I el President es vana “d’haver fet les coses bé”

IMGA0161Una veïna, donya Ofelia, em deia que havia fet bé emigrant a Colòmbia perquè al seu país s’hi podia viure bé i sense problemes. “Aquí no ens falta de res”, em diu aquesta dona que, un mes rere l’altre – sempre pels volts del dia 20 – m’ha estat demanant diners per poder comprar menjar. Ara però, aquesta data s’ha avançat al 15… Així que li pregunto sobre el preu del ‘mercat’ (la compra). “Està impossible”, reconeix. I, immediatament, es consola dient que “pitjor estan a Veneçuela” (És el discurs dels mitjans de comunicació).

De la manera més didàctica possible intento explicar-li que la situació al seu país no és tan bona com diuen a la tele ni com presenten els polítics. “Es que tothom menteix. Ja ens han acostumat”, em respon. Però insisteix en què “viure a Colòmbia és una sort”.

Amb tot, no em cansaré de repetir que hi ha dues colòmbies: una de falsa, la que venen els mitjans de comunicació locals; i una de debò, la de la immensa majoria de persones que viuen en la pobresa i el d’una bona part d’aquestes que viuen en l’extrema pobresa.

Si ens fiem del discurs triomfalista del govern, retransmès puntualment pels principals mitjans de comunicació, el país va en la direcció adequada. Atenció al que deia el president colombià, Juan Manuel Santos, el proppassat 20 de juliol, tot i reconèixer que aquests són temps difícils, i que, per descomptat, els altres estan pitjor:

“I què s’espera de Colòmbia? Es preveu que creixerem menys que l’any passat, per descomptat, però segons el Fons Monetari Internacional, creixerem almenys sis vegades més que la mitjana dels països de l’Amèrica Llatina. I per què? Perquè segons els analistes i els mercats, que són els jutges més implacables, hem fet les coses be”.

En efecte, malgrat la tangibilitat d’una pobresa que no deixa de créixer, els comentaris solen ser que el país va bé!

Xifres que parlen per elles mateixes

Des de fa mesos, el pes colombià no ha fet més que caure en relació al dòlar i a altres divises, passant aquest agost la barrera psicològica dels 3.000 pesos colombians per dòlar. I això s’ha concretat en què el poder adquisitiu dels colombians ha caigut en quasi un 30%.

Cal recordar, d’altra banda, en primer lloc, que el país té contret un deute de més de 90.000 milions de dòlars… un dòlar que ara els costa als colombians un 26% més que fa mig any. I, en segon lloc, que les entrades pel petroli – que representa un 16 % dels ingressos fiscals del país – semblen en caiguda lliure. El preu del barril ha passat dels 96 dòlars, l’agost de 2014, als 43 dòlars de l’agost de 2015. A més en el primer semestre de 2015 les vendes del petroli i derivats han caigut en un 54%…

En fi, que tot puja és ben fàcil de veure. Els rètols dels preus de telèfons, electrodomèstics i vehicles marquen cada dia xifres més altes. Alguns diuen que això no és problema: es tracta, simplement, de no canviar cada any de telèfon, de tele i mantenir el cotxe… I no els falta raó.

Però la clatellada de debò arribarà els propers mesos i, especialment, l’any vinent, quan els consumidors vegin com els productes alimentaris pugen encara més. I això té una explicació ben senzilla: els costos dels productes per al camp (fosfats, fungicides, insecticides, vitamines per al bestiar, etc.), la majoria importats per cinc empreses internacionals – i que cal pagar al canvi del dòlar –, estan fent que la producció agropecuària sigui molt més costosa.

El pitjor està per arribar…

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús