Colòmbia es queda enrere

Foto: Fundación Chapola

Sembla que les economies sudamericanes van creixent i fins i tot la qualitat de vida de llurs ciutadans va millorant. Aquí a Colòmbia tothom parla de Xile. Ja fa uns anys que corre la veu que allí hi ha feina i moltes colombianes i colombians han fet, fan i faran les maletes per emigrar-hi. També parlen de l’Argentina, el Brasil i l’Uruguai. I amb la boca més petita, igualment, es passa la veu que al Perú i l’Equador les coses estan canviant. I de Veneçuela tots coincideixen en què, si més no, la gent té casa, menjar, salut i educació. En altres paraules: allà on hi ha hagut governs d’esquerra i democràtics, allà on s’està fet front, amb més o menys eficàcia, a la corrupció, els països han prosperat i les condicions i qualitat de vida de la gent han mostrat millores tangibles.

Però Colòmbia queda enrere. Els indicadors de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de l’any 2014 situen el país en el lloc 98 d’un llistat de 187. En la mateixa posició que l’Equador, pel darrere només té Paraguai i Bolívia.

Què està passant a Colòmbia? Moltes colombianes i colombians no entenen per què si tot va tan bé com diuen els discursos del seu president del país, Juan Manuel Santos, res no canvia en les seves vides.

La realitat és que la moneda colombiana, el pes, va perdent força; la sensació d’inseguretat a les ciutats i al camp continua sent, probablement, una de les més altes d’Amèrica Llatina; algunes multinacionals han començat a fer maletes i estan abandonant el país…

El lliure comerç no funciona

Anem a pams. Si bé la violència quasi-endèmica de Colòmbia té molt a veure amb la dura situació del país, les directrius econòmiques que han seguit els governs colombians, i l’actual no n’és l’excepció, estan impedint que aquesta nació sudamericana es pugi al carro del progrés que està beneficiant els seus veïns.

En efecte, el lliure comerç està deixant sense feina els colombians. Al contrari del que molts pensaven, la deslocalització d’empreses, que molts creien que arribaria de la mà del Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb els Estats Units, no beneficia tant e Colòmbia, com s’està venent des de fa anys.

Ara resulta que surt més barat produir als Estats Units o Canadà i fins i tot a Europa. I això fa que algunes empreses colombianes hagin començat a ‘terceritzar’, si més no, part de la seva producció a països més rics.

Per exemple, l’emblemàtica empresa colombiana de pastisseria industrial Ramo produeix els seus dònuts a Catalunya i la seva crema de cacau al Canadà; l’empresa Mondelez de Cali, que fa xiclets, ara els produeix a Mèxic i els importa perquè els surt més rendible que fer-ho des de casa. I així, una llarga llista d’empreses ja no veuen Colòmbia com un país on invertir o on produir.

Res d’això no és nou. La desindustrialització a Colòmbia és un fenomen que ve de trenta anys enrere. La indústria té cada vegada menys pes en el PIB i en l’ocupació. Mentre fa uns vint-i-cinc anys la indústria colombiana suposava un 24% del PIB, actualment es mou pels voltants del 10%. I quant a l’ocupació, la indústria que trenta anys enrere suposava el 25% del total de l’ocupació, ara tot just arriba al 13%.

A això cal afegir-hi una dramàtica situació al camp. Per fer-nos una idea de la dimensió del problema, només cal fixar-nos en què el 60% de les terres estan en mans d’un 1% dels propietaris agrícoles.

La indústria i el camp colombians estan en crisi. Quasi sis milions de persones han hagut de fugir de les seves cases per les diferents formes de violència que assoten el país.

Estat en fallida?

És doncs Colòmbia, com alguns suggereixen, un estat en fallida? És obvi que, a hores d’ara, no ho és. Entre d’altres coses pel suport que, de moment, té dels Estats Units, que no poden permetre’s – si més no a hores d’ara – perdre el seu gran aliat a la regió. Però els temps estan canviant.

Washington ha hissat de nou la seva bandera a Cuba i busca alguna mena d’enteniment amb la revolució bolivariana veneçolà. I això fa que, potser, Colòmbia deixarà de ser la nina dels ulls dels Estats Units a l’Amèrica Llatina. I si la nova política d’Obama qualla, aleshores Colòmbia tindrà seriosos problemes per no caure en fallida.

 

 

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús