Models esgotats (des de fa temps)

Les directives de la Federació Catalana de Futbol (FCF) canvien, però els problemes, no. Ja fa anys que són els mateixos: la Copa Catalunya i el partit de Nadal de la Selecció. Són d’aquells problemes que tothom sap que hi són, però que ningú s’atreveix a solucionar. I digueu-nos innocents, però us assegurem que nosaltres confiàvem que la nova FCF faria un pas endavant. I, dos anys després, resulta que l’ha fet enrere…

Recordem l’any passat que el nou president, Jordi Casals, va ser taxatiu a l’hora d’assegurar que s’havien acabat les patxangues per Nadal i que només es jugaria el partit si s’aconseguia portar una de les millors seleccions del món. Aleshores, va venir l’Argentina, amb la majoria de jugadors de la sub21 i sense Maradona a la banqueta, però va venir l’Argentina. Aquest any, ve Hondures. Una selecció que ha jugat el mundial aquest estiu (va ser rival de la selecció espanyola), però que no es pot considerar de cap manera “una de les millors seleccions del món”. Un any després, doncs, què ha canviat? Per què ara el president ha donat el vist-i-plau a un Catalunya-Hondures quan fa dotze mesos parlava d’enterrar els partits de costellada?

Amics, ens han tornat a prendre el pèl. I ho han fet moltes vegades, tantes que ja cansa de veritat. El dia dels Sants Innocents tindrem un Catalunya-Hondures a Montjuïc, tornarem a ser quatre gats i després del partit tornarem a dir que ja n’hi prou, que volem fer un pas més. Perquè abans de fer una costellada amb Hondures, potser valdria més la pena fer-la amb Andorra o una altra vegada amb Euskal Herria. O si no, directament deixar-ho córrer.

Entenem que organitzar un partit així (condicionat per la Federació Espanyola) sigui molt difícil, i també que parlar i prometre l’oro i el moro quan estrenes càrrec i vols marcar paquet sigui molt fàcil, però creiem que no és excusa. El president va prometre el que, a l’espera de concretar-se el Torneig “Fantasma” de les Nacions, havia de ser la solució, i un any després s’ha fet enrere i ha tornat als orígens.

L’altre gran fracàs és la Copa Catalunya. I fa mal dir-ho, perquè, sense anar gaire lluny, és la competició que porta el nom del país i això arriba a un punt que indigna. Ahir es va celebrar, amb més pena que glòria, la final de l’edició de la temporada passada. Inexplicable -i surrealista-. En un intent -frustrat- de donar interès a la competició, la FCF va decidir que la final seria un triangular entre Barça, Espanyol i un altre equip (l’Hospi). El resultat ja es va veure ahir: la Nova Creu Alta de Sabadell mig buida i Barça i Espanyol jugant amb suplents i jugadors del filial.

Per a l’edició d’aquest any, que ves a saber quan es disputarà, la directiva de Casals ha apostat per un format de final a quatre, que ja té participants: Barça, Espanyol, Girona i Nàstic (aquests dos últims van derrotar el Llagostera i el Vilanova per accedir-hi, mentre que els altres ja tenien assegurada la plaça automàticament). Caldrà veure si amb els quatre millors equips catalans actuals l’espectacle millora. Ho dubtem.

Igual que Guardiola, nosaltres apostem per convertir la Copa Catalunya en un torneig d’estiu, de pretemporada, que, almenys, no fes nosa a ningú. Com fa la Federació Catalana de Bàsquet amb la Lliga Catalana, per exemple. Amb la diferència que en futbol podríem fer-hi participar vuit equips: els dos de Primera, els dos de Segona A i quatre de Segona B o Tercera que hi arribarien després de les rondes prèvies. Fins i tot es podria fer al llarg d’una setmana: amb els quarts de final dilluns i dimarts, les semis dijous i divendres, i la final diumenge. Nosaltres deixem la proposta aquí per si algú la vol recollir. Qualsevol intent de solució serà benvingut.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús