Arxiu del mes: gener 2011

Multes que es podrien estalviar

dimecres, 26/01/2011
Racing-LLUIS-GENE-AFP-PHOTO_ARAIMA20110125_0197_1.jpg

"L'acció del crim" de Leo Messi

Ahir coneíxiem la notícia que Leo Messi serà sancionat per ensenyar una samarreta amb el lema “Feliz Cumple Mami” després de marcar un gol al Racing. La normativa és clara: qualsevol jugador que s’aixequi la samarreta per mostrar-ne una a sota amb qualsevol lema serà sancionat amb targeta groga i haurà de pagar una multa d’entre 2.000 i 3.000 euros.

Aleshores, l’única diferència que hi ha entre felicitar l’aniversari a la teva mare o portar escrit “sí a la guerra” és que uns pagaran 2.000 euros i els altres 3.000. De nou, ens trobem davant una nova forma de la Federació Espanyola de Futbol de recaptar diners. Ja li va passar al pobre Callejón, quan va ensenyar un dibuix de la cara del desaparegut Jarque, i ara li toca a Messi. En aquella ocasió l’Espanyol va recórrer i se li van retirar les sancions al jugador. Ara, el Barça també ha recorregut i suposem que Messi tampoc serà multat ni sancionat.

Això sí, per evitar-se tots aquests problemes la Federació hauria de variar una mica la norma i afegir que es sancionarà el jugador que ensenyi un lema “conflictiu”. O si no que es preguntin: que és més perillós, ensenyar una samarreta per dedicar el gol a la teva mare o fer la metralleta quan marques un gol?

Una derrota constructiva

dijous, 20/01/2011

Es poden criticar moltes coses del partit del Barça d’avui. El 3-1 en contra al Benito Villamarín talla una ratxa històrica de victòries consecutives, però no suposa cap daltabaix important. L’objectiu resultadista, aquell que és més clàssic a Madrid que aquí, ha estat complert: la setmana que ve, l’equip rebrà l’Almeria en una de les dues semifinals de la Copa i si arriba a la final i la guanya poca gent recordarà la punxada d’aquesta nit.

De totes maneres, és inevitable -i ho entenc- que s’hagin oberts debats com els de la falta d’intensitat i de motivació -força comprensibles tenint en compte que s’havia guanyat 5-0 a l’anada- i que s’hagi reobert el debat sobre el rendiment de Bojan Krkic -també comprensible si analitzem de principi a fi el partit que ha fet el de Linyola, avui titular-. Però ara no és hora de buscar problemes que només farien mal a l’equip. Vull pensar que la derrota d’avui no serà res més que una anècdota, com va acabar sent la de l’Hércules de la primera jornada al Camp Nou.

A vegades, va bé que algú et faci tocar de peus a terra quan estàs molt crescut i si algun dia li havia de passar al Barça, el millor era avui.

Què deu pensar en Ricky?

dilluns, 17/01/2011

Ricky Rubio amb la samrreta blaugrana

Avui s’ha celebrat el sorteig dels quarts i les semifinals de la Copa del Rei de bàsquet, que es disputarà a Madrid del 10 al 13 de febrer. Ricky Rubio ha estat l’encarregat de treure una de les boles del primer emparellament i, curiosament, ha agafat la del Barça. Però el destí encara li guardava una sopresa: al seu costat, Joan Maria Gavaldá ha ensenyat la papereta del Joventut.

Jo em pregunto: què li deu haver passat pel cap al base del Masnou quan ha vist que s’haurà de tornar a enfrontar al seu exequip? Fins ara ja ha jugat tres cops contra la Penya, tots ells a la fase regular de l’ACB, i tots ells han acabat amb victòria blaugrana.  Què deu pensar en Ricy Rubio quan recorda que, amb només 18 anys, entre ell i Rudy Fernández van guiar la Penya cap al triomf a la Copa de 2008?

No ho sé, però sí que sé que no m’agradaria trobar-me a la seva pell i, novament, haver de jugar contra el club que li va permetre fer-se un nom al món del bàsquet.

No tot s’arregla amb un parell de fitxatges

dimarts , 11/01/2011

Viguera ja és a Tarragona

Avui, el Nàstic de Tarragona ha fet oficials els dos primers reforços del mercat d’hivern: Borja Viguera i Alex Bergantiños. Vagi per endavant que em semblen dos grans fitxatges. Viguera és un davanter centre de 23 anys que, si té continuïtat, pot rendir a un gran nivell i Bergantiños, tot i haver tastat poc la Primera Divisió, va ser clau la temporada de l’ascens del Xerez i ja ha demostrat el que pot fer a Segona.

Però, no ens enganyem, tot i ser dues bones incorporacions, no seran els salvadors del Nàstic: el problema que tenen a Tarragona va molt més enllà. Els tarragonins han tingut un 2010 nefast, per oblidar, i la crisi que pateixen fa molta por. És cert que la victòria de dissabte contra el Valladolid aporta tranquil·litat, però la situació continua sent molt delicada. L’equip és vintè, en zona de descens, amb 16 punts, a cinc de la permanència.

És inexplicable que la temporada passada se salvés a les últimes jornades i que ara camini pel mateix camí. El Nàstic no hauria de ser ni on és ara ni cinc posicions més amunt. Aprofitant que aquesta temporada optar a pujar a Primera és més fàcil que mai (gràcies al play-off d’ascens que arriba fins a la sisena posició), el Nàstic hauria de ser allà dalt, al costat dels Xerez, Numància, Salamanca i companyia, ben a prop de la promoció.

Per què? Doncs perquè té plantilla i pressupost per fer-ho. Si agafem la plantilla i mirem els jugadors que té un per un, veurem que tots -o gairebé tots- tenen nivell per jugar a Segona i alguns, fins i tot, per jugar més amunt. Que un equip amb davanters de la talla dels experimentats Fernando Morán i Rubén Navarro, del jove Eloy Gila i de l’estranger Berry Powell hagi d’anar al mercat d’hivern a buscar un davanter més (Borja Viguera) és gairebé insultant. De pòlvora a aquest equip no n’hi falta.

Una bona plantilla ja la té i evidentment hi alguna cosa que no quadra. És precisament aquesta incògnita la que em fa patir més. Tan de bo m’equivoqui i a partir d’ara (des de la victòria contra el Valladolid), els grana remuntin, s’acabin salvant sense patir i oblidin aquest 2010 que no s’ha aguantat per enlloc.

Quan les coses es fan bé

dilluns, 3/01/2011
1011 J13 BAR-MAD (40).jpg

Xavi Pascual amb el premi

Xavi Pascual va rebre la setmana passada el premi a Millor Entrenador de la temporada 2009-2010 de l’ACB. Un guardó que demostra la bona feina que ha fet al capdavant del conjunt blaugrana des que al febrer de 2008 es va fer càrrec de l’equip.

La seva trajectòria és molt semblant a la de Pep Guardiola, tot i que potser no se li ha reconegut de la mateixa manera el que ha aconseguit. Pascual va agafar l’equip quan la relació entre el Barça i Ivanovic va acabar. Fins aleshores, el tècnic de Gavà mai havia entrenat en una categoria tan alta. Pascual es va trobar amb un equip sense rumb i sense un líder sobre la pista. Des que va ser nomenat primer entrenador del Barça, Xavi Pascual va deixar ben clar quina era la seva idea de joc. I el tècnic blaugrana va portar l’equip fins a la final de l’ACB, una fita que semblava impensable a mitja temporada.

La bona feina que va fer durant cinc mesos li va valer la renovació i, de la mà de Joan Creus, Pascual va anar formant un equip campió. Fidel a la seva filosofia, l’entrenador de Gavà va aconseguir que el vestidor s’unís i creiés en ell. I els resultats van arribar: el Barça va tornar a guanyar la lliga cinc anys després, i la temporada següent va aconseguir la segona Eurolliga de la història del club, a part d’una Copa del Rei i dues Supercopes d’Espanya.

Tots aquests títols no haurien estat possibles sense els jugadors, però sobretot sense la tasca que han fet Xavi Pascual des de la banqueta i Joan Creus des dels despatxos. Per tant, felicitats Xavi, felicitats Joan, i bon any a tots.