Conciliació real a la policia local de Rubí?

Existeix una realitat: els millors anys de la nostra vida professional i laboral, els anys de la nostra plenitud física, intel·lectual i personal, coincideixen amb els millors anys per a la maternitat i paternitat. I una altra realitat: la conciliació es segueix considerant com un assumpte privat i no de Dret públic. Atès això, la suma d´aquests dos factors fa que tots, pares i mares, homes i dones, seguim estant obligats a escollir, encara que, és cert, les estadístiques segueixen indicant que el cost de la conciliació recau, en major mesura, sobre les mares. Tothom està d´acord en que la cura de les persones, nens, gent gran i dependents, segueix estant encomanada majoritàriament a les dones.

“Espanya es troba una generació per darrera en matèria de conciliació”, “Un 42% de les dones rebutgen càrrecs directius perquè es veuen obligades a triar”, “Una de cada quatre dones segueix cobrant un salari inferior als seus col·legues masculins”, “L´índex de natalitat d´Espanya es troba a la cua d´Europa”, “L´ocupació a temps parcial afecta a un 68% de les dones, i més del 25% continuen a l´atur”, “Les dones catalanes són les més estressades d´Europa i les cinquenes del món, un 6,2% es mediquen amb antidepressius”.

Avui vull parlar d´un exemple concret, desconegut per a la majoria, com són les policies locals, i d´un cas particular, el que succeiex a l´Ajuntament de la ciutat de Rubí. En aquest Ajuntament en concret es dona una doble discriminació:

1.- Una discriminació per diferències de criteri a l´hora de l´atorgament dels torns fixes, quan aquests han de ser rotatius per a tots els policies segons Conveni, i en canvi la majoria dels qui gaudeixen d´aquests torns fixes són homes, de manera arbitrària, sense tenir necessitat per cura de menors o majors depenents i sense patir una reducció del seus salaris.

2- El fet de que sí que hi ha policies locals on s’estàn aplicant les reduccions de jornada amb adequació del torn de feina que més convingui al treballador

És possible, hores d´ara, que les policies locals de l´Ajuntament de Rubí tinguin majors dificultats per a conciliar que els seus companys homes? Estaria vigent, també en aquest sector, el famós “sostre de vidre”?

Horaris de treball impossibles, quadrants a darrera hora, torns i jornades en caps de setmana i vacances, bretxes salarials entre homes i dones policia encara al 2018 a conseqüència de la necessitat de sol.licitar reduccions de jornada, excedències o baixes laborals, amb la pèrdua de salari i cotització que tot això comporta i el corresponent cost en salut … Tot i que per a la majoria de l´opinió pública els policies són considerats treballadors privilegiats, en aquests casos conciliar també s´entén com un luxe.

Per què els i les policies locals han d´assumir el cost de la conciliació, i aquest no l´assumeix l´Estat? Per què l´Ajuntament de Rubí no ha donat encara resposta a aquesta problemàtica? Per què no es pot gestionar des de l´Ajuntament una bossa de substitucions o una proposta de torns que repecti la conciliación familiar, senzilla d´aplicar però, a l´hora, ben efectiva?

Una de les queixes habituals és el fet de que les polítiques de conciliació han desaparegut de l´agenda. Sembla ser que ambdues coses es consideren un luxe en temps de crisi, atur encara pels núvols, precarietat i emergència social. Ni tan sols hi ha debat. Simplement, el debat no existeix, i tampoc a la policia.

Fins quan els nens de la clau, els avis esgotats a les vuit del matí, assumint funcions que no els corresponen? Són un luxe les mesures de conciliació, també als afortunats treballadors de la funció pública?

Per què no fixar-nos en les polítiques de conciliació per a dones i homes que apliquen, amb cert èxit, els despatxos internacionals a nivell europeu? Per què no posar en valor el que de debò funciona? De vegades, enlloc de mirar cap a nosaltres mateixos o a la nostra realitat, hauríem d´aprendre d’altres paisos o societats on es prenen seriosament aquestes polítiques – sense represàlies cap a les dones i els homes i que s’apliquen amb tota naturalitat, perquè són considerades com a drets respectats per la societat en general – i que ens poden ser útils per a un debat que és necessari i de justícia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús