Anem a esquiar!

Anar a esquiar als Alps, és diferent que anar a esquiar als Pirineus, i no parlo únicament perquè les muntanyes i les pistes siguin més grans i millors sinó perquè el concepte anar a esquiar amb amics és molt diferent aquí que a Catalunya.

Per nosaltres anar a esquiar vol dir això: Anem a ESQUIAR. Ens llevarem ben d’hora al matí, esquiarem tot el que podrem, pararem per fer un entrepà per dinar i seguirem esquiant si el temps ho permet fins la tarda, així aprofitarem bé el forfait i el dia d’esquí.

El primer cop que vaig anar a esquiar amb suïssos, d’entrada recordo que em van preguntar si sabia esquiar. Jo tota xula dic si, si i tant! (De fet esquio des de ben petita que anava amb els meus pares). Quan vam baixar la primera pista vaig sentir una lleugera vergonya, m’havien preguntat si sabia esquiar i jo havia dit que cap problema, que era veritat, però en comparació amb ells jo era una aficionada. Tots esquiaven com professsionals d’alt nivell, va ser el primer cop que veia gent baixant les pistes en línia recta! Vaja flipats ! Vaig pensar. Bé, tot i així jo anava amb totes les meves energies a punt, havent descansat bé per poder fer la  mitja marató de l’esquí durant el dia. Al cap de poca estona d’esquiar un noi comenta: Què, anem a fer un schwatka? (és un tipic cafè amb licor, un schnapps o sigui una mena de cigaló). Jo vaig pensar ja??? Però si hem fet només un parell de pistes! Jo vaig dir: Per mi no cal de veritat i diu: No, no jo ho dic per fer una parada, fem uns cafès, xerrem una estona…Molt bé d’acord. Ens vam acomodar a un bar fent els schwatkas, ens vam fer fotos, vam prendre el sol… La mar de bé, quan portàvem gairebé una hora, vam tornar a anar a esquiar i al cap d’una poca estona més, vam tornar a parar a un bar a les pistes, aquest cop, era un lloc amb música algú mig ballava, algú cantava i tothom molt divertit, el lloc es deia Corazon. Vam tornar a esquiar una poca estona més i llavors vam parar per dinar… Ens vam entaular bé en un restaurant amb taules i cadires de fusta irregular com si fóssin troncs d’arbres, tot cobert amb pells blanques, temperatura calenta on et podies quedar amb jersei o màniga curta. Vam menjar el típic schnitzel (escalopa gran) i un käseschnitte (pa amb formatge fos i pebre vermell). Fins i tot hi havia gent menjant una fondue. Ens hi vam estar una bona estona. Vam tornar a baixar una altra pista i vam anar a un altre bar a fer uns schwatkas mentre jugàvem a cartes (els bars tenen varis jocs de taula). Finalment, vam fer unes últimes pistes per anar l’après ski, i seguir la festa que portàvem des de bon matí però ara a un bar musical i amb roba d’esquí. Al principi jo estava una mica amb la mosca rera l’orella… Però no anàvem a esquiar ??? Pensava jo. Al llarg del dia vaig entendre que no. El concepte és diferent… No anàvem a esquiar! Anàvem a passar el dia a la muntanya! I ja que havia nevat el paisatge era blanc i tan bonic, doncs esquiar formava part de la diada pero no n’era l’element exclusiu.

El lloc de muntanya de festa per excel.lència és Davos. De fet en una ocasió, el més curiós va ser quan amb els de la feina vam anar-hi a esquiar un cap de setmana. Jo estava força preocupada per veure com portaria els esquís, ja que amb el tren portar-los és una mica pesat (des de Zúric són més de 3 h de tren). Quan ho comentava amb els companys, molts m’anaven dient no… Si jo no esquiaré, un altre no jo tampoc… Només vaig a la festa. O sigui anar a esquiar sense esquís. Pagues el forfait per poder pujar a dalt a les pistes i anar únicament als bars/restaurants i després fer l’après ski a baix.

Als diferents bars o carpes et vas trobant la gent que d’alguna manera van fent la ruta també. Jo anava pensant uhmmm veig que aquí el cafè amb llet o l’entrepà de llom amb formatge no es porta… Després vam anar al bar musical a peu de pistes, el conegut Bolguen Plaza. Primer però, vaig passar per l’hotel per canviar-me. Un cop dins molta gent anava amb la roba d’esquí i fins i tot amb les botes d’esquí !! Ni tan sols les botes descansos. Portàven les botes dures i incòmodes d’esquiar a dins de la discoteca! I ballaven amb això!!

He de dir però que sobretot aquest ambient és a les pistes grans, per exemple: Engelberg, St. Moritz, Davos, etc.

En general, el concepte de dia d’esquí és molt diferent. A Suïssa s’esquia, passes el dia a la muntanya i la festa forma part d’això. A Andorra, per exemple hi ha una marcat contrast entre el dia, l’esquí, i la nit, la festa, mentre que a Suïssa d’alguna manera està tot integrat.

Això si, emporta’t el bitlleter ben farcit de francs perquè si vas a aquest ritme, bé sigui un dia o el cap de setmana sencer, et pot costar varis dies de la teva feina, ara bé, com dirien els anglesos it’s worth it!

20130323_0947092

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús