Una derrota constructiva

Es poden criticar moltes coses del partit del Barça d’avui. El 3-1 en contra al Benito Villamarín talla una ratxa històrica de victòries consecutives, però no suposa cap daltabaix important. L’objectiu resultadista, aquell que és més clàssic a Madrid que aquí, ha estat complert: la setmana que ve, l’equip rebrà l’Almeria en una de les dues semifinals de la Copa i si arriba a la final i la guanya poca gent recordarà la punxada d’aquesta nit.

De totes maneres, és inevitable -i ho entenc- que s’hagin oberts debats com els de la falta d’intensitat i de motivació -força comprensibles tenint en compte que s’havia guanyat 5-0 a l’anada- i que s’hagi reobert el debat sobre el rendiment de Bojan Krkic -també comprensible si analitzem de principi a fi el partit que ha fet el de Linyola, avui titular-. Però ara no és hora de buscar problemes que només farien mal a l’equip. Vull pensar que la derrota d’avui no serà res més que una anècdota, com va acabar sent la de l’Hércules de la primera jornada al Camp Nou.

A vegades, va bé que algú et faci tocar de peus a terra quan estàs molt crescut i si algun dia li havia de passar al Barça, el millor era avui.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús