Organitzacions socials i de drets humans denuncien a la corresponsal d’El Mundo a Colòmbia

colombiansOrganitzacions socials i de drets humans colombianes ja porten dos mesos demanant a la periodista espanyola i corresponsal d’El Mundo a Colòmbia, Salud Hernández-Mora, que es retracti de les acusacions publicades per ella contra ciutadans y moviments socials colombians, als quals relaciona amb moviments guerrillers.

L’article, titulat “¿Ratas Humanas?” assenyala – segons els denunciants – “de forma perillosa, infundada i irresponsablement als camperols del departament de Norte de Santander [al nordest colombià], col·locant-los en situació de risc, en donar-los tracte d’actors armats sense mostrar cap mena de prova”.

Això és el que diu la periodista espanyola: “Els pupils de ‘Timochenko’ [cap de les FARC], de la mà de la seva organització Ascanca [vol dir Ascamcat], demanen que [la regió del Catatumbo, al nord del país] sigui zona de reserva camperola, mentre que els de ‘Gabino’ [cap de l’ELN], amb el seu Cisca, volen que sigui zona de reserva forestal”.

El que demanen aquestes – i moltes altres organitzacions – és senzillament poder viure sense por i en llibertat del seu treball i a la seva terra. I la seva lluita és, precisament, contra les grans agroindústries i poderosos terratinents que les utilitzen per conrear-hi cultius il·lícits (per exemple, coca).

Els denunciants recorden que si bé la llibertat d’expressió és un dret humà que cal defensar amb vehemència i determinació, aquesta no pot exercir-se de manera irresponsable per a deslegitimar i incitar a l’odi, com ho fa la periodista, en contra de sectors i organitzacions socials.

La important i transcendental tasca d’organitzacions tan legítimes com el Comitè d’Integració Social del Catatumbo, CISCA, i de l’Associació Camperola del Catatumbo, ASCAMCAT, en la defensa dels drets dels camperols, del territori, de la vida i de la cultura, és reconeguda no solament dintre del país, sinó que el seu bon nom, ha transcendit les fronteres i compta amb el suport d’importants entitats i organismes internacionals que reconeixen el seu treball i han fet un seguiment de la seva feina.

“Amb els seus irresponsables assenyalaments i estigmatitzacions, pròpies de règims totalitaris i dictatorials com el franquisme – diuen els denunciants – la senyora Hernández-Mora està violant el dret al bon nom i al prestigi dels camperols i posa en la mira [dels grups paramilitars i de l’exèrcit] milers de dones i homes, de nens i nenes de la regió”.

En la memòria queden aquells locutors ruandesos de Radio Mille Collines que el 1994 van atiar l’odi dels hutus contra els tutsis. Les paraules d’aquells ‘periodistes’ van animar centenars de milers de compatriotes a sortir arreu del país i matar 800.000 tutsis. Si fem memòria, enrere queden els discursos de l’odi promoguts durant l’etapa nazi a Alemanya des del cinema, la premsa i la ràdio amb els resultats que tots coneixem.

En països on funcionen grups paramilitars, com és Colòmbia, assenyalar algú de pertànyer a una ideologia és posar-li una pistola contra el cap. Quina diferència hi ha entre aquells ruandesos que deien que els tutsis eren ‘escarabats’, o aquells alemanys que deien que els jueus eren subhumans, i algú que considera organitzacions indígenes i camperoles de ser titelles de les guerrilles? És una pregunta retòrica.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús