Doncs Veneçuela tampoc està tan malament!

frontera_vielma_mora_jpg_1718483346L’ex president i, suposo que també ex socialista, espanyol, Felipe González, ens va deixar recentment la perla de que Pinochet respectava més els drets humans que Nicolás Maduro. Un comentari que ens ha deixat perplexos a més d’un i d’una. I no hauria de ser així. Perquè els comentaris i opinions contra Veneçuela – aquells que fan ‘conec una persona que no té paper de vàter, fa cua per comprar arròs i l’han atracat…’ – els hem d’escoltar dia sí dia també.

Conec uns quants coIombians i, per descomptat, alguns veneçolans que parlen meravelles de Veneçuela. Però això, per si mateix, no vol dir que Veneçuela estigui bé. O sí. Així que el que proposo és que en lloc d’opinar de Veneçuela, en parlem amb dades a la mà. En lloc d’insultar al seu president, Nicolás Maduro, – sembla que queda bé fer-ho – i tot el que representa la revolució bolivariana, suggereixo que mirem tot el que s’ha aconseguit i s’està fent per millorar les condicions i qualitat de vida dels veneçolans i les veneçolanes.

Parlem d’aquests drets que Felipe González o Pilar Rahola o Bertín Osborne o aquell pintoresc cambrer de Madrid no semblen tenir presents quan parlen d’aquell país.

Veneçuela, un país de 29 milions d’habitants, està en camí d’eradicar la fam. Ho diu la FAO (no el govern veneçolà). Això no treu que el 5% de la seva població encara passi gana; però no hi ha morts de fam com passa a altres països de la zona, Colòmbia sense anar més lluny, el país que tan agrada a Felipe González – ja en té la ciutadania! –.

Parlem del dret a l’educació: 100% dels infants estan escolaritzats. I d’aquests, 4 milions mengen a l’escola gratuïtament. I no només això, Veneçuela ha donat educació superior gratuïta mitjançant una xarxa de 43 universitats públiques, a 2.600.000 estudiants.

Sobre la salut, un altre dret, la revolució bolivariana ha donat cobertura sanitària a veneçolans i estrangers – la majoria d’ells colombians – mitjançant 13.750 ambulatoris i una xarxa de més de 200 hospitals públics. Potser no tinguin totes les eines i equipaments que tenen els nostres hospitals, però els seus metges i metgesses es desviuen per oferir una atenció com cal i per a tothom.

Un altre és el dret a l’habitatge. Primer Chávez i després Maduro han impulsat una política d’habitatge que ha permès el lliurament de 735.000 cases gratuïtes (de les quals 170.000 han estat per a famílies estrangeres (colombianes) que resideixen en aquest país!).

En fi, podríem seguir amb el dret a l’esbarjo, el dret a l’aigua, al dret a una pensió, el dret a… Tanmateix, la pregunta és per què tothom es creu amb dret a atacar i a qüestionar una revolució pacífica i amb rostre humà com és la veneçolana?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús