Boda Helvètica

L’hivern passat vam estar convidats per tercer cop a un casament d’uns amics suïssos, en aquest cas a prop de Lucerna. El casament era a dalt d’una muntanya en una ermita molt petiteta del tot tradicional. Era un típic casament del centre de Suïssa on el meu marit i jo érem els únics extrangers.

Un cop acabada la cerimònia no vaig poder evitar fixar-me en la indumentària dels convidats, ja que en les dues ocasions anteriors m’havia desconcertat.

Vaig començar observant el sector femení, i vaig veure que moltes noies portaven uns sofisticadíssims pentinats amb tirabuixons i recollits, i un acurat maquillatge de perruqueria. Tenia la impressió que hi havien dedicat una bona estona. El més xocant però, era que aquesta sofisticació contrastava amb la vestimenta.

La parella d’un amic nostre portava el pentinat i maquillatge descrits anteriorment, però vestida amb un jersei marró estil iaia dels anys 40, que estava a punt de treure boles, i uns pantalons d’un marró similar, de l’any de la picor amb tallatge d’home. No era l’única, la immensa majoria de noies s’havien fet el gran pentinat a la perruqueria però, semblava que s’havien oblidat de la resta, i no una mica sino totalment!

N’hi havia alguna en canvi que no s’havia oblidat de la resta, a part del magnificient pentinat havia decidit comprar-se un vestit . El vestit però, era d’uns colors tan llampants que penso que es deurien il.luminar a la foscor i tot, semblava tret d’alguna pel.lícula de Bollywood.

La germana del nuvi anava vestida amb texans i xiruques i el seu pentinat no havia vist el raspall, vaig dubtar que no hagués vingut directament del llit.

Entre mi vaig pensar potser tothom ha anat tan atrafegat que no han tingut temps! Unes només han tingut temps d’anar a la perruqueria, les altres ni tan sols això i s’han posat el primer que han trobat i potser lúnic que no estava a la pila de roba per rentar. Veient l’estètica dels convidats he de dir que quasi em va sorprendre no veure cap noia directament amb pijama.

Pel que fa al sector masculí, en general anaven més arreglats que elles. Era freqüent però, veure nois amb vestit, corbata, camisa blanca tot elegant i bambes esportives Nike. N’hi havia d’altres que havien volgut trencar el formalisme del vestit arriscant amb un atrevit combinat de colors, que conjugava per exemple, camisa de quadres de llenyataire blava, amb americana de pana marró i pantalons vermells, atrevit però amb un resultat nefast. Vull puntualitzar que el casament no tenia re d’alternatiu sinó era d’allò més tradicional i luxós, en un castell reconvertit en hotel a dalt dels Alps amb unes vistes impressionants i tant el sopar com les instal.lacions excel.lents.

No em vull posar com cap estandar de la moda, tot i que penso que el sentit del gust en vestir-se va ser el gran absent en la celebració. D’altra banda he de remarcar també, que els nuvis anaven fantàstics molt elegants i guapos. I és que tal com diu la paraula hoch (alt) Zeit(temps) és un temps, un moment alt, important, i per aquest moment no s’havien vestit com de cada dia, sinó que hi havien dedicat un temps especial.

Potser tot plegat és una conxorxa per part dels convidats, per tal de fer-los un honor en el sentit que quedi assegurat que els nuvis són les grans estrelles i brillin en tota la seva esplendor, sense que ningú els pugui fer una mínima ombra.

Tot i així, la meva intuició em diu que aquesta reflexió és fruit del meu romanticisme i que l’elecció dels models de roba dels convidats respon tan sols a un capritxós i fortuit atzar.

IMAG11401

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús