Com concilien els professionals i petits autònoms?

Una de les frases que més podem escoltar a qualsevol conversa amb amics és:
“si tingués més temps”, “no tinc temps ni per respirar”… Si conciliar feina, família i temps personal és una missió impossible, això s´agreuja encara molt més en el cas dels professionals i els petits autònoms.

Qui no coneix amics autònoms que treballen a totes hores? Tal com està concebut el nostre món laboral de 2016, la feina i l´horari laboral absorbeixen la major part del nostre temps. I aquesta idea, tan arrelada a la nostra societat hereva encara dels horaris del desarrollismo franquista, fa que el temps que podem dedicar a tots els altres àmbits de la nostra vida que ens poden portar a la felicitat – l´educació dels fills, la parella, els amics, la cultura, l´esport, el voluntariat, la participació cívica – … quedi, en el cas dels que treballen per compte propi, pràcticament en res. Per exemple, els comerços catalans tanquen dues hores més tard que els de la resta d´Europa.

A gairebé tota Europa, l´horari laboral arrenca a les 8 del matí i acaba entre les 4 i les 5 de la tarda, amb una aturada de menys d´una hora per dinar. A Espanya, és estrany qui no estigui encara al despatx a les 8 de la tarda, mentre comencem a partir de les 9 del matí i ens estem més de dues hores, de vegades perdudes, amb la pausa del dinar.

Els “prime time” televisius s´inicien a les 10 de la nit i els nostres fills i adolescents dormen cada vegada menys. A l´adolescència, per exemple, es necessita dormir una hora més al dia per tal d´aconseguir el millor rendiment cognitiu i en els processos d´aprenentatge. Quinze minuts menys de son afecten directament a les qualificacions i fins i tot hi ha estudis que afirmen que una hora menys de son equival a un desenvolupament cognitiu d´un infant dos anys menor.

A un estudi que vaig realitzar per a la ponència de la Setmana dels Horaris Raonables vaig poder comprovar que tots els professionals i petits autònoms manifestaven treballar una mitjana de deu o dotze hores al dia, coincidir amb la família pràcticament només a l´hora d´esmorzar i sopar, estar hiperconnectats tot el dia i fer com a màxim i amb sort un parell de setmanes de vacances a l´any.

La inclusió de cada cop més tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra societat, així com una demanda creixent en els bons usos del temps, són alguns dels factors que posen en evidència la necessitat de replantejar l’organització horària a Catalunya. Cal temps per a poder relacionar-se, per a gaudir de la família, per a la parella, per les manifestacions d´estima, per a cuidar-se la salut, per a llegir, per a formar-se… Hi ha massa nens que creuen que la feina és el més important pels seus pares, possiblement perquè ho escolten dia rere dia.

En una estructura familiar amb més del 50% de divorcis, les expectatives que es donen en el marc de la parella avui dia són ben diferents de les dels nostres avis. Les persones demanen més atenció i relacions de qualitat, i de fet, un dels motius que en moltes ocasions m´argumenten els matrimonis o parelles al meu despatx com a causa del trencament és, precisament, la dedicació excessiva a la feina.

Un 66% de les dones es senten estressades i pressionades per aquesta manca de temps, i pel fet que la cura de les persones – fills, persones grans, malalts o dependents – es segueix portant a terme majoritàriament per les dones, a tots els nivells i classes socials, si bé és conegut que l’impacte de la crisi econòmica l´han patit aquestes en major mesura.

En aquest context, la Iniciativa per a la reforma horària és una plataforma que neix de la societat civil per a una nova reorganització dels horaris en tots els àmbits, inclosos els professionals i autònoms, i per a impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania, a partir de l’establiment d’un horari racional generalitzat, adaptat a l´horari europeu, fins a arribar a una Llei del Temps, prevista per a 2018, amb penalitzacions a les empreses que no la compleixin.

Es tracta de passar d’uns horaris propis d’una altra època a uns altres que s’adaptin a la complexa societat actual, amb més diversitat econòmica i de models familiars, amb tecnologies disruptives dels estils de vida i amb un augment progressiu de les desigualtats, sobretot en els darrers anys.

El temps personal és una mesura de llibertat. Trobar l´equilibri entre el temps de treball i el temps de lleure hauria de ser un dret reconegut per llei. Tots els elements per a aconseguir viure en plenitud i felicitat – les relacions familiars, la situació financera, la feina, les amistats, la salut, la comunitat, i la llibertat i els valors personals – reclamen, d´una manera o altra, temps.

Treballar amb horaris raonables, viure més.

Per a més informació: www.reformahoraria.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús