Buenaventura: un mes sense homicidis a la ciutat més violenta de Colòmbia

Els veïns i les veïnes de Buenaventura, el principal port de Colòmbia, estan aguantant la respiració: Aquest 18 de maig farà un mes que no s’informa de cap assassinat a la seva ciutat, probablement la més convulsa de Colòmbia. La darrera mort violenta va tenir lloc fa tot just un mes, el 17 d’abril, quan la policia va matar d’un tret al cap a un jove de 22 anys, en uns fets que encara no s’han aclarit. Des d’aleshores, res de res… cap homicidi!

Port de Buenaventura (Colòmbia)

Port de Buenaventura (Colòmbia)

Segons les autoritats nacionals i locals, aquest és el resultat d’una política que combina mà dura i obres socials. Per mà dura s’entén haver militaritzat el port i enviat un contingent de 2.400 agents a la zona; per obres socials, es refereixen als trenta projectes de serveis a la comunitat, per un valor de 260.000 milions de pesos (94 milions d’euros).

Amb tot, el resultat ha estat que, almenys, en una ciutat que no arriba als 500.000 habitants, 300 presumptes delinqüents, entre ells molts capitostos locals, han estat detinguts i engarjolats en els darrers dotze mesos. I això, aparentment, ha tingut el seu impacte, si més no, en les xifres de víctimes mortals.

I hom diu ‘aparentment’ perquè davant l’eufòria ciutadana i mediàtica, cal advertir d’alguns detalls: si bé les víctimes mortals estan baixant, el que es manté és el nombre de desapareguts, un fenomen que, segons la mateixa policia, “obeeix a una estratègia dels grups armats generadors de violència, per evitar las accions dissuasives i reactives de la força pública davant un augment dels homicidis”. Fet i fet, les desaparicions permeten que aquests crims quedin impunes.

Ciutat infern

En paraules del Bisbe de Buenaventura, Héctor Epalza, “tota la maldat de Colòmbia es concentra en aquesta ciutat que no només pateix de cent anys de solitud, sinó d’oblit, marginació i exclusió”. I encara ho fa més gràfic: “L’infern és aquí, en els testimonis de les persones que venen al meu despatx a compartir el dolor d’haver escoltat el crit de persones suplicant per la seva vida”.

En efecte, d’uns anys ençà, Buenaventura s’ha convertit en la capital de l’horror, coneguda arreu del país como la ciutat de les ‘casas de pique’, autèntics escorxadors de carn humana, on s’hi esbudellaven i esquarteraven aquelles persones que feien nosa als interessos dels grups paramilitars, les ara anomenades bandes criminals (BACRIM), veritables exèrcits de la mort: d’una part, els ‘Urabeños’, una banda criminal filla de les ultradretanes Autodefensas Unidas de Colombia (AUC), presumptament vinculades a l’ex president Álvaro Uribe; d’una altra,  ‘La Empresa’, una banda local al servei de  ‘Los Rastrojos’, formada per ex membres de l’exèrcit privat del ja difunt narcotraficant Wílber Varela. Uns i altres són responsables d’assassinats, desaparicions forçoses, tortures, desplaçaments i reclutament de nens.

Però, s’ha acabat la tempesta? Mentre les autoritats locals es vanen dels èxits polítics i policials, a peu de carrer la gent, més prudent i, potser, més realista, parla de treva i reorganització de les bandes…  Ara és qüestió de passar les darreres hores abans que acabi el 17 de maig per poder proclamar ben alt, que la ciutat més violenta de Colòmbia ha passat tot un mes sense cap assassinat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús