El tren dels últims dies d’estiu

Aquest octubre vam baixar uns dies a Catalunya aprofitant així, els últims dies d’estiu. Sembla que m’hauria de referir als primers dies de tardor, però va resultar que el destí o l’atzar ens havien guardat una mica d’estiu. Estava en una terrasseta d’un apartament d’Arenys de Mar fent un aperitiu cap als volts de quarts de dotze, les vistes donaven just davant del mar i també just davant de l’estació de tren.

arenys2

Contemplava el mar quan sense voler em vaig fixar que una senyora creuava la Nacional II i s’endinsava pel voral vallat de l’estació. Ingènuament, sense parar-hi un minut d’atenció vaig pensar que anava a regar les herbes que hi ha tocant a la paret. Com que el degoteig de gent amunt i avall, que s’endinsava pel voral era constant, vaig decidir oblidar el mar i concentrar-me en aquest pas alternatiu a l’estació de tren.

Una persona entrant i una altra sortint, la que anava a entrar s’esperava i cedia el pas molt gentilment a la que sortia. Vaig pensar, caram fan cua per anar a regar les plantes o passar pel voral ?? Tan sols en uns instants més d’observació, vaig veure la meva profunda estupidesa que fins i tot em va avergonyir. Evidentment ningú  anava a regar cap planta ni herba  ni buscar cap camí més curt, anaven a agafar el tren sense passar per la taquilla. Asseguda, em vaig dedicar a comptar i apuntar totes les persones que entraven i sortien per la porta del darrera, per dir-ho així, en la franja de temps de cinc minuts. Començo a apuntar i veig: Un estudiant, un noi negre carregat amb bosses, una senyora de certa edat, una noia ben arreglada elegant, un home que sembla jubilat, un noi que va escoltant música, un altre noi que va amb roba d’esport i motxilla, un home amb una galleda, una dona amb una cistella de la compra, dues noietes, dues dones més grans, un pintor, una senyora carregada amb bosses, un altre noi negre, un noi de fesomia sudamericana, un altre noi ben vestit, dues noies més, una noia àrab amb un mocador al cap, una senyora amb una nena petita, han passat els cinc minuts. No surto del meu estat de sorpresa, un total de vint-i-tres persones de totes les edats, races, aparentment condició social… Tothom, sense cap tipus de discriminació han passat per aquí en un espai de temps de cinc minuts.  He de dir però que sense saber-ho va coincidir en la franja anterior de cinc minuts que vingués el tren que vé de Blanes i para a Arenys. No puc evitar la temptació de seguir comptant. Ara passa una parella, ell sembla d’aspecte hippie cabells llargs amb rastres, ara un noi negre amb samarreta vermella…. Passen quatre minuts i les ràfegues de persones s’han aturat, ara no passa ningú més. Deixo el paper i el bolígraf sobre la taula, i em quedo pensativa per varis motius. La quantitat de persones que han passat, la normalitat en la que s’ha succeït el fets, el cert companyerisme entre els passatgers ja que uns deixaven passar als altres, fins i tot algun ha ajudat a l’altre a saltar un petit desnivell… Tot això està molt bé i fins i tot és lloable , però totes aquestes persones s’estaven colant al tren sense pagar. No és la primera vegada, de fet passa tot sovint tan al metro com en d’altres estacions de tren, però el que no havia vist mai és la flagrant normalitat i tranquil.litat de tots els viatgers que passaven pel cantó del darrera, ni tan sols una petita corredissa, ni una certa angoixa per passar. No, una absoluta normalitat, deixant en entre dubte quina és la veritable entrada del tren a l’estació d’Arenys.

Si ho comparo amb el país on visc, Suïssa, no hi ha ni una sola tanca en cap estació de tren, diguéssim que tot seria com la part del darrera de l’estació d’Arenys de Mar, i la majoria de la gent paga el seu bitllet, dic la majoria per deixar sempre un espai pel dubte.

La xarxa de trens suïssa és veritablement impressionant hi ha sempre alguna combinació de tren més o menys convenient per arribar a pràcticament qualsevol lloc. Seria impensable, que per exemple una ciutat del tamany de Banyoles no tingui almenys una parada de tren. Puc dir fins i tot que en un tren regional que vaig agafar a l’hivern al cantó de Graubunden has de sol.licitar la parada si vols que el tren s’aturi en aquella estació, com si fos l’autobus vaja.

Dissenyar una bona xarxa de trens a Catalunya, pensada de manera eficient, és fonamental i beneficiós tan pel benestar de la població com per la seva activitat econòmica. Alhora respectar-lo i valorar-lo és també imprescindible per a tothom.

Sen’s obre ara una oportunitat brillant, la possibilitat de tenir el nostre propi destí com a país, el camí no serà com un viatge en tren, però si que és a les nostres mans triar com volem que sigui la destinació final.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús