27.000 desapareguts forçosos a Colòmbia en trenta anys: tot apunta als paramilitars

AVIDES_1-290x281

Foto: The MATCH International Women’s Fund

Poques coses hi ha tan esfereïdores com escoltar la María [nom fictici] de qui es van endur el fill i del que ja fa tres anys que no en sap res. Sap que el noi és mort, però ella vol saber on és. “A d’altres mares, els han dit on són els seus fills… jo espero que algun dia, un d’aquests caps [paramilitars] tingui pietat de mi i em digui on van deixar el meu noi”, diu amb una fortalesa que sembla sorgida de les mateixes llàgrimes. “Ara a les notícies diuen que la guerrilla és la que ha fet desaparèixer la gent, però tots sabem qui en són els responsables”, diu fent referència a les recents notícies sobre les acusacions de la Procuraduría General contra un centenar d’alts càrrecs de les FARC per desaparicions forçoses.

El Centro de Memoria Histórica, un organisme lligat al govern colombià, que investiga sobre el conflicte civil que devasta el país des de fa més de mig segle, ha comptabilitzat més de 27.000 desapareguts forçosos en els darrers trenta anys. En la majoria dels casos, tot apunta a que grups paramilitars en serien els culpables… Però, altres informacions, també d’organismes directament vinculats al govern, com és la Procuraduría General, apunten contra les FARC a qui s’imputen un total de 2.760 desaparicions. Una xifra certament espaordidora, però que encara queda lluny de les quasi 25.000 que s’atribuirien, principalment, als grups paramilitars.

Les investigacions sobre les desaparicions forçoses, però, van molt lentes. A hores d’ara, s’haurien documentat un total de 5.016 casos, i que d’aquest només se’n coneix el responsable en 689, dels quals el 2,3%, és a dir una quinzena de casos, ha estat atribuït a la guerrilla. Molt lluny, doncs, de les 2.760 que sembla haver-se tret de la màniga la Procuraduría.

Mentre que per la seva part, en unes declaracions recents, els representants de les FARC als Diàlegs de L’Havana han negat categòricament les acusacions fetes pel Procurador Alejandro Ordóñez, els ex caps de les ultradretanes Autodefenses – els paramilitars – fa uns anys ja reconeixien que les desaparicions forçades a Colòmbia han format part de la seva estratègia fonamental. Una de les argumentacions per al seu ús que han donat alguns caps paramilitars és que la desaparició era “una forma de no generar pànic ni por entre de la població civil”. Tanmateix, tot apunta que aquesta directriu de fer desaparèixer els cossos de les víctimes va ser fruit de les pressions d’alguns membres de les forces militars, de la policia i d’organismes de seguretat.

“Les víctimes [de no combatents] dels enfrontaments o de les accions contrainsurgents augmentaven el nombre de morts i afectaven les estadístiques de seguretat a les regions. Això perjudicava el currículum dels militars que actuaven en aquestes zones. Va ser per això que per no quedar malament amb ells, un dels artífexs del paramilitarisme, Carlos Castaño, va donar l’ordre de fer desaparèixer els cossos de les víctimes i es va estendre pertot el país la ‘política’ de la desaparició”, va confessar l’ex cap paramilitar colombià, Salvatore Mancuso, actualment pres als Estats Units.

A banda d’utilitzar les fosses comunes per enterrar a les seves víctimes, els grups paramilitars van incorporar al seu modus operandi la modalitat de fer desaparèixer a les seves víctimes en rius, llacunes… – i fins i tot emprant forns crematoris! – per dificultar al màxim possible que les autoritats trobessin els cossos. Tot i així, segons les xifres oficials ja s’han localitzat i exhumat quasi quatre mil fosses comunes amb quasi cinc mil restes de cadàvers de persones desaparegudes.

La María prega cada dia pel seu fill. Ho fa en silenci. I sap que tard o d’hora algú la trucarà donant-li la notícia que l’han trobat. “Sé que no és viu. Una mare ho sap això. Però només quan pugui donar-li una sepultura com Déu mana, només aleshores – diu – podré descansar”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús