El WhatsAap i la banalització dels sentiments

REFLEXIÓ DE PRIMERS D´ANY

Després de rebre més de dos-cents WhatsAap amb petons, estrelletes i vídeos de pares Noels ben dotats, alguns sense una sola frase, crec que estic en disposició d’escriure un post sobre la banalització dels sentiments que comporta aquesta dinàmica.

He decidit contestar només els petons i les estrelletes de les persones que realment m’importen.

Les persones amb qui comparteixo els seus èxits, alegries i progressos com si fossin propis, i faig meves, també, al cent per cent, les seves preocupacions.

Els que esteu tot l’any amb mi, amb la meva família, i sé que si vinguéssin mal dades, si em fallés la salut o les forces, també hi seríeu.

Les persones amb qui voldria passar més temps, que moltes vegades necessitaríeu converses més llargues, que la meva dinàmica diària m’impideix atendre amb serenitat…

Les persones que em feu el camí menys feixuc i més fàcil.

Evidentment, no són dos-cents…

A aquestes persones, des d´aquí, voldria enviar-los una abraçada. Una abraçada real que correspon a un sentiment real, sense trivialitzar. I que espero poder fer-vos aviat en persona.

Us deixo aquests dos curts, que quatre anys més tard, segueixen estant de plena actualitat. El segon, més específicament sobre la violència de gènere, va guanyar el Premi de Curts de la Delegació d´Aragó.

Per a pensar…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús