Arxiu del dijous, 23/12/2010

Algunes reflexions sobre les seleccions catalanes

dijous, 23/12/2010

A menys d’una setmana pel Catalunya-Hondures, a Com a casa, enlloc hem cregut convenient deixar anar algunes reflexions sobre les seleccions esportives catalanes, sobretot pel que fa a la de futbol i al seu futur.

Començant pel seu seleccionador. És cert que Johan Cruyff dóna un ressó molt important a la selecció catalana de futbol, és cert que és un orgull que un dels millors entrenadors de la història entreni dirigeixi la nostra selecció i també és cert que és molt lloable que ho faci sense cobrar res cobrant a través de la seva fundació, però fins a quin punt surt a compte tenir Johan Cruyff de seleccionador?

Cruyff s’ha interessat mai per l’esport català? Cruyff ha visitat mai Montilivi o el Nou Estadi de Tarragona (ja no parlo de Segona B) durant aquest any que fa que és seleccionador? Però la més important: Cruyff ens donarà l’oficialitat? O més ben dit, ell la vol, l’oficicialitat? Perquè no oblidem que aquí l’objectiu no és ni jugar partits amistosos atractius ni organitzar un Torneig de Nacions, aquí l’objectiu és fer justícia i fer justícia vol dir aconseguir el reconeixement internacional. Els amistosos atractius i els tornejos amb altres nacions, amb o sense estat, només són ponts que ens han d’acostar al gran objectiu final. Una utopia? Potser sí, però tenim la raó i si tots fem pinya serà més fàcil.

En aquest sentit, aprofitem ara que Artur Mas serà escollit president de la Generalitat i que es formarà el nou govern de Catalunya per demanar que els polítics facin pinya, que facin pinya de veritat i d’una vegada per totes. Perquè sí que tenia raó Anna Pruna quan deia a l’ARA que aconseguir el reconeixement no és feina dels polítics, sinó de tot el país, però no s’ha d’oblidar que els polítics tenen força i moltes claus, també la de l’esport. Per això hi ha la Ley del Deporte, que no deixa competir Catalunya, però també l’Estatut, que permet al Parlament i a la Generalitat promoure l’internacionalització de les federacions catalanes. Si a Catalunya els partits favorables al reconeixement internacional són majoria (CiU, ICV, ERC i SI), per què no es posen d’acord i tiren endavant aquest article que el Tribunal Constitucional va passar per alt?

Durant la campanya electoral, a lajornada.cat ho vam preguntar, per exemple, a Mas i Benach. L’expresident del Parlament no va saber respondre i el futur president de la Generalitat es va limitar a dir que ERC i ICV s’havien estimat més treballar amb el PSC, cosa que, en matèria d’esports, no és ben bé certa i és un pèl demagògica perquè al capdavant de la secretaria general de l’esport ERC ha aconseguit una vintena de reconeixements. Però sigui com sigui, el cas és que no s’ha fet perquè ningú no ho plantejat i estem desaprofitant una clau que podríem fer servir per obrir alguna cosa, que potser no seria la solució final, però que de ben segur que significaria algun pas endavant més (més que un Catalunya-Hondures segur) i que posaria Madrid contra les cordes. Només depèn de nosaltres.