La carta als Reis de la concil.liació

Estimats Reis d´Orient:

Aquest any m´he portat bé. He complert sobradament les meves obligacions professionals, familiars, laborals i amb Hisenda. He intentat que tothom al meu voltant sigui el màxim de feliç possible. I crec que, en certa manera, ho he aconseguit. No he deixat en tot l´any una trucada sense atendre, ni un e-mail sense contestar – els Whattsapps, moltes vegades excessivament invasius, ja és una altre tema -. Ni cap client, al.lumne o amic no m´ha deixat de tenir quan m´ha necessitat.

Entenc que em trobo en condicions d´escriure, doncs, la meva carta a Ses Majestats. La carta de la concil.liació. Recordeu, benvolguts Reis, que la millor conciliació de la vida personal i laboral és una exigència social irrenunciable que pot incidir molt positivament en el benestar de la infància i en la garantia dels seus drets. Explorar i posar en marxa mesures de conciliació basades en l’interès superior dels nens i les nenes requereix el compromís real i l’esforç no només dels poders públics, sinó també de les empreses i el sector privat. Requereix el compromís i un canvi de xip de tots.

La conciliació s’ha de concebre com una eina de protecció de les famílies i dels infants. És una inversió. Una inversió de futur beneficiosa per al conjunt de la societat, amb els següents objectius:

1. Garantir l’accés de totes les famílies a un nivell de vida digne, que permeti el gaudi dels drets a habitatge, ocupació, salut i educació.
2. Aconseguir una harmonització real del temps dedicat a les obligacions laborals i la vida familiar.
3. Fomentar la corresponsabilitat i la igualtat entre homes i dones.
4. Promoure la parentalitat positiva i la criança basada en el bon tracte i l’educació no violenta.

Què necessitem, doncs? Reis, no us oblideu d´incloure a les vostres saques les següents mesures d’harmonització del temps:

• Ampliar la durada del permís per maternitat. Com a mínim fins a les 26 setmanes (24 per recomanació de Save The Children), mantenint la retribució salarial completa, i amb opció de gaudir-ne, amb diferents condicions, fins que el nen compleixi 3 anys.

•  Establir el gaudi del permís de lactància de manera preferent per a la mare, perquè el permís es dediqui efectivament a l’alletament del nadó. Que no se m´enfadin els meus estimats pares, moltes vegades invisibles en aquest període, els grans oblidats i, com deia en Xavier Bosch en aquest mateix diari, els reis de la contenció emocional. I tan necessaris sempre. Sí, què faríem sense ells… La distribució dels permisos de maternitat i paternitat serà objecte d´estudi en el proper post.

• Afavorir la flexibilitat de la jornada laboral. Per exemple, concretar que en absència de previsió en el Conveni Col·lectiu, el treballador amb fills menors pugui optar per flexibilitzar l’horari diari, sempre que no hi hagi raons productives justificades a l’empresa que ho impedeixin. Les empreses han de desenvolupar, per això, fórmules de reorganització del temps i espai del treball. Algunes empreses estableixen aquest límit d´edat als 12 anys, l´edat d´inici de l´institut. Però als 12 anys no són grans, encara no… o tornarem als “nens de la clau”.

Introduir en la llei criteris amb caràcter supletori que permetin articular de manera eficaç el dret a la reducció de jornada per cura de fill perquè l’accés a aquest dret sigui més eficaç. Permetre la reducció en certs períodes de l’any o la setmana, per evitar que els pares treballin en festius, després de la finalització de l´horari escolar o durant les vacances. Prou obstacles per als pares o mares que sol.licitin reduccions de jornada! Que ningú oblidi que el Tribunal Suprem va revocar l´exigència de la jornada “diària”, podem reduir jornada el temps que necessitem i acumular les hores en els dies que necessitem.

Excedències retribuïdes. En casos d’excedències per cura de fills s’han d’establir subvencions i ajudes dirigides a famílies amb nivells més baixos de renda i també a famílies de renda mitjana que per diverses circumstàncies – pagament d’hipoteca, familiars dependents al seu càrrec -puguin tenir dificultats per prescindir dels ingressos d’un dels progenitors.

Ampliar el període de gaudi de l´excedència per cura de fills. Concedir major flexibilitat en la utilització d’aquesta mesura, per exemple, fins als 12 anys, perquè aquest dret es pugui adaptar a les necessitats del nen o de la família – problemes de rendiment escolar, separacions traumàtiques, absència del cònjuge -. Per què la llei només contempla l´excedència per cura de fill fins als 3 anys?

Destinar un major percentatge del P.I.B. a ajudes a les famílies, similar al de la mitjana europea.

Prestacions directes per fill a càrrec en funció de la renda familiar i altres ajudes de tipus fiscal amb caràcter universal: bonificacions fiscals per a famílies que paguen lloguer de l’habitatge; reducció de l’I.V.A. per a les famílies que adquireixen un habitatge nou; desgravació fiscal per ús de serveis bàsics: cuidadors a domicili, escoles infantils, serveis d’atenció primerenca a la infància o de teràpia a nens amb necessitats especials i despeses en educació – escola, llibres, menjador escolar -.

Establir bonificacions fiscals per pagament de llars d´infants, servei domèstic i cura de nens i familiars en situació de dependència. Algú n´ha sentit a parlar, dels fills que es fan càrrec econòmicament dels pares, amb pensions minses, malalts o amb dependències? De la nostra Generació X, que ara es diu Generació Sandwich?

Ampliar places i recursos d’atenció infantil. Impulsar una xarxa de serveis socials a la infància de qualitat, amb una ràtio cuidador-nen que permeti una atenció als nens personalitzada i a un preu assequible per a les famílies.

I mesures per a les empreses…

• Afavorir la reorganització del temps i espai de treball: per exemple, permetre el teletreball diversos dies a la setmana o en moments puntuals, com les vacances escolars.

• Establir la jornada contínua quan sigui possible i la flexibilitat horària.

• Fixar reunions dins de l’horari establert, d’acord amb l’horari escolar. Puntualitat a l´hora d´inici i a l´hora d´acabament, ordres del dia àgils i reals, confiança en els treballadors i directius com a persones adultes, acabar amb la cultura del presentisme i d´escalfar la cadira…

• Promoure l’ús de les noves tecnologies per tal d´evitar desplaçaments i viatges de treball. No compreu als vostres fills un Iphone amb onze anys. Treballeu des de casa i passeu més temps amb ells.

• Crear “bosses d’hores” que permetin al treballador distribuir irregularment la jornada, treballant més quan li sigui possible i gaudint de períodes més alliberats quan els seus fills necessitin una dedicació més intensiva.

• Concedir permisos de curta durada per a resoldre contingències familiars imprevistes i extraordinàries, com consultes mèdiques, malalties dels nens, tutories o vacances escolars.

• Habilitar espais per extreure i conservar la llet materna i disposar d’espais de guarderia per als nens.

Establir un sistema d’incentius fiscals per a les empreses que desenvolupin polítiques de conciliació familiar i promoguin la parentalitat positiva.

Establir desgravacions fiscals per a avis o parents directes que acreditin la cura regular dels nens durant l’horari laboral dels seus pares. Recordeu … el pare no està malalt, està treballant…

I de regal, us deixo aquest bonic poema de Dolors Monserdà. Tendra i ingenu. Cal llegir-ho, però, amb una certa innocència. Parla d´una mare que no va poder conciliar.

LA NIT DE REIS:

Dins d’un piset xic i pobre/ que hi ha a peu pla d’un terrat,/ treballa una pobra dona,/ treballa sense parar. Si algun cop minven ses forces,/no desmaia, no, que sap/ que al mirar a sa filleta,/ les tornarà a recobrar. Diuen tots quants la coneixen/ que hermosa ha estat sens igual:/avui d’aquella hermosura/ sols per record li han quedat,/ unes trenes ondejades,/ negres, sedoses, brillants,/que, a l’estendre’s damunt d’ella/a besar ses plantes van. La nit de Reis n’és vinguda,/ i sembla que amb més afany,/ treballa la pobra mare,/tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina,/ fiqueu-me al llit, que és prou tard,/ i tinc por vindran los Reis/ i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta!/ lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel / ja els hi ve bé de passar!/ i a fe mare que els espero/ amb gran desig aquest any./ Vull que em portin una nina / com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes/ que ja res falta els hi fa; / tu fill meu, que estàs descalça / los hi tens que demanar/ que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar!/ ja n’estic aconhortada / de caminar a peu descalç, / de portar robeta vella, / de morir-me treballant; / però que em dugan la nina / que jo sempre he demanat! / Des de l’any que van portar-la / a la nena que està a baix, / jo hi he pensat cada dia, / jo de nit l’he somniat. / Ai, mare, i que n’és d’hermosa! / i que bonica que va! / Té una careta tan fina, / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita, / que fins dentetes hi ha! / Obre els ulls quan està dreta, / i, per dormir, els té tancats, / té uns cabellets com de seda / i els té rossos i rissats, / porta lo vestit amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero, i fins guants! / Jo en vull una com aquella, / que tot l’any l’he demanat! / puix si demà quan me llevi, / la nina no haig de trobar, / com que de nit la somnio, / la toco i la duc a braç, / pregaré a Déu que al dormir-me / mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare, / del fons del cor arrencat, / i agafant a sa filleta / i estrenyent-la amb fort abraç: / -Vés-te’n al llit, amor meva / li digué amb febrós afany, / vés, mes a Déu no demanis / que no et vulla despertar, / que la nina que tu esperes, / com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta, / ja la nena s’ha llevat; / plora i riu i salta i brinca, / i el que li passa no sap. / Li han portada aquella nina / que ella tant ha demanat: / li han portada i té la cara / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita / que fins dentetes hi ha! / porta vestidet amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca/ de quant ella ha demanat;/ sols li falten a la mare, / les trenes negres, brillants, / que fins a terra arribaven, / que hermosejaven son cap,/ que entre mig de sa pobresa/ les havia tant guardat!

Feliços Reis i bona setmana a tots! La propera setmana, el permís de paternitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús