Arxiu de la categoria ‘Bàsquet’

La il·lusió dels joves

divendres, 11/02/2011
EL DKV JOVENTUT VIATJA AVUI AMB VUIT JUGADORS DEL PLANTER A MADRID PER DISPUTAR LA COPA DEL REI

La Penya és l'equip amb més jugadors del planter que jugarà la Copa

Avui viurem un nou derbi entre el Barça i la Penya. A priori, tenint en compte diversos factors (plantilles, moment en què es troben els dos equips, últims resultats, etc.), l’equip de Xavi Pascual hauria de ser el guanyador de l’eliminatòria. I ho hauria passar a semifinals sense dificultats.

Però compte amb el Joventut, que arriba a la cita amb vuit jugadors del planter. Vuit jugadors que ja han viscut diversos derbis i saben perfectament el que signifiquen per als aficionats. La mitjana d’edat d’aquests vuit jugadors és de menys de 20 anys (19,8). Aquesta joventut va acompanyada d’un alt grau d’inexperiència en grans competicions. Però també és sinònim de nois sense complexes que intentaran gaudir d’una experiència inolvidable. És sinònim de sortir al parquet sense pressió, sabent que tindran moltes més oportuntiats de disputar la Copa en les properes temporades. I és sinònim d’il·lusió. Il·lusió per fer-ho bé en un dels aparadors més grans de tot Europa.

L’aparador on Ricky Rubio va confirmar la seva qualitat ara fa tres anys i, juntament amb Rudy Fernández, va guiar la Penya cap al títol de Copa. Aleshores, l’actual base del Barça tenia 17 anys, i l’aler dels Trail Blazers, 22. Josep Franch, Dimitri Flis, David Jelinek, Pere Tomàs i, en menor grau, Nacho Llovet, Albert Homs, Alex Suárez i Albert Ventura intentaran repetir la gesta de fa tres temporades. La clau serà el partit d’avui. Lògicament, perquè una derrota significa tornar cap a casa. Però també perquè una victòria seria una injecció de moral d’un valor incalculable per a un equip que no passa pel seu millor moment.

Què deu pensar en Ricky?

dilluns, 17/01/2011

Ricky Rubio amb la samrreta blaugrana

Avui s’ha celebrat el sorteig dels quarts i les semifinals de la Copa del Rei de bàsquet, que es disputarà a Madrid del 10 al 13 de febrer. Ricky Rubio ha estat l’encarregat de treure una de les boles del primer emparellament i, curiosament, ha agafat la del Barça. Però el destí encara li guardava una sopresa: al seu costat, Joan Maria Gavaldá ha ensenyat la papereta del Joventut.

Jo em pregunto: què li deu haver passat pel cap al base del Masnou quan ha vist que s’haurà de tornar a enfrontar al seu exequip? Fins ara ja ha jugat tres cops contra la Penya, tots ells a la fase regular de l’ACB, i tots ells han acabat amb victòria blaugrana.  Què deu pensar en Ricy Rubio quan recorda que, amb només 18 anys, entre ell i Rudy Fernández van guiar la Penya cap al triomf a la Copa de 2008?

No ho sé, però sí que sé que no m’agradaria trobar-me a la seva pell i, novament, haver de jugar contra el club que li va permetre fer-se un nom al món del bàsquet.

Quan les coses es fan bé

dilluns, 3/01/2011
1011 J13 BAR-MAD (40).jpg

Xavi Pascual amb el premi

Xavi Pascual va rebre la setmana passada el premi a Millor Entrenador de la temporada 2009-2010 de l’ACB. Un guardó que demostra la bona feina que ha fet al capdavant del conjunt blaugrana des que al febrer de 2008 es va fer càrrec de l’equip.

La seva trajectòria és molt semblant a la de Pep Guardiola, tot i que potser no se li ha reconegut de la mateixa manera el que ha aconseguit. Pascual va agafar l’equip quan la relació entre el Barça i Ivanovic va acabar. Fins aleshores, el tècnic de Gavà mai havia entrenat en una categoria tan alta. Pascual es va trobar amb un equip sense rumb i sense un líder sobre la pista. Des que va ser nomenat primer entrenador del Barça, Xavi Pascual va deixar ben clar quina era la seva idea de joc. I el tècnic blaugrana va portar l’equip fins a la final de l’ACB, una fita que semblava impensable a mitja temporada.

La bona feina que va fer durant cinc mesos li va valer la renovació i, de la mà de Joan Creus, Pascual va anar formant un equip campió. Fidel a la seva filosofia, l’entrenador de Gavà va aconseguir que el vestidor s’unís i creiés en ell. I els resultats van arribar: el Barça va tornar a guanyar la lliga cinc anys després, i la temporada següent va aconseguir la segona Eurolliga de la història del club, a part d’una Copa del Rei i dues Supercopes d’Espanya.

Tots aquests títols no haurien estat possibles sense els jugadors, però sobretot sense la tasca que han fet Xavi Pascual des de la banqueta i Joan Creus des dels despatxos. Per tant, felicitats Xavi, felicitats Joan, i bon any a tots.

Felicitats als equips de la Leb Or

dissabte, 18/12/2010

Ahir es va produir un fet inèdit aquesta temporada a la Leb Or. El Girona, el Lleida i el CBT van guanyar els seus respectius partits i van completar una jornada perfecta pel bàsquet català en aquesta categoria. I a més a més no ho van fer contra equips fàcils.

En primer lloc, el Girona va viatjar a les Illes Canàries per imposar-se al CB La Palma, que fins ahir tenia una victòria més que els gironins. Gràcies a aquest triomf, el Girona es col·loca en posicions de play-off d’ascens a l’ACB. En segon lloc, el Lleida va guanyar a casa contra el quart classificat, el Ford Burgos, un equip sempre complicat. Però la victòria més inesperada de totes va ser la del CBT, que va sumar el quart triomf de l’any contra el Xacobeo Blu:Sens Monbús. L’equip gallec és el líder de la Leb Or, mentre que els tarragonins ocupen la penúltima posició. Però, a més a més, fins ahir el Xacobeo havia guanyat els tretze partits que havia disputat. I en la majoria d’ells ho havia fet per una diferència considerable.

Per tant, felicitar els tres equips catalans de la Leb Or, que, després d’un inici de temporada complicat, poc a poc estan aconseguint victòries que els permetran lluitar pels seus respectius objectius.

Samarretes

dimarts , 14/12/2010

La samarreta de la Selecció de bàsquet

Avui també parlarem de samarretes. Podríem parlar més a fons de la del Barça, que ara està molt de moda, però no ho farem. Ens estimem més parlar de samarretes que no estan tacades de petroli, però que, segons la nostra opinió, també tenen un problema.

Ahir, la Federació Catalana de Bàsquet va presentar la nova equipació que a partir d’ara lluiran totes les seleccions d’aquest esport, tant masculines com femenines. No ens posarem a criticar el nou disseny que ha fet la marca EFA -tot i que potser s’ho mereixeria-, però, tenint en compte que la selecció de futbol també va estrenar samarreta al setembre, sí que ens volem plantejar si realment aquests canvis constants de disseny són necessaris.

Malauradament, i injustament, aquestes dues seleccions només poden disputar un partit amistós cada any, en el cas del futbol, i la menystinguda Copa de les Nacions, en el cas del bàsquet. Doncs bé, per què cal canviar la samarreta gairebé cada any? No seria més lògic mantenir el disseny i els colors durant una bona temporada? De què serveix anar variant les samarretes de la nostra selecció? No crec que sigui per temes econòmics, ja que ben poca gent compra la nova samarreta cada cop que se’n fa una…

Un altre tema és el d’unificar criteris. Des del nostre blog pensem que, si volem ser un país potent esportivament parlant, a part de tenir esportistes de molt alt nivell, que ja els tenim, les seleccions dels diversos esports haurien de portar la mateixa samarreta o, si més no, els mateixos colors. I és que tothom quan veu una selecció de color taronja, l’identifica amb Holanda. I quan en veu una amb ratlles blanques i blaves, amb l’Argentina. Si va groga, Brasil. En canvi, a Catalunya tenim la selecció de futbol vestida de negre, la de bàsquet de blau i la de corfbol de groc. Només són tres exemples, però deixen ben clar que és impossible identificar Catalunya amb una samarreta i uns colors.

Per tant, potser els dirigents haurien de reflexionar una mica i posar-se tots d’acord per tal de lluir uns únics colors, enlloc que cada Federació vagi variant la samarreta del seu esport cada dos per tres sense cap sentit.