Els Reis passen de llarg

Avui a Zuric és un dia feiner com qualsevol altre, ahir tampoc hi va haver cap munió de persones esperant la cavalcada dels Reis Mags de l’Orient i és que els Reis, com a d’altres països centreeuropeus existeixen, però no se celebren ni es donen regals.

El que sí que se celebra és l’arribada de Sant Nicolaus o Samischlaus com s’anomena a Suïssa. El Santa (en referencia a St Samischlaus) arriba el 6 de desembre. És fa una cavalcada on els nens hi participen activament. El Santa correspondria a la figura mítica del pare Noel, (la indumentària és similar, tot i que el Santa tindria més una imatge de bisbe, que no de gnom grassonet) passa el dia 6 enlloc del 24, i no entra per la xemeneia sinó que arriba en una cavalcada com si fos els Reis Mags.

Per Sant Nicolaus és tradició regalar uns saquets de roba com si fos d’espar, que estan plens de cacauets, anous, xocolatines, mandarines, i altres dolços.

Aquest any vaig anar a la cavalcada del Santa gairebé per casualitat, ens vam trobar els veïns i ens van animar per anar-hi ja que començava just en aquell moment. L’expectació era gran, hi havia un munt de gent, especialment famílies amb nens.

La primera impressió que em vaig endur és que era un acte una mica tètric. Més que ser una desfilada on hi brollés l’emoció i l’alegria, em recordava més a la processó de setmana santa. Hi havia alguns encaputxats que feien por, molt soroll d’esquellots i fuetades que espantava una mica, tot fosc només il.luminat amb torxes, unes cartolines de llums al cap que ratllaven l’esoterisme i la cara del Santa una mica perversa en la meva opinió.

A l’arribar a casa vaig buscar informació, i vaig trobar que el que havíem vist és el que s’anomena la tradició de la caça de Nicolau (Klausjagen) que no consisteix en cap cavalcada alegre com jo m’havia pensat, sinó que és una celebració (desfilada) sorollosa, amb esquellots, fuets, i llums.

Els caçadors de Nicolau (antigament es feia una gran cacera per St Nicolau) són els homes de blanc, aquests van movent els esquellots i van acompanyats dels portadors de torxes. També hi ha els Schmutzli, és un personatge tenebrós que s’encarrega de castigar els nens amb cops de bastó sinó han estat bons. Evidentment ningú va ser castigat. Desenes de persones participen també portant al cap una gran mitra de bisbe (cartolines de paper colorejat) i varis Nicolaus van a peu saludant als nens, mentre que el definitiu o autèntic apareix al final sobre una petita tarima.

Us deixo algunes fotos tot i la baixa qualitat d’aquestes.

 

20141130_17380020141130_173822

20141130_17430520141130_174443

M’esperava una cavalcada com la de reis de Catalunya o un pare Noel com el de Disney. Al trobar-nos amb aquesta desfilada tètrica, ens vam dir que mai hi portariem el notre fill perquè l’espantés el pare Nicolaus entre els sorolls d’esquellots i les punxants fuetades. A l’informar-me sobre aquesta tradició en certa manera, no se perquè, em vaig sentir recomfortada. És una antiga tradició cultural-religiosa, que no té res a veure amb cap arribada de cap mag, ni s’acompanya amb música festiva. És totalment una altra perspectiva, on del bosc i les muntanyes arriben en un hivern fosc i fred l’Schmutzli (el castigador, el mal) i el Samischlaus (el bé) per  impartir justícia als nens. Lluny queda la versió dels dibuixos animats que m’havia imaginat i tota la celebració amb confeti de colors.

Com més coneixem un país, més ens adonem que té una història molt interessant, però que no té res a veure amb el que ens poguem imaginar, i això és el que ens fa ser respectuosos amb les seves tradicions i costums, i així poder extreure i sel.leccionar tot allò que per a nosaltres sigui més constructiu i digne de valorar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús