Cap d’any als Alps

El primer cap d’any que vam passar a Suïssa va ser a Engelberg al cantó d’Obwalden. Jo estava il.lusionada perquè a part d’estar al costat d’uns paisatges espectaculars, aniríem a un Eis Bar (bar de gel) de veritat i després seguíriem la festa a una discoteca, érem uns quants i la cosa prometia estar molt bé i ser molt pintoresc.

Vam anar primer a l’Eis bar, com el seu nom indica, era un bar tot fet de neu i gel, que s’il.luminava amb espelmetes embolcallades de neu com si fossin uns punts de llum. Que bonic!! És preciós vaig pensar just al veure-ho! Talment com a les fotografies ! Fins i tot en un moment em vaig imaginar que era un esquimal i estava al pol nord. La imatge i la situació era d’allò més idíl.lica. Només hi havia un petit inconvenient, i és que  feia un fred de justícia!!! Vaig estar observant les espelmes dins dels llums de gel i no s’en fonia ni una. Ni tan sols es derritia una mica la neu del voltant!

Estàvem allà fora fent uns beures com si fos el més normal, com aquell qui fa unes tapetes i una cervesa a una terrassa a l’estiu. Teníem conversa animada, beguda, entorn bellíssim, però de peu i sota zero.  Al cap d’una hora més o menys  tot l’encant inicial del meu voltant per mi ja s’havia esvaït, i el que semblava tan idíl.lic i bonic començava a ser molest. Així que vaig comentar: Escolteu perquè no anem a un bar que sigui tancat que no faci fred ? Em van dir: Fred ?? No dona, si s’esta molt bé !! Mira quins paisatges més esplèndids!!La natura…Quin entorn!! Si, si els paisatges són meravellosos i el bar talment de postal però justament això, de postal que m’emporto a casa i la miro asseguda a la voreta del foc. Els meus arguments van semblar poc convincents i al final ens vam quedar una estona més a fora. Cada vegada em notava menys els peus i en algun moment vaig arribar a pensar que acabaria formant part de l’Eis bar, com element decoratiu petrificat pel gel.

Els carrers estaven plens de gent, hi havia molt d’ambient i les temperatures sempre per sota zero graus. Però com pot ser? Jo em preguntava. De quina massa són aquestes persones? Jo vinc del sud i per mi això és l’etapa previa a la congelació global del planeta (aquesta afirmació sembla desproporcinada, però era com em sentia jo en aquells moments).

Passada una estona quan s’acostava la mitjanit vam anar a un altre bar, aquest cop sí, tancat per celebrar l’inici d’any. Em vaig sentir alleugerida, per fi em puc asseure i estem calentons! Un cop dins vaig agafar un tamboret d’aquest alts i em vaig acomodar, ja faltava poc per les 12, quina emoció!!

Al moment el Josu(el meu marit) em diu: Vaig  a buscar alguna beguda, què et porto ? Tu mateix li vaig dir, però ràpid, que aviat seran les 12!! Entre que uns havien anat a fora a fumar, uns altres a beure, uns altres al wc, es va fer la mitjanit i em vaig quedar sola al tamboret observant la gent. El meu mòbil estava ple de whatsapps feliç Any Nou!! etc… I aquí ningú se’n havia adonat encara. Jo mirava al meu voltant i ningú s’havia immutat. Tota la gent estava parlant, rient tan normal…. 12.05… Res… Estava per fer un crit i dir Eooooooo hellooooo !!! Que ja som al nou any per si algú l’interessa !! Mirava a la dreta, mirava a l’esquerra, res… Van passar encara 5 minuts més i vaig començar a veure que algú ja s’ havia adonat que ja érem al nou any. Alguns van començar a brindar, alguns es feien petons, uns altres  es felicitaven però d’una manera totalment casual… Com…Ai aguaita! Ja som al nou any ! Mira tu quina cosa ! Al cap d’una poca estona va arribar el Josu amb la seva beguda i la meva, i em diu felicitats carinyu ! I jo li vaig dir… Però a veure ja fa més de 15 minuts que hem entrat al nou any i… Em pensava que almenys el DJ pel micro faria un compte enrere i  se celebraria d’una manera més entusiasta … amb una mica de ganes, d’emoció potser ?!! I em diu ni idea no ho sé, jo estava fent cua esperant a que em toqués el torn per demanar.

En global la nit va estar molt bé i va ser prou divertit. Per sorpresa meva no em vaig ni refredar, potser sense adonar-me’n m’estava convertint en un invencible animal del fred.

He de dir però que a Zuric se celebra d’allò més diferent. Es fan focs artificials a la mitjanit al voltant del llac i està ple de paradetes amb un toc « fashion ». Als bars i discoteques és molt complicat entrar-hi sinó tens entrada anticipada.

Aquest any per primer cop, després de tres anys, el passarem a Barcelona, espero no ser jo la que aquesta vegada posi cares de sorpresa, quan siguin les 12, tothom ho celebri i jo digui,  ai però què passa? Quins nervis perquè sigui just mitjanit, no?!!

Malgrat la temptació d’aquests pensaments tinc gairebé la certesa que això no serà així.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús