas de Ángela González Carreño (juliol 2014) en les quals reconeixia la responsabilitat d’Espanya i  demanava a les autoritats que apliquessin mesures de reparació per les violacions de drets humans sofertes per Ángela González, que lamentablement van acabar amb l’assassinat de la seva filla.

Es tracta d’un cas força preocupant doncs a la vulneració de drets se li afegeix la manca de reparació a les víctimes de les violacions.

Resulta ser un exemple il·lustratiu de la precarització que pateixen els drets humans en aquest Estat i que assenyalen de forma diàfana i en total sintonia els resultats dels tres “exàmens”. Tot i la limitada capacitat coercitiva d’aquests òrgans de control,  recorden als Estats que “el respecte als drets humans ha de ser un bé públic global que està per damunt de la seva sobirania”… tan de bo algun dia tinguem l’arquitectura institucional  internacional, la voluntat política i la condició humana que ho facin possible.

 

Autora: Núria Camps Mirabet, Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús